La família d'Enrique Cofiner rescata l'Oda Sinfónica a García Lorca que el català va compondre i que només va sonar una vegada el 1937 14/nov/2018
La família recuperarà en un disc llibre, que compta amb la col·laboració de la SGAE, aquesta i altres composicions de l'autor català

La mort del poeta granadí va inspirar l'obra a Enrique Escudé-Cofiner, qui va concebre una peça en el seu honor i que només es va escoltar una vegada a Barcelona

Experts musicals comparen l'obra del compositor català amb la d’Isaac Albéniz, Enrique Granados o Gaspar Cassadó i Moreu

El llegat del compositor català Enrique Escudé-Cofiner sona de nou gràcies a la interpretació del jove pianista Carles Marigó. Durant tres dies, del 12 al 14 de novembre de 2018, la Sala Mompou, a la seu de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) a Catalunya, ha acollit l'enregistrament de l'Oda Sinfónica que el compositor va elaborar el 1937 en memòria del poeta Federico García Lorca, afusellat un any abans a Granada, durant els primers mesos de la Guerra Civil. L'obra que ara rescata la família del compositor català tan sols es va poder ser escoltar el dia de la seva estrena a Barcelona i mai més es va tornar a interpretar.

Testimoni d'un moment tràgic de la història d'Espanya

Isabel Escudé, una de les filles del músic puntualitza “que l'Oda Sinfónica és una obra de joventut del meu pare. Creada en els moments més complicats de la història d'Espanya al segle XX i que posteriormente, amb destresa creativa, va transformar en una partitura denominada Imágenes de España i que recollia la filosofia inicial, sense oblidar l'essència, del poeta granadí Federico García Lorca”.

Amb aquest treball, que compta amb la col·laboració de la SGAE, s'editarà un disc llibre que inclourà, a més, altres temes musicals, com són Intermezzo, Juliol i els tangos Poncho i Pasión Tango així com fotografies de l'autor i una àmplia ressenya de la trajectòria creativa del compositor.

L'ànima de García Lorca

Per al pianista Carles Marigó resulta emocionant participar en aquest projecte: “és tota una oportunitat el fet que pugui donar de nou vida a aquesta obra, que només es va interpretar en una ocasió, i tenir la sort d'aprofundir en una composició amb tanta bellesa”.

Marigó percep en la partitura Imágenes de España l'esperit del poeta García Lorca “a cada nota hi he descobert que Enrique Cofiner mostra les influències creatives heretades del seu pare, el guitarrista i professor de flamenc d'origen gitano Francisco Escudé, natural de Valls”. I afegeix, “he trobat com el llenguatge de la música flamenca hi és molt present a cada nota, ja que intenta imitar al so d'una guitarra duent-te a la profunditat de l'ànima flamenca, on hi endevino un crit silenciós”.

Música acadèmica d'alt nivell

Enrique Escudé-Cofiner va desenvolupar al llarg de la seva vida una obra d'un nivell altíssim, en opinió del pianista Carles Marigó. “Crec que estaria a l'alçada de compositors com Gaspar Cassadó i Moreu, Albéniz o Granados, la creativitat de Cofiner em recorda la del compositor nord-americà, George Gershwin que va estar als dos mons creatius, va compondre música clàssica i popular, una fórmula similar a la del l'autor català”.

En aquest projecte de recuperació de l'obra que homenatja al poeta García Lorca, i que veurà la llum els propers mesos, també hi participa a les tasques de producció el pianista rus, Vladislav Bronevetsky, professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

La SGAE, a través del seu Centre de Documentació i Arxiu (CEDOA), va organitzar el 2017 un concert dedicat al compositor Enrique Escudé-Cofiner, amb motiu de la donació del seu fons personal al Centre de Documentació. Escudé-Cofiner va ser membre del Consell d'Administració de la SGAE. A més, el 1967 va ser nomenat director adjunt de la secció musical, i el 1969, director de la mateixa secció, càrrec que va exercir fins a jubilar-se.

Perfil d'Enrique Escudé-Cofiner

Enrique Escudé-Cofiner va recórrer tots els àmbits artístics i històrics del segle XX, des de composició per a guitarra dels seus orígens gitanos, fins a ser organista titular en una església en la seva Joventut, i després dirigir l'orquestra que va crear sota el nom de Cofiner y sus Chicos. Etapa en la qual va obtenir grans èxits omplint de públic els espais en els quals actuaven a Egipte, El Líban i a Europa en els anys cinquanta, per arribar després a Espanya com a compositor de sarsueles i revistes, però sense oblidar mai els seus orígens que el van dur a participar en projectes com Gipsy Concert en el qual va treballar amb Sabicas, un dels guitarristes espanyols considerat l'impulsor de la internacionalització del flamenc.