Només l’1% de les obres simfòniques programades en orquestres són de dones 22/març/2019

D'esquerra a dreta: Natalia Vergara, presidenta de l'Asociación Mujeres Creadoras de Música de España; Rubén Gutiérrez del Castillo, director general de la Fundació SGAE; Pilar Jurado, presidenta de la SGAE; Pilar Rius Fortea, presidenta de Mujeres en la Música, i la dramaturga Margarita Borja, en la presentació de l'estudi ahir a la SGAE. Copyright: Luis Camacho / Fundació SGAE

«On són les dones en la música simfònica?» és un diagnòstic de la situació de la dona en el sector de la música simfònica a l’Estat espanyol

Analitza el desequilibri existent entre gèneres, tant en la creació com en la direcció d’orquestres

L’associació Clásicas y Modernas, en col·laboració amb la Fundació SGAE, Mujeres en la Música i l’Asociación Mujeres Creadoras de Música en España, ha elaborat l’estudi On són les dones en la música simfònica?, en el qual s’analitza el paper de la dona en aquesta disciplina. Les dades posen de manifest que la participació de la dona en aquest camp encara està molt lluny del que seria desitjable en termes de paritat i igualtat. L’anàlisi ha pres com a referència els concerts oferts per les orquestres espanyoles durant la temporada 2016-2017.

Així, dels resultats obtinguts es desprèn que el món de la música clàssica és un dels territoris masculins per excel·lència: només l’1% de les obres programades per les orquestres simfòniques espanyoles durant la temporada 2016-2017 correspon a dones (un percentatge que augmenta fins a un escàs 2% en les obres d’autoria espanyola, percentatge que es tradueix en 6 obres de les 278 interpretades).

Així mateix, només el 5% dels directors d’orquestra són dones, una xifra que representa 8 directores enfront de 167 directors. Aquestes 8 directores han dirigit el 4% dels concerts programats, amb un total de 24 concerts dirigits per dones dels 668 analitzats. Tanmateix, les aules dels conservatoris superiors de música estan plenes de dones; concretament, el 43% dels titulats són dones.

La soprano i compositora Pilar Jurado, presidenta de la SGAE, ha subratllat la importància d’aquest estudi, que considera «imprescindible per desfer els mites de la dona en la creació: les dones encara ocupen molt poc espai en el camp simfònic. Vull animar totes les dones a lluitar i canviar les estructures que les veten. Aquest estudi ens diu que encara queda molta feina per fer, però que cada cop hi ha més dones en llocs de decisió que poden canviar aquesta situació i organitzacions com la Fundació SGAE que des dels seus inicis dirigeixen la mira cap a la igualtat».

Rubén Gutiérrez, director general de la Fundació SGAE, ha centrat la seva denúncia en el repertori utilitzat per les orquestres, majoritàriament històric i que relega la dona al camp de la creació contemporània: «Només el 15% de les obres programades corresponen a música actual, en què per fi les dones tenen accés a una major participació en la creació. Els resultats posen de manifest una absència pràcticament total de la dona en la creació i direcció de música simfònica.»

A més, ha defensat la importància de continuar elaborant aquest tipus de diagnòstics: «Si volem avançar en la igualtat en les arts és imprescindible conèixer amb rigor la realitat de què partim, i estudis com aquest resulten imprescindibles per anar assenyalant objectius i estratègies de futur.»

Per a Pilar Rius, presidenta de Mujeres en la Música, la situació que reflecteixen les dades de l’estudi és descoratjadora: «L’estudi mostra que, de totes les branques de la cultura, la música és la que pitjor està pel que fa a igualtat. Hi ha programadors que creuen que perden diners amb les dones; aquest sostre de vidre existeix. Les quotes són necessàries com a punt de partida mentre falti el pensament de gènere.»

La presidenta de l’Asociación Mujeres Creadoras de Música en España, Natalia Vergara, ha destacat la importància de dos dels fronts oberts per a les dones. D’una banda, «cercar la igualtat també en els llocs de gestió cultural» i, de l’altra, la rellevància de l’educació: «les dones tenim menys confiança en el nostre talent. Això ha de canviar des de l’educació.»

Les dades que presenta aquest estudi evidencien que les lleis per a la igualtat en aquest camp no són efectives. El 29% dels compositors són dones i, tanmateix, pràcticament no hi ha obres de dones en les programacions de les orquestres simfòniques espanyoles. El reconeixement institucional també arriba amb lentitud: només tres compositores han rebut el Premi Nacional de Música en la categoria de composició, segons denuncia el pròleg de l’estudi.

La primera compositora

En aquesta jornada d’anàlisi sobre el paper de la dona en la música clàssica no podia faltar la figura de María Rodrigo Bellido, considerada la primera compositora de l’Estat espanyol. Per aquest motiu, la sessió ha finalitzat amb una semblança en record d’aquesta autora pionera en la composició simfònica, que amb la seva tasca va obrir camí a les autores que la van seguir en el temps. José Luis Temes, Premi Nacional de Música i investigador de l’obra de María Rodrigo, ha estat l’encarregat d’aprofundir en el paper que va tenir aquesta primera directora d’orquestra espanyola, nascuda un 20 de març de fa 131 anys, el 1888.

Sobre Clásicas y Modernas

Clásicas y Modernas és una associació creada el 2009 que treballa per la igualtat de gènere en el sector cultural. Formada per més de 300 creadores, està presidida per Anna Caballé Masforroll. L’escriptora Laura Freixas n’és la presidenta d’honor.