Les companyies Taules Teatre i La Garnacha Teatro comparteixen el Premi Max Aficionat 2019 03/maig/2019
Amb diverses dècades de trajectòria i nombrosos guardons als seus currículums, han esdevingut dues companyies de referència en el panorama del teatre aficionat estatal

El comitè organitzador dels Premis Max de les Arts Escèniques ha concedit el Premi Max Aficionat o de Caràcter Social 2019 ex aequo a les companyies Taules Teatre del Pinós (Alacant) i La Garnacha Teatro de Logroño (La Rioja). La primera celebra quatre dècades d’activitat ininterrompuda. Quaranta anys, des que es va estrenar el 1979, durant els quals ha creat més de setanta muntatges amb els quals ha girat per tota la geografia espanyola i fins i tot per diferents festivals internacionals, des de Mèxic fins a l’Índia, i pels quals han rebut més d’un centenar de guardons. El comitè dels Max ha volgut destacar molt especialment el paper que ha tingut la companyia com a dinamitzadora cultural a tota la província d’Alacant, i per extensió a la Comunitat Valenciana, i la seva aposta permanent per un teatre amateur de gran qualitat i compromès amb la realitat del seu entorn.

També es veterana La Garnacha Teatro, que des de la seva creació el 1983 s’ha consolidat com una companyia de referència en el panorama escènic aficionat, tant pels nombrosos premis obtinguts i el rigor de les seves propostes com per la consolidació d’un projecte cultural en què continua present pràcticament el mateix equip des dels seus inicis. A més a més, aquest col·lectiu ha estat l’impulsor del Certamen Internacional de Teatro Garnacha de Rioja Haro, adreçat a companyies aficionades i professionals, que enguany arriba a la 22a edició i que ha esdevingut el concurs més important en la seva categoria de tots els que se celebren en el conjunt del país.

El proper 20 de maig, el director de Taules Teatre, José Antonio Pérez Fresco, i el de La Garnacha, Vicente Cuadrado Palma, pujaran a l’escenari del Teatro Calderón de Valladolid per recollir els seus guardons respectius durant el transcurs de la gala de la XXII edició dels Premis Max de les Arts Escèniques, organitzada per la Fundació SGAE amb la col·laboració de l’Ajuntament de Valladolid i la Fundación de Universidades y Enseñanzas Superiores de la Junta de Castilla y León.

«Rebre el Max Aficionat ha suposat, a banda d’una immensa alegria, un reconeixement a tota una trajectòria de quaranta anys», explica el director de Taules Teatre. «Quatre dècades durant les quals no hem deixat d’estrenar ni de girar ni un sol any, sempre amb la voluntat de créixer i assolir la màxima excel·lència. Es pot dir que som ja una institució a la nostra comarca», afegeix. En termes similars, el responsable de La Garnacha Teatro, Vicente Cuadrado, ressalta la «immensa alegria» que ha suposat aquest guardó per a tota la companyia. «Ha estat absolutament inesperat. El màxim guardó al qual podíem aspirar», afirma.

Taules Teatre: 40 anys de passió pel teatre

La passió pel teatre és el que, sens dubte, defineix la tasca de Taules Teatre. Només així es pot entendre l’enorme implicació dels membres d’aquesta companyia en un projecte que ha anat creixent al mateix ritme que creixia el seu públic i que, malgrat la seva vocació amateur, aspira a oferir un producte de qualitat professional als espectadors. «Som molt exigents amb nosaltres mateixos, però també ho és el nostre públic, cada cop més. La gent valora el nostre esforç i la qualitat dels nostres muntatges, i de fet, dels prop de vuit mil habitants que té el nostre municipi del Pinós, uns dos mil venen regularment a veure les nostres representacions», assenyala José Antonio Pérez Fresco.

 

Hi ha una anècdota que el director de la companyia rememora i que, en certa manera, retrata els membres de Taules Teatre: «L’escriptor i dramaturg català Jaume Serra i Fontelles, amb qui mantenim una magnífica relació, va escriure per a nosaltres Refugiats i fugitius, que vam estrenar el 2009. L’obra va sobre un grup de persones que cada nit es refugien en una estació sense trens per compartir històries amb les quals proven de fugir de la quotidianitat i la monotonia de les seves vides. Serra ens va explicar que era així com ens veia a tots nosaltres i, en realitat, aquesta història és una metàfora que ens defineix perfectament. La gent de teatre som gent molt estranya», riu Pérez Fresco.

 

L’origen de Taules Teatre es remunta a l’any 1979, quan un grup de joves, moguts per l’eufòria de la Transició i la democràcia incipient, va decidir crear una associació cultural que, entre altres iniciatives, no va trigar a posar en marxa, amb gran èxit, un cineclub i un grup de teatre. Les projeccions van durar cinc o sis anys; en canvi, les activitats teatrals van agafar impuls i no s’han aturat en aquestes quatre dècades.

 «La companyia ha perdurat perquè des del primer moment el verí del teatre va anar penetrant en tots nosaltres. I en el nostre públic. Vam aconseguir donar vida a un municipi allunyat de les grans poblacions, a més d’oferir alternatives culturals als nostres joves, perquè s’integressin i participessin», apunta el director teatral. En aquesta línia, ha estat especialment rellevant la tasca formativa que Taules Teatre ha desenvolupat des de principis dels anys noranta mitjançant la creació del Taller Municipal d’Arts Escèniques per a infants, que anys després va esdevenir l’Escola de Teatre i que actualment té gairebé un centenar d’alumnes de totes les edats i de tota la comarca. «Amb els anys, hem aconseguit que infants i adults considerin el teatre una faceta imprescindible per al seu desenvolupament. De la nostra escola, a més, han sortit professionals de l’escena. Tota això ens nodreix i renova la nostra il·lusió i passió pel teatre», afirma.

Per acabar, el director de Taules Teatre assenyala dues fites en la llarga trajectòria de la companyia. D’una banda, l’any 1989, quan, coincidint amb el desè aniversari del col·lectiu teatral, es va inaugurar la Casa de la Cultura del Pinós, on van trobar un espai idoni per assajar i representar en condicions els seus espectacles. Això els va motivar a «fer el salt i afrontar produccions molt més arriscades». D’altra banda, la dècada de 1990, època en què van començar a proliferar els certàmens teatrals per tot l’Estat: aquí, els membres de Taules Teatre van veure-hi una possibilitat d’afrontar nous reptes i continuar creixent. La seva passió es va veure reforçada i reconeguda amb nombrosos guardons, més d’un centenar des d’aleshores, i amb el salt a l’escena internacional: van participar a l’Olimpíada Teatral de l’Índia i al Festival Revuelta de Durango (Mèxic). A aquests reconeixements ara se suma el Premi Max Aficionat 2019, que, en paraules de José Antonio Pérez Fresco, servirà per aportar «valor afegit i noves dosis de passió a la companyia». Per molts anys.

La Garnacha Teatro: el somni del teatre

Amb gairebé quaranta anys d’història i un currículum espectacular, La Garnacha Teatro és considerada una de les companyies de teatre aficionat més prestigioses del país. Les xifres ho avalen: els seus components han portat a escena prop de quaranta obres (actualment tenen vuit muntatges diferents al seu repertori) i sumen més de 350 guardons en certàmens nacionals (entre ells, un total de 66 primers premis). A més a més, tal com els agrada assenyalar a ells mateixos, la companyia conserva entre les seves files quatre dels seus membres fundadors. «Sembla un somni», manifesta el director del grup teatral, Vicente Cuadrado Palma. «Mai no ens hauríem imaginat que arribaríem a recórrer i conèixer tota la geografia estatal, la seva gastronomia, la seva cultura, els seus paisatges, fent que el més ens agrada, i que arribaríem a obtenir un reconeixement tan important com el dels Max», afegeix.

 

L’aventura es va iniciar l’any 1983, quan un grup d’alumnes de l’IES Hermanos D’Elhuyar de Logroño es van unir simplement per «fer teatre». D’aleshores ençà, aquells joves han crescut, però asseguren que mantenen intacta la seva il·lusió per l’escena i, si bé han anat integrant nous membres a la companyia durant el trajecte, de moment s’estimen més no parlar de relleu generacional: «Encara som joves i ens agradaria continuar amb aquest projecte els mateixos que el vam començar, al costat de qui s’ha anat sumant a nosaltres per fer possible aquesta història que ens apassiona i a la qual hem dedicat tantes i tantes hores durant tots aquests anys».

També mantenen intacte una mena de lema que els ha guiat en el camí: «Fem teatre per fer teatre». Així, i prou. Cuadrado ho explica: «Sempre hem considerat que el més important per a nosaltres era el fet en si de fer teatre, sense que aquesta vocació pogués servir com a font d’ingressos per a cap de nosaltres. Per això, La Garnacha ha prescindit de les subvencions i mai cap membre de la companyia ha cobrat res per la seva activitat. Tot el que es genera es reinverteix en el grup». D’aquesta manera, el col·lectiu teatral ha anat sumant cada temporada nous muntatges al seu historial, alhora que ha anat incrementant el seu nivell d’exigència i ha anat esquivant prejudicis. «Hem representat tot tipus de gèneres: comèdia, tragèdia, teatre clàssic i d’avantguarda, infantil, teatre musical... i des d’obres d’autors emblemàtics, com ara William Shakespeare, Albert Camus, Dario Fo o José Zorrilla, a clàssics del teatre de La Rioja com Manuel Bretón de los Herreros o dramaturgs contemporanis com Alfonso Sastre o Ignacio García May».

L’any 2006, La Garnacha Teatro va ser nominada als Premis Max en la categoria d’espectacle revelació per La noche de Madame Lucienne de Copi, sota la direcció d’Ángel Facio. «És l’única vegada que ens ha dirigit un professional, tot i que es va adaptar a la nostra filosofia de grup, però vam haver de renunciar a la nominació pel fet de no ser una companyia professional», explica Vicente Cuadrado Palma. El proper 20 de maig, però, el responsable de la companyia sí que podrà pujar a escena per recollir una estatueta a la gala dels Max. «Com que vivim en una comunitat petita com La Rioja, on a més hi ha molt pocs teatres, els concursos ens han permès viatjar i donar a conèixer la nostra tasca per tot l’Estat espanyol. D’alguna manera, els premis són la llavor que renova constantment la nostra il·lusió i ens permet, a més, finançar nous muntatges i iniciatives.»

 

Entre aquests projectes paral·lels a la companyia hi ha, per exemple, el Certamen Nacional de Teatro Garnacha, que la companyia organitza a la localitat d’Haro des de l’any 1998. «El concurs té una fase per a companyies aficionades i una altra per a professionals. És un risc i, de fet, al principi pensàvem que no funcionaria, però ara que ja han passat més de dues dècades el festival està plenament consolidat i és un referent al teatre espanyol», conclou.

Tres premis especials

Organitzats per la Fundació SGAE des de l’any 1998, els Premis Max ―amb un guardó dissenyat pel poeta i artista plàstic Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), impulsor d’uns dels col·lectius renovadors de l’art de postguerra― s’han consolidat al llarg d’aquests anys com el reconeixement més ampli en l’àmbit de les arts escèniques de l’Estat, amb un nombre cada cop més gran de seguidors i l’interès de companyies de tota mena procedents de tot el territori nacional.

Aquests guardons ―la propera edició dels quals s’emetrà en directe a les 20 hores a La 2 de TVE― celebren 23 anys amb el manteniment dels seus tres premis especials: Premi Max d’Honor, que enguany ha distingit la figura de Concha Velasco com a pionera del teatre musical espanyol; el Premi Max Aficionat o de Caràcter Social, que engloba projectes a favor de la integració i la projecció social i companyies aficionades amb una contribució a les arts escèniques, i el Premi Max del Públic, que es concedirà a l’espectacle que hagi obtingut el nombre més gran de vots del públic a través de l’aplicació en línia #VotaMax.  

El Comitè Organitzador de la 22a edició dels Premis Max de les Arts Escèniques està format per Ana Graciani, presidenta de la Fundació SGAE; Pilar Jurado, presidenta de la SGAE; els dramaturgs Juan Luis Mira, Paloma Pedrero i Óscar Castaño, Garbitxu, president del Comitè Territorial de la SGAE a Euskadi, i els membres del Col·legi de Gran Dret de la SGAE Eduardo Galán, Yolanda García Serrano i la coreògrafa María Pagés.