Belén Funes, Marçal Cebrián i Sandra Reina, entre els autors seleccionats per al Laboratori d’Escriptura de Guió de Cinema de la Fundació SGAE 30/gen/2020
El director de cinema Montxo Armendáriz dirigirà els/les alumnes en el desenvolupament dels seus projectes durant sis mesos

La Fundació SGAE anuncia els/les set autors/es seleccionats/des per participar en el VIII Laboratori d’Escriptura de Guió de Cinema: Belén Funes, recent guanyadora del Premi Goya a la millor direcció novell per La hija de un ladrón, i Marçal Cebrián, pel seu projecte Los tortuga; Luis Moreno, per El cadáver insaciable; Sandra Reina, per El nido; Blanca Torres, per Octogenia; Almudena Vázquez, per Parking de bicicletas, i Ana de Vera, per El alborotador.

El jurat, presidit pel cineasta i guionista Montxo Armendáriz i compost pels guionistes Elena García Quevedo, Lola Mayo, Francisco Menchón, Antonio Mercero, Salvador Rubio, Bernardo Sánchez-Salas i José Antonio Valverde, ha fet aquesta selecció després d’haver analitzat un total de 174 propostes de desenvolupament originals.

Les persones seleccionades desenvoluparan els seus projectes durant sis mesos a la seu de la Fundació SGAE a Madrid, sota la tutela del director de cinema Montxo Armendáriz. Durant el procés, es faran reunions de treball col·lectiu entre els/les autors/es i el director per a la posada en comú de les seves obres. A més a més, l’entitat dotarà cadascuna de les persones seleccionades amb 5.500 euros.

Adreçats als socis i les sòcies de la SGAE, els laboratoris de creació de la Fundació SGAE ofereixen la possibilitat a les persones seleccionades de desenvolupar els seus textos al llarg de sis mesos. El VIII Laboratori d’Escriptura de Guió de Cinema és un dels laboratoris de creació que van començar el 2013 amb el propòsit de promoure la creació i impulsar les experiències col·laboratives i l’intercanvi d’idees entre creadors contemporanis. Al Laboratori de Cinema se sumen el Laboratori d’Escriptura Teatral, el Laboratori de Creació de Sèries de Televisió i el Laboratori de Creació Coreogràfica, tots impulsats per la Fundació SGAE.

Sobre els autors i els seus projectes

Belén Funes i Marçal Cebrián signen en coautoria Los tortuga,una història de creixement i maduresa que té com a protagonista l’Anabel, una adolescent de 16 anys que viurà la seva pròpia revolució en passar de nena a dona. L’Anabel haurà de viatjar entre Barcelona (la seva terra natal) i Jaén (on va créixer el seu pare). Les anades i vingudes i aquesta vida entre dos mons constitueixen el relat central de la pel·lícula, que gira entorn de l’arrelament i la manca de pertinença. «Els tortuga», tal com expliquen els autors, és el denominatiu amb què es fa referència a la massa social que va abandonar Andalusia per anar a viure a les grans ciutats i prosperar-hi.

Belén Funes (Ripollet, 1984) és guionista i directora. El seu primer curtmetratge, Sara a la fuga (2015), va rebre dues Biznaga en el 18è Festival de Cinema de Málaga (millor direcció i millor curtmetratge); el seu segon projecte, La inútil (2017), va ser nominat a millor curtmetratge als Premis Gaudí. Ara, amb la seva opera prima, La hija de un ladrón (2019), Belén Funes ha aconseguit el Premi Goya a la millor direcció novell, així com tres premis Gaudí. Los tortuga serà el seu segon llargmetratge.

Marçal Cebrián (Barcelona, 1983) és llicenciat per l’ESCAC i per l’EICTV de Cuba, institucions on va cursar estudis de guió. Actualment treballa com a guionista i analista freelance per a productores i convocatòries de l’ICEC. També ha estat jurat del Premi SGAE de Guió Julio Alejandro 2019 i exerceix de professor de guió a EsArt. La seva carrera com a guionista es desenvolupa al costat de Belén Funes, amb qui ha coescrit el guió de les seves tres obres audiovisuals. Actualment té dos llargmetratges en desenvolupament: El hombre sin talento, de Sergi Pérez, i Los tortuga, escrit amb Belén Funes amb producció d’Oberon Media.

Fins i tot després de mort, Chaplin va participar en una comèdia. Aquesta és la premissa de la qual parteix El cadáver insaciable, de Luis Moreno, una comèdia negra i cínica inspirada en el robatori del fèretre de Charles Chaplin el 1978. Els delinqüents van reclamar 600.000 euros de rescat, però finalment el cos del cineasta es va recuperar i els lladres van ser detinguts. Moreno s’atreveix així amb una comèdia de cinema negre espanyol, inspirada en cintes com El extraño viaje, de Fernando Fernán Gómez.

Luis Moreno (Barbastro, 1972) és guionista de programes i ficció. Ha treballat amb productores com Zebra, Drive, Ideas del Sur, Isla Producciones o Magnolia. Alguns dels seus treballs en televisió són: Derecho a soñar (TVE), Centro Médico (TVE), Rabia (Telecinco), Frágiles (Telecinco), Padres (Antena 3), Pasapalabra (Telecinco), La noche de Fuentes y Cía (Telecinco) i Vértigo(TVE). Com a guionista de llargmetratges destaca pel film Purgatorio.

El nido, de Sandra Reina, gira entorn del procés de transformació del José, un nen de 12 anys amb una vida força insulsa fins que coneix el seu veí Toño, que pateix un greu trastorn mental. De sobte, el José trobarà en el maltractament del Toño una via d’escapament per deixar de sentir-se mediocre, fins que el maltractament va a més. Un guió sobre la por al rebuig i les conseqüències d’actuar sense control.

Sandra Reina (Barcelona, 1988) es va formar en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i com a productora a l’escola Estudio de Cine. Ha treballat durant més d’una dècada en el desenvolupament de projectes com ara Estiu 1993,de Carla Simón, projecte sorgit d’aquest mateix laboratori de la Fundació SGAE; La intérprete, d’Inicia Films, o Frágiles, entre d’altres. Des de 2015 treballa com a productora a About a Bicycle Prod, on ha contribuït a la direcció del llargmetratge Lluc Sky Walker ide diferents documentals, sèries, curtmetratges i videoclips. El seu primer curtmetratge, Trivial, ha obtingut ja 8 premis.

Amb el seu projecte, Blanca Torres aprofundeix en els reptes demogràfics i la soledat no desitjada. Octogenia exposa els dilemes a què probablement hauran de fer front les grans ciutats quan la majoria de la població superi els 80 anys. En aquest context, Torres proposa una distòpia futurista en què l’Estat reclou qui arriba a la tercera edat. Però la rebel·lió octogenària es posarà en marxa. «Octogenia és un cant a la vellesa, a la seva saviesa i a l’elegància de la seva fragilitat. Una reivindicació de la cura mútua com a aliment social. Una història que vol honorar els humans que ja viuen al caire del precipici de l’existència, sabent que qualsevol dia pot ser l’últim, i l’ensenyament profund que això els inspira», explica Torres.

Blanca Torres (Zaragoza, 1977) és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universidad de Zaragoza i va estudiar guió per a cinema i televisió a l’Escuela de Artes y Espectáculo de Madrid. Ha treballat com a guionista/muntadora en televisió tant a l’Estat espanyol com a l’Argentina (a Cuatro, Telecinco, Telefe, El Mundo, Grup Prisa, TVE-1, Odisea o Telemadrid). La seva primera col·laboració com a guionista va tenir lloc amb el llargmetratge de Gabriel Velázquez Amateurs (2005), seleccionat al Festival de Sant Sebastià. El seu segon projecte, Ärtico (2013), també de Gabriel Velázquez, va aconseguir la menció especial del Jurat Jove a La Berlinale. Amb el mateix autor va fer el salt a la direcció amb el film Análisis de sangre azul (2016).

Almudena Vázquez desenvolupa a Parking de bicicletasuna panoràmica sobre la vida millennial incidint en el seu caràcter, tan involucrat en l’economia col·laborativa que ja ha esdevingut la seva forma de vida.

Després de llicenciar-se en Periodisme i d’estudiar un màster de Guió de Cinema i Televisió, Almudena Vázquez va rebre una beca de la Fundació SGAE per estudiar a la New York Film Academy. Des d’aleshores no ha deixat de treballar en sèries de televisió, com ara Mercado Central (TVE), Centro Médico (TVE), Tierra de lobos (Telecinco) o Derecho a soñar(TVE). A més, ha escrit diverses obres literàries, com ara ¿Y ahora qué?o Blabladad.

Ana de Vera (Zamora, 1987) pren com a fil argumental per a El alborotador els deu dies que va passar Ernesto Che Guevara a Madrid disfressat de milionari uruguaià, dels quals no se sap res. Una oportunitat per a Vera d’indagar, a través d’aquesta història, les vides que no vivim i l’acte de fugir i de perdre’s per trobar-se.

Ana de Vera (Segovia, 1993) va estudiar dramatúrgia a la RESAD. Recentment ha escrit 5 lobitos,unprojecte dramatúrgic premiat amb la Residència Artística de Creació de La Carme Teatre (València). A més a més, va ser seleccionada per al V Laboratorio Rivas Chérif del Centro Dramático Nacional. Entre la resta d’activitats que desenvolupa, destaquen quatre obres de teatre publicades.