Les catalanes Sílvia Navarro i Laura Rubio i el valencià Juli Disla, entre els autors seleccionats per al VIII Laboratori d’Escriptura Teatral de la Fundació SGAE
També han estat seleccionats Diana I. Luque, Juan Manuel Romero i María Velasco

L’autora Yolanda Pallín dirigirà els i les alumnes en el desenvolupament dels seus projectes durant sis mesos

La Fundació SGAE anuncia les quatre autores i els dos autors que han estat seleccionats per participar en la VIII edició del seu Laboratori d’Escriptura Teatral: Sílvia Navarro, amb El último soviético; Laura Rubio, amb SÁLITSA;Juli Disla, amb La suerte; Diana Luque, amb Puto barrio; Juan Manuel Romero, amb La piscina, i María Velasco, amb Tacón pelado.

El jurat, presidit per la dramaturga Yolanda Pallín i format pels dramaturgs Lucía Carballal, Juan García Larrondo, Juan Pablo Heras i Antonio Cremades, ha seleccionat aquests sis autors després d’analitzar un total de 155 projectes originals.

Les autores i els autors seleccionats desenvoluparan els seus projectes durant sis mesos a la seu de la Fundació SGAE a Madrid, sota la tutela de la dramaturga Yolanda Pallín. Durant el procés, es duran a terme reunions de treball col·lectiu entre les autores i els autors i la directora per a la posada en comú de les seves obres. La Fundació SGAE dotarà cada un dels seleccionats amb 5.500 euros, i publicarà les obres resultants dins de la col·lecció «Teatroautor»que edita l’entitat.

Adreçats als socis i les sòcies de la SGAE, els laboratoris de creació de la Fundació SGAE ofereixen la possibilitat als seleccionats de desenvolupar els seus textos al llarg de sis mesos. El VIII Laboratori d’Escriptura Teatral és un dels laboratoris de creació que van començar el 2013, amb el propòsit de promoure la creació i impulsar les experiències col·laboratives i l’intercanvi d’idees entre els creadors contemporanis. A l’experiència de dramatúrgia, s’hi sumen al Laboratori d’Escriptura de Guió de Cinema, el Laboratori de Creació de Sèries de Televisió i el Laboratori de Creació Coreogràfica, tots ells impulsats per la Fundació SGAE. 

Sobre les autores i els autors i els seus projectes

El dramaturg valencià Juli Disla s’obre al públic amb La suerte, un text en què plasma la seva experiència personal en el procés d’adopció com a parella homoparental. Planteja una obra documental amb la qual parla de la diversitat i de les particularitats que han de passar algunes persones per poder formar una família, i se submergeix tant en el procés emocional i vital dels protagonistes com en el camí administratiu i judicial.

Algunes de les obres escrites per Juli Disla (València, 1976) són Brindis; Els nostres; Carinyo;Chicas cocodrilo, guanyadora del I Torneig de Dramatúrgia Valenciana; El hombre menguante o La gente, finalista dels Premis Max en la categoria de Millor Autoria Revelació 2014; La ràbia que em fas, XXXVI Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi, i Swimming pool, nominada als Premis Max 2005 en la categoria de Millor Text en Català, entre altres. A més, ha adaptat nombroses obres per a teatre i com a guions de televisió. Ha participat a The Royal Court Residency de Londres (2000) i a Panorama Sur de Buenos Aires (2010), a banda de ser becat per Iberescena a Mèxic (2012). En la seva trajectòria també destaca una residència artística a Valparaíso, Xile (2013).

El creixent fenomen de la gentrificació configura l’eix central de Puto barrio, un text signat per Diana I. Luque, que investiga sobre aquest procés de rehabilitació de barris marginals que, a priori, sembla que hauria de ser una circumstància favorable. La paradoxa de la gentrificació és que els veïns originaris no són finalment els que gaudeixen d’aquestes millores. Puto barrio es presenta com l’oportunitat de crear «una obra del barri per al barri», una peça coral que aplegui les veus dels veïns.

Diana I. Luque (Madrid, 1982) és dramaturga, traductora, docent i coordinadora del màster i del títol d’expert en Creació Teatral (UC3M). També és llicenciada en Dramatúrgia (RESAD) i en Filologia Anglesa (UAM). La seva tasca filològica i la seva vessant dramatúrgica convergeixen en diverses facetes de la seva carrera. Així, forma part del Consell de diferents publicacions escèniques, com ara Primer Acto,i coordina projectes de l’Associació d’Autores i Autors de Teatre, entre d’altres. A més, ha impartit nombrosos tallers, ha escrit 9 obres de teatre i n’ha traduït d’altres d’autors com Shakespeare o Peter Brook.

El último soviético és l’obra seleccionada de Sílvia Navarro. L’autora posa el focus en el fet nacional, en la identitat dels estats i dels individus que hi pertanyen. Ambientada a la URSS el 1991, El último soviéticorecorda la història de Sergei Krikalev, un astronauta de la URSS que amb la caiguda de la Unió Soviètica va deixar de ser ciutadà d’un país terrestre i va quedar abandonat a l’espai durant deu mesos. A partir d’aquest personatge, es construeix un relat fictici sobre la identitat nacional, els somnis i el capitalisme, vistos des de l’espai exterior.

Sílvia Navarro (Barcelona, 1982) és llicenciada en Sociologia per la UB i en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. També té un postgrau en Guió i Realització de Programes d’Humor per la URL-Blanquerna. Com a dramaturga i directora, ha estrenat Alguien que apague la luz, RIP (Rest in Pis), Paràsits, 94 minuts, Ifigènia en taxi, Lila, una princesa diferent i AZ (o el Misantrop). També ha escrit Invisible i El tigre de Yuzu. Com a directora escènica ha participat a BlackBox i Fly me to the moon, de Marc Angelet, i Ese portugués, de Jordi Ramoneda. Com a ajudant de direcció ha treballat a El test, de Jordi Vallejo, dirigida per Cristina Clemente. El 2018 va guanyar el premi Ciutat d’Alcoi amb Un turista se suicida. En el món audiovisual també ha treballat com a guionista a Mama Carlota (El Jueves/Diagonal TV) i a Està passant (Minoria Absoluta/TV3).

Per la seva banda, Juan Manuel Romero escriu un conte d’estiu. Sota el títol de La piscina, l’autor narra els canvis que ha experimentat la societat els darrers cinquanta anys: la immigració, l’envelliment de la població, l’auge de la tecnologia... El final d’una vella amistat entre dues famílies, l’amor, l’educació i la convivència serviran per reflectir temes universals de la condició humana, emmarcats en la convivència d’una urbanització de la serra de Madrid i tot el que succeeix al voltant de la seva piscina.

Dramaturg, guionista i director, Juan Manuel Romero (Madrid, 1977) crea l’any 2003 la Cía. Vuelta de Tuerca, per a la qual ha escrit i dirigit obres com Báthory contra la 613 (accèssit del premi Fray Luis de León 2006), Prisionero en mayo, La Venus abierta o El fuego amigo. Com a dramaturg, ha participat en diversos cicles del Nuevo Teatro Fronterizo, als laboratoris ETC i en dues produccions de la Cía. Cuarta Pared, escrites juntament amb QY Bazo i Javier G. Yagüe. Com a guionista, ha escrit els llargmetratges Evelyn, amb Isabel de Ocampo;Amarás sobre todas las cosas, amb Chema de la Peña, i la pel·lícula per a televisió Teresa, de Jorge Dorado. Com a director també ha estrenat textos de Dostoievski, Kafka, Caryl Churchill i QY Bazo. Els seus darrers treballs com a director de cinema són els curtmetratges Durandal i Domingo, el amanecedor.

Viure com a forma de resistència. Aquest és el punt de partida de Laura Rubio per al seu text SÁLITSA. L’autora explora la lluita quotidiana d’una família que tria quedar-se a casa seva, Sálitsa, al contrari del que fa la resta de la població, que abandona la ciutat després de la catàstrofe de Txernòbil. Aquí comença la lluita del Govern per persuadir la família perquè abandoni aquesta idea, la seva vida, el seu lloc en el món. Tot pel bé col·lectiu, pel bé del país.

Laura Rubio (Barcelona, 1979) és titulada en Direcció d’Escena i Dramatúrgia per la RESAD i llicenciada en Història de l’Art per la UCM. S’ha format en escriptura creativa, dramatúrgia, dansa contemporània i performance. Com a autora, ha estrenat sis obres llargues. Cofundadora de la companyia Arquetípicas, va rebre dues beques d’escriptura contemporània ETC de la Sala de Teatro Cuarta Pared i la Comunitat de Madrid el 2009 i el 2011. També ha estat becada per la UIMP, la UNIA i la Fundació SGAE per cursar tallers de dramatúrgia i creació escènica, i fou seleccionada per la Fundació SGAEper al primer cicle de lectures dramatitzades a la Sala Berlanga amb Los perros no van al cielo. Ha publicat textos llargs i gran quantitat de peces breus. Actualment, compagina l’escriptura dramàtica amb la docència a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Castella i Lleó.

De què parlem quan parlem de patriarcat?, com afecta la mentalitat heteropatriarcal a una dona de la Generació Y? María Velasco es formula aquestes preguntes en el seu text Tacones lejanos, amb el qual emprèn un  viacrucis per la maduresa i el creixement d’una dona actual, la lluita amb el seu llegat, la passió i la creu de l’heteropatriarcat i el camí cap a una dona nova... «si és que això vol dir alguna cosa», apunta la dramaturga.

María Velasco (Burgos, 1984) és doctora en Comunicació Audiovisual per la UCM, màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual per la Universitat d’Alcalá i llicenciada en Dramatúrgia per la RESAD. Actualment treballa com a creadora escènica i és coordinadora del màster oficial Pensament i Creació Escènica Contemporània de l’ESADCYL. Ha publicat més d’una dotzena de textos de teatre, entre ells Líbrate de las cosas hermosas que te deseo(Premi SGAE Teatroautor Exprés 2015) i Taxi Girl (Premi Max Aub Ciutat de València), actualment en cartell al Teatro María Guerrero de Madrid. Els seus darrers projectes com a directora han estat La obediencia de la mujer del pastor, de Sergio M. Vila, i La espuma de los días, que es va poder veure al Teatro Español la tardor passada. També ha treballat amb companyies de dansa i ha estat finalista al Premi Max al Millor Espectacle de Dansa per The Lamb. El seu treball li ha valgut el Premi Butaca/Fundació SGAE per Suite TOC núm. 6. Com a assagista, ha signat dos llibres, així com múltiples col·laboracions en volums d’autoria col·lectiva i premsa.