Consulta la Base de Dades de Dramatúrgia Catalana de l’Institut del Teatre

Enllaç de cerca

La SGAE va iniciar, fa més de 15 anys, una col·laboració amb l’Institut del Teatre (IT) en l’elaboració de la Base de Dades de Dramatúrgia Catalana (DCC). Actualment també compta amb el suport de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i la Fundació SGAE, per mitjà del Consell Territorial de la SGAE a Catalunya.

Actualitzada durant tot l’any 2019, a la DCC hi figuren més de 1.300 obres teatrals d’uns 300 autors contemporanis com Victòria Spunzberg, Pau Miró, Marc Rosich, Lluïsa Conillé, Jordi Casanovas, Cristina Clemente, Josep Maria Miró o Marta Buchaca, entre d’altres. Les obres més antigues daten de la dècada dels 60, tot i que el gruix de textos es concentra entre els anys 1990 i 2009.

Es poden cercar les obres per autor, títol, paraula clau, o pel nombre de personatges. El criteri perquè un autor formi part de la DCC és haver publicat o estrenat com a mínim una obra dramàtica en llengua catalana en l’àmbit professional, des dels anys 70 fins l'actualitat. Un cop incorporat un autor, es recull també la resta de la seva producció dramàtica, al marge de la llengua en què hagi estat escrita i de si són obres publicades i/o estrenades.

La informació que recull la DCC fa referència especialment a l'obra i al seu contingut. S’hi pot trobar la data de redacció, un resum, si el text ha rebut algun premi, paraules clau, el nombre de personatges de la peça (s’especifica també si són homes o dones), així com característiques de l’espai escènic. També, en cas que l’obra hagi estat editada i/o estrenada, s’inclouen les dades relacionades i, si l’autor dona el seu permís, s’ofereix l’accés directe al text.

La DCC és un projecte amb continuïtat i en construcció permanent i, en conseqüència, incomplet per definició. En aquest sentit, la plataforma té com a objectiu l'actualització permanent de les dades.

L’Institut del Teatre va ser creat per la Diputació de Barcelona l’any 1913. Compta amb més de cent anys d’història com a centre dedicat a la docència, la creació, la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni en el camp de les arts escèniques. Durant tots aquests anys ha jugat un paper determinant en la modernització de l’escena catalana.