Denominació de la sala Ramon Muntaner —ara sala Club—

L’acte de denominació de la sala serà el dimecres, 22 de juny, a les 13.00 hores, a la seu de la SGAE a Catalunya

Hi haurà actuacions sorpresa que, segur, generaran emocions

La Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i la Fundació SGAE us convidem a l’acte de denominació de la sala Ramon Muntaner —ara sala Club—, un espai per recordar i en reconeixement a la trajectòria professional i autoral de qui durant anys va ser el director de la SGAE a Catalunya i les Balears.

 

Per iniciativa del Consell Territorial de SGAE a Catalunya, el Consell de Direcció de l’entitat va acordar en una reunió celebrada el 17 de febrer de 2022 la denominació de Sala Ramon Muntaner a l’actual sala Club de la Seu.

L’acte de denominació de la sala serà el dimecres, 22 de juny, a les 13.00 hores, a la seu de la SGAE a Catalunya (passeig de Colom, 6, de Barcelona).

Comptarem amb l’assistència de persones reconegudes del sector cultural i social de Catalunya: més endavant un podrem avançar noms. Hi haurà actuacions sorpresa que, segur, generaran emocions.

L’acte d’aquest dia adquireix rellevància pel conjunt de socis i sòcies de la SGAE, i també per al sector cultural català. S’engloba en la celebració de tres aniversaris de 25 anys importants per a la SGAE i la Fundació SGAE:

- 25 anys de la inauguració de la seu de la SGAE a Catalunya

- 25 anys de la sala Club que, a partir d’aquest dia, serà la sala Ramon Muntaner

- 25 anys de la Fundació SGAE

En Ramon Muntaner va ser present i en va liderar el desplegament de tots ells a Catalunya. Va dotar a la seu catalana, i les prestacions que ofereix, de valors com la transversalitat, el fet intergeneracional i, sobretot, la multifuncionalitat. Tot això, tenint sempre present que fos per als socis i les sòcies de la SGAE.

Ramon Muntaner, el record a una intensa trajectòria artística i una professional gestió cultural

 

Nascut el 29 de setembre de 1950 a Cornellà de Llobregat (Barcelona), Ramon Muntaner va estudiar solfeig, piano i guitarra des de ben petit, i va cursar estudis de Psicologia a la Universitat de Barcelona. Durant 18 anys, del 1971 al 1989, la seva principal activitat va ser la creació musical, va celebrar concerts i enregistrar discos com a compositor de músiques per al teatre, el cinema i la televisió.

Muntaner és considerat un autor fonamental en la història de la cançó a Catalunya amb un estil molt personal i modern, de gran èxit entre el públic jove de la Catalunya de mitjans dels anys 70. Un total de nou discos enregistrats, trenta músiques per a teatre, quatre curtmetratges, quatre llargmetratges i setze programes i sèries de televisió avalen la seva faceta autoral de compositor i intèrpret.

Va musicar els textos de diversos poetes catalans i va ser el primer en dedicar un disc íntegrament a Miquel Martí i Pol, Presagi (1976). Destaquen els seus discos Veus de lluna i celobert (1979), Balades i cançons (1980) i El pas del temps (1982) i la composició de la música per a obres teatrals i pel·lícules com La plaça del Diamant (1982) de Francesc Betriu o La teranyina (1990) d’Antoni Verdaguer.

L'any 1990 va ser nomenat director del centre Ressons del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 va incorporar-se com a director artístic de l'Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya i com a director del Mercat de Música Viva de Vic, càrrecs que va ocupar fins a principis de 1996, quan va ser nomenat director a Catalunya de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE).

A partir d’aquell moment va ocupar diferents càrrecs com el de director de l’entitat a la Zona Mediterrània (Balears, Catalunya, València i Múrcia) i, finalment, el que ocupava actualment com a director de la SGAE a Catalunya i les Balears.

Durant la seva trajectòria professional, Ramon Muntaner ha format part, entre altres, del patronat de la Fundació Privada Sitges Festival Internacional de Catalunya, del patronat de Phonos Fundació Privada, del patronat de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), del Consell de Política Lingüística de la Generalitat, del Consell Econòmic de Casa Àsia, del Consell editorial de la Revista Musical Catalana, del Consell d’Administració del Club Català de Cultura i del Consell de Cultura de Barcelona.