¿Tienes dudas?
Si necesitas más información o ayuda, contacta con nosotros.
Què és un contracte editorial?


​El contracte editorial és un contracte pel qual el creador o drethavent cedeix, a títol onerós (Per una remuneració econòmica), alguns drets d’explotació de la seva obra, concretament, els drets de reproducció i distribució (i de comunicació pública en alguns casos, sent habitual en el contracte d’edició musical) a un editor (sigui persona física o jurídica) perquè dugui a terme, pel seu compte i risc, la divulgació i explotació de l’obra, a canvi d’una participació en els rendiments econòmics d’aquesta. L’editor, per tant, està obligat a aportar els seus coneixements, mitjans i infraestructura per aconseguir la màxima difusió de l’obra. És un contracte que es caracteritza perquè se celebra en consideració a la concreta persona -editor-, per la qual cosa el seu component fiduciari és molt marcat. En aquests contractes, el creador-cedent manté totes les facultats del dret moral, a més de totes aquelles modalitats de dret patrimonial que no hagi cedit expressament o que resultin intransmissibles.

Apareix regulat en el capítol II del títol V de la Llei de propietat intel•lectual, en què es recullen normes especials per al contracte d’edició en forma de llibre i per al contracte d’edició musical. En aquest sentit, cal destacar algunes peculiaritats d’aquests contractes: així, el contracte d’edició musical no requereix la determinació del nombre d’exemplars i el termini de l’obligació de l’editor per a la posada en circulació dels exemplars, de l’única o primera edició no podrà excedir de dos anys, en cas d’edició literària i de cinc en cas d’obres simfòniques o dramaticomusicals, comptant des que l’autor lliuri l’obra a l’editor. Convé recordar que el contracte d’edició musical no té termini màxim de durada (al contrari del que passa amb relació als contractes d’edició en forma de llibre, limitat a deu o quinze anys, segons la forma de retribució acordada).

La participació de l’editor en els rendiments econòmics de l’explotació de l’obra no pot superar el 50% dels que genera l’obra. D’aquesta manera, s’aconsegueix que el creador obtingui sempre una participació equitativa dels fruits de la seva obra.