La Fundació SGAE publica les obres del VII Laboratori d’Escriptura Teatral 20/des/2019
El volum recopila textos de Carolina África, Denise Duncan, Mar Gómez Glez, Nieves Rodríguez Rodríguez, Carmen Soler i Victoria Szpunberg

La Fundació SGAE ha publicat el VII Laboratorio de Escritura Teatral, un volum que aplega els sis textos de dramatúrgia contemporània incubats durant el VII Laboratori d’Escriptura Teatral de l’entitat, que va tenir lloc entre els mesos de gener i juny de 2019, sota la direcció del dramaturg José Sanchis Sinisterra.

Editat dins la col·lecció «Teatroautor»de la Fundació SGAE,el volum recull les obres El cuaderno de Pitágoras,de Carolina África; Banzo, el aliento de las ancestras,de Denise Duncan; Tetas,de Mar Gómez Glez; Cráneo rojo sobre fondo sueño,de Nieves Rodríguez Rodríguez; Naranja y rojo,de Carmen Soler, i Tu hija,de Victoria Szpunberg. 

Dirigides pel dramaturg José Sanchis Sinisterra (Premi Max d’Honor 2018), les autores van treballar conjuntament durant un semestre a la seu de la Fundació SGAE a Madrid. Fruit d’aquesta convivència, han sorgit sis textos que es caracteritzen per la diversitat temàtica i la inconciliable heterogeneïtat estètica, que dissipa qualsevol temptació de defensar una única escriptura femenina. «Aquesta rica polifonia textual ens indica, d’una banda, l’emancipació de tot cànon que caracteritza l’escriptura teatral contemporània, però també el rebuig de qualsevol directriu de gènere emanada de qui sap quin corrent feminista», explica el director del laboratori.

El primer dels textos, El cuaderno de Pitágoras,és obra de Carolina África (Madrid, 1980). La dramaturga s’inspira en la seva experiència personal com a monitora de teatre carcerari per dur a terme una posada en escena arriscada que transita per situacions d’un registre emocional i estètic molt variat. «Em semblava important contrastar les experiències d’homes i dones i plasmar les diferències substancials que per a mi havien passat desapercebudes», explica l’autora.

D’altra banda, la directora i dramaturga Denise Duncan, a Banzo, el aliento de las ancestras, també transita per diferents estètiques: des del realisme contemporani fins a la teatralitat cerimonial més ancestral de la narrativa oral afroamericana. «En aquest cas, parlo en nom de totes les meves ancestres, que la història, malgrat tot, no podrà esborrar.»

També Mar Gómez Glez (Madrid, 1977) reflexiona a Tetas sobre una de les qüestions més candents de la realitat social: «com seria una societat mamocèntrica en comptes de fal·locèntrica?», es demana la directora.

La madrilenya Nieves Rodríguez Rodríguez (Madrid, 1983) torna a publicar amb la Fundació SGAE ―va rebre el Premi SGAE de Teatre Infantil 2017 per Lo que vuelve a casa (y otros árboles). A Cráneo rojo sobre fondo sueño abunden la poesia i el simbolisme, i l’enigmàtic adquireix protagonisme des de l’inici de l’obra.
Completen el volum VII Laboratorio de Escritura Teatralels textos de Carmen Soler (Terol, 1972) i Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973). La primera ofereix al lector Naranja y rojo, una obra en què es respira la pressa, l’estrès i el ritme asfixiant propi de les grans ciutats. Situacions quotidianes, prosaiques, que combinen el lirisme amb la fantasia.

Finalment, la dramaturga argentina Victoria Szpunberg critica a Tu hija, a través de la ironia i l’humor àcid, tot un model de concepció: des de la família i la maternitat fins a l’educació, el llenguatge o l’emigració…

Els textos que componen aquest volum constaten que vivim un «moment fonamental» de la dramatúrgia espanyola, una segona edat d’or alimentada per experiències col·laboratives com ara el Laboratori d’Escriptura Teatral de la Fundació SGAE.

Sinopsis

El cuaderno de PitágorasCarolina África      
Una aproximació al món penitenciari, als col·lectius de voluntariat que hi col·laboren i a les experiències dels que viuen en primera persona, o molt de prop, una condemna.
Banzo, el aliento de las ancestras. Denise Duncan    
Mostra l’altra cara del que coneixem, la més humana i la més cruel, la que mai no s’ha explicat. Basada en fets històrics, l’obra denuncia el genocidi cultural que suposa ocultar un passat negre i negrer molt menys aliè a la nostra història recent del que es podria esperar.
Tetas. Mar Gómez Glez
Què passaria si en lloc de viure en un món dominat pel fal·lus visquéssim en un món dominat pels pits? Aquesta és la pregunta a la qual ens enfronta Tetas, una comèdia descarada, i de vegades surrealista, que imagina un altre esdevenir històric.
Cráneo rojo sobre fondo sueño. Nieves Rodríguez Rodríguez
Vet aquí un llibre que és pensament perquè, de vegades, el cor no pot trencar en paraules. Vet aquí un objecte amb el qual percebre amb altres ulls el que els ulls es neguen a veure. Vet aquí una reflexió sobre una de les xacres socials que més afecta la nostra contemporaneïtat. Vet aquí un silenci d’infància. Aquest llibre, és aquí?
Naranja y rojo. Carmen Soler
Una obra amb uns personatges que viuen atrapats en una espiral de presses i ritmes frenètics que els impedeix prendre consciència de les conseqüències de viure en una gran ciutat.
Tu hija. Victoria Szpunberg   
La festa d’aniversari d’una nena reuneix un grup de mares que acompanyen les seves filles. La sala d’estar d’un pis qualsevol, ple d’elements comuns, es pot convertir en un espai inestable, desenfocat i vertiginós, on la situació més quotidiana i recognoscible ens porta, a poc a poc, cap a l’abisme.

Sobre les autores

Carolina África (Madrid, 1980). És dramaturga, directora, actriu, docent, integrant de l’Academia de Artes Escénicas i productora-sòcia fundadora de La Belloch Teatro, SL. Entre les seves obres destaquen Verano en diciembre(Premi Nacional Calderón de la Barca 2012, programada pel CDN el 2016), Vientos de Levante(escrita amb l’ajut de la beca Noves Dramatúrgies INAEM, programada pel Teatro Español el 2017 en el cicle «2 piezas 2», seleccionada en el Certamen de Directores de Torrejón 2017 i publicada per Ediciones Antígona el 2018), La penúltima (estrenada a Berlín el 2011, Premi EncinArt, la Rioja, 2013), Modërna (Frinje 2016, coescrita i codirigida amb Julio Provencio) i Mi hermana y yo,estrenada a Tenerife el 2018. Ha col·laborat en la dramatúrgia col·lectiva dels projectes A siete pasos del Quijote(Teatro Español, 2016), Calderón cadáver(Almagro, Frinje 2015), ¿Qué se esconde tras la puerta?(CDN, 2016), el monòleg Solo es una foto(projecte Home del Teatro Español, 2017) i Mi cuento de la lechera,dins la publicació 22 monólogos de cuento. Ha estat candidata a tres premis Max i el 2014 fou finalista en la categoria d’autoria revelació. Ha obtingut els premis a la millor interpretació (Madrid Sur 2008) i a la millor actriu (Alcorcón 2008), el Premio Poesia Alcorcón 2004 i el Premi Nacional Directores d’Escena de Torrejón 2017 per Vientos de Levante. Els seus espectacles ―escrits i dirigits― han estat de gira per Alemanya, Argentina, Colòmbia, Uruguai i Mèxic. Algunes de les seves peces han estat traduïdes a l’anglès, l’italià, el romanès i el croata, i publicades pel Centro de Documentación Teatral, Ediciones Antígona i Esperpento Ediciones Teatrales. Ha dirigit El ogritode Suzanne Lebeau, petites peces per al Saló Internacional del Llibre Teatral i diverses lectures dramatitzades, l’última el 2017, al Cervantes Theatre de Londres (Verano en diciembre / Summer in December). Com a  docent, ha impartit seminaris d’interpretació i dramatúrgia a diferents ciutats de l’Estat espanyol, Uruguai, Itàlia i Guinea Equatorial. Ha rebut la Beca Leonardo i la Beca del Teatro Kamikaze per a l’escriptura de dos nous textos; el darrer, Otoño en abril, s’estrenarà al Teatro María Guerrero el 2020. El 2019 ha dut a terme l’adaptació per a la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico d’El desdén con el desdén,d’Agustín Moreto. El 2020 realitzarà la versió de Sueño de una noche de verano, també per a la LaJoven.

Denise Duncan. Directora i dramaturga, membre fundador de La Pulpe Teatro i autora resident de la Sala Beckett (Barcelona, temporada 2019-2020), guanyadora de l’accèssit del Premi Marquès de Bradomín per Negra, o nocturnal de una piel inoculada por el odio nuestro de cada día(2005), el Premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal Alcover per Negrata de merda(2018) i la beca al VII Laboratori d’Escriptura Teatral de la Fundació SGAE 2019 per Banzo, el aliento de las ancestras. Autora i directora d’espectacles com ara Está linda la mar(2012), Vaques sagrades de Taaroa Teatre (Teatre Almeria, 2013), C.O.C.A. (IT Emergents: Festival Grec, Temporada Alta i Fira de Tàrrega, Fira de Teatre de Manacor), Absentee al Teatre Tantarantana i Vaig a comprar una muntanya,a partir de textos de Joan Brossa a La Seca, tots durant el 2014. El 2016 va coescriure amb Martí Torras La Taverna dels Bufons, obra en què també va fer d’ajudant de direcció (Focus-Teatre Romea). Des del 2017 col·labora com a dramaturga amb L’Excèntrica (Santa Coloma). El 2018 va estrenar Mamita Yunai(dramatúrgia i adaptació) per al Teatro Espressivo de Costa Rica, i Una dona en el mirall (autoria i direcció) a la Sala Atrium (Barcelona). Durant el 2019 ha participat en el cicle de lectures dramatitzades «Dones lliures» del Teatre Lliure amb Taques de tardor (versió d’Otel·lo, de W.  Shakespeare), s’ha encarregat de la dramatúrgia de Pantalones cortos,espectacle familiar basat en la novel·la de Lara Ríos per al Teatro Espressivo de Costa Rica, i ha estrenat Negrata de merda al Teatre Tantarantana (autoria i direcció). Duncan és llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre (Barcelona), llicenciada en Periodisme per la Universitat de Costa Rica, màster en Estudis Teatrals i Audiovisuals per la Universitat d’A Coruña i postgraduada com a community manager i content curator per la Universitat Oberta de Catalunya.

Mar Gómez Glez (Madrid, 1977). És dramaturga, narradora, docent i, en ocasions,  directora teatral. El 2017 va obtenir la Beca Leonardo de la Fundació BBVA, i el 2014 fou la primera dramaturga europea a participar en el programa Hot Desk del Center Stage (Baltimore). El 2011 va rebre el Premi Calderón de la Barca per Cifras i el 2007 el Premi Beckett per Fuga mundi. A banda de participar en el VII Laboratori d’Escriptura Teatral de la Fundació SGAE (2019), prèviament havia participat en el programa Cimientos del teatre IATI de Nova York (2017), a l’Open Institutions de Bucarest (2014) i a la Residència Internacional del Royal Court Theatre de Londres (2009). Les seves obres s’han estrenat a diferents ciutats dels Estats Units (Cifras2019, Numbers2015, Coldwater2014, 39 Defaults2012-2016 i Wearing Lorca’s Bowtie2011), Alemanya i Àustria (Numbers2017), Espanya (Petra y Carina 2017, Fuga mundi 2016, Sincronizada2016, 39 Defaults2014) i l’Índia (Numbers2016). Com a narradora, ha publicat el llibre híbrid La edad ganada(2015), la novel·la curta Cambio de sentido(2010) i el llibre infantil Acebedario(2005). També va obtenir el Premi Art Jove Latina el 2008 i ha publicat crítica literària i contes a revistes i antologies. És llicenciada en Sociologia i Periodisme. Després de fer el Màster de Teoria Literària i Literatura Comparada a la Universitat Carlos III, es va traslladar a Nova York, on es va doctorar en Lletres Hispanes per la Universitat de Nova York. Des del 2004 ha treballat en diverses universitat i institucions dels Estats Units. El 2017 va tornar a Madrid i actualment imparteix classes a la seu madrilenya de la Universitat de Nova York.

Nieves Rodríguez Rodríguez (Madrid, 1983). Va estudiar Dramatúrgia a la Real Escuela Superior de Arte Dramático (Resad) i ha cursat el Màster en Escriptura Creativa a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i el Màster en Filosofia Pràctica i Teòrica a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). És professora de Literatura i Escriptura a l’Escola Internacional del Gest de Madrid i dramaturga i investigadora a la companyia Txanka Kua (laboratori de nous llenguatges tecnològics) de Màlaga, dirigida per Asier Etxaniz. Ha escrit, entre altres textos, Libro de la utopía(Teatro Contra el Olvido, Primer Acto i NTF, 2019), Una cerilla mi cabeza(finalista del Premi de Dramatúrgia Invasora, Ediciones Invasoras, 2019), La tumba de María Zambrano – pieza poética en un sueño(peça estrenada al Centro Dramático Nacional–CDN i publicada a la col·lecció «Autores en el Centro» de l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música–INAEM, 2018), Lo que vuelve a casa (y otros árboles)(Premi SGAE de Teatre Infantil 2017, obra coeditada per la Fundació SGAE i ANAYA a la col·lecció «Sopa de Libros», 2018), Por toda la hermosura(programa «Escritos en la escena» del Laboratori Rivas Cherif del CDN, 2017), Semillas bajo las uñas(obra becada al IV Programa de Desenvolupament de Dramatúrgies Actuals de l’INAEM, 2015) i La araña del cerebro(V Premi de Textos Teatrals Jesús Domínguez 2014). Ha editat els llibres Un canto a María Zambrano (Ediciones Antígona, 2016) i Carrusel de ogritos. Teatropara la infancia y la juventud,vol. i i ii (Fundació SGAE i Asociación de Autores y Autoras de Teatro, 2017 i 2018). És membre del Consell de Redacció de Primer Acto.

Carmen Soler (Terol, 1972). Llicenciada en Dret per la Universitat de València (1995). Va estudiar Interpretació a l’Edinburgh Acting School (Escòcia, 1999-2000) i a l’Estudio Juan Carlos Corazza (Madrid, 2000-2004). DEA a la Facultat de Filologia de la UCM (Tesina: «El teatro de Harold Pinter: su recepción escénica en España», 2010). Completa la seva formació teatral amb mestres com ara José Sanchis Sinisterra, Will Keen, Guillermo Heras, Graham Dixon, Roland Schimmelpfennig, Ángel Facio, Catalina Lladó, John Strasberg o Augusto Fernandes, entre d’altres. Cofundadora del Colaboratorio (2011), grup permanent d’investigació en dramatúrgia actoral de José Sanchis Sinisterra, al Nuevo Teatro Fronterizo (NTF). Des del 1992 ha treballat com a actriu a diferents companyies de teatre. Com a dramaturga, ha estrenat Grita(2012), Bocanadas(semimuntatge, 2013), Se vende (2014), Penélopes(semimuntatge, 2016) i Diga ser cierto(2018). Actualment compagina la seva faceta artística amb la de docent, i imparteix classes de Dramatúrgia Actoral (NTF), Dramatúrgia (Màster en Guió de Cinema, Sèries de TV i Dramatúrgia de la UAM) i Anàlisis de Textos (escola Work in Progress).

Victoria Szpunberg (Buenos Aires, 1973). Llicenciada en Dramatúrgia i Direcció per l’Institut del Teatre de Barcelona i màster en Estudis Teatrals per la Universitat Autònoma de Barcelona. També té formació en dansa i en filosofia. L’any 2000 va participar a la Residència Internacional del Royal Court Theatre amb la seva primera obra, Entre aquí y allá(accèssit del Premi María Teresa León). A partir d’aquest moment les seves obres es van començar a estrenar a diferents festivals i teatres nacionals i internacionals. A banda de la seva carrera com a autora, ha col·laborat amb diferents coreògrafs, ha firmat direccions, dramatúrgies i adaptacions, ha escrit peces per a ràdio i instal·lacions sonores. També ha participat en projectes de teatre i educació. Premi Max 2013 (autoria teatral catalana). Acaba d’estrenar Amor mundi a la Sala Beckett, teatre on ha estat autora resident durant el 2019. Amor mundi forma part d’un treball més ampli sobre l’educació, juntament amb Balena blava (estrenada al Teatre Nacional de Catalunya el 2017) i Tu hija. És professora a l’Institut del Teatre de Barcelona, al Conservatori Superior de Dansa i a l’Obrador de la Sala Beckett.