L’espectacle «¡Viva!», de la companyia de dansa Manuel Liñán, Premi Max del Públic 2020 17/jul/2020
Amb coreografia, ball i direcció del creador granadí, l’obra és un cant a la llibertat del moviment, al transformisme i a la pluralitat del ball, que en escena és assolida per set bailaores que exploren i es capbussen en l’univers femení des de la dimensió masculina

A ¡Viva!, obra coreografiada, dirigida i interpretada pel granadí Manuel Liñán, el creador andalús ha sabut unir part de les memòries més íntimes de la seva infància amb el crit per la llibertat de la transformació, fet que li ha valgut el Premi Max del Públic 2020 gràcies als vots emesos a través de l’aplicació en línia #VotaMax i de la secció de votacions del web oficial dels Max. És el tercer cop que els Premis Max de les Arts Escèniques atorguen aquest guardó especial, que se suma als premis Max d’Honor i Max de Caràcter Social, i també a les 19 categories a concurs, i amb el qual es vol reconèixer l’espectacle favorit de la temporada per als aficionats a les arts escèniques. Enguany han participat en el sufragi un total de 4.271 persones i s’han comptabilitzat 5.551 vots, 894 dels quals han estat per a ¡Viva!.

Liñán i la resta d’integrants d’aquest espectacle (Manuel Betanzos, Jonatan Miró, Hugo López, Miguel Heredia, Víctor Martín y Daniel Ramos) rebran el guardó el proper 7 de setembre ―si les circumstàncies sanitàries ho permeten― en el transcurs de la gala de la XXIII edició dels Premis Max de les Arts Escèniques, organitzada per la Fundació SGAE en col·laboració amb l’Ajuntament de Màlaga, el Teatro Cervantes i l’INAEM. La cerimònia també serà retransmesa en directe a les 20 h a La 2 de TVE.

«Aquest premi és un gran honor que ens ha omplert a tots d’alegria, i ve d’un públic que ens ha fet sentir tot el seu escalf. Estem emocionats de veure la seva reacció davant d’aquest espectacle i tota aquesta acceptació», han estat les paraules el coreògraf i bailaor granadí, que aprofita també per emfatitzar el seu agraïment, sobretot en plena crisi de la pandèmia: «les circumstàncies per als creadors i el món de l’art canvien dia a dia, vivim amb una gran incertesa. De moment, intentem reubicar-nos, lluitar i mantenir tota la il·lusió per tal que, a poc a poc, puguem anar tornant als escenaris i continuar vivint de la nostra feina en el món de la cultura.»

Llibertat i defensa del transvestisme

La idea de ¡Viva! va sorgir de les memòries més íntimes de la seva infància, atès que de petit es tancava a l’habitació i es vestia amb la faldilla verda de la seva mare, es guarnia els cabells amb flors, es maquillava i ballava d’amagat: «ballar d’aquella manera era impensable fora d’aquelles quatre parets», afirma Manuel. En unes circumstàncies en què les regles socials i artístiques d’alguna manera obliguen l’artista a manifestar-se segons el seu gènere, l’obra que ha aconseguit el Max del Públic és fruit de la il·lusió, el desig i la necessitat. «¡Viva! té com a objectiu traslladar el fet del transvestisme, i tractar-lo amb honestedat i formalitat, ja que havia esdevingut un fet íntim per por a les represàlies socials i artístiques. Socialment, l’obra representa un crit a la llibertat; reivindiquem fer públic el transvestisme i, per aconseguir-ho, he comptat amb determinats companys que intuïa i sabia que podien haver viscut circumstàncies similars a la meva», aclareix el bailaor.

Des del punt de vista artístic, li venia de gust que «fos un treball en comú, una celebració en grup, i que pogués mostrar les diferents pluralitats que té el ball, les diferents formes que presenta i la singularitat de cadascuna». Juntament amb sis bailaores-ballarins encarregats d’explorar i capbussar-se en el fascinants univers del transvestisme, exposa la part formal d’aquestes identitats que formen la seva naturalesa pròpia, i ho fa entenent la transformació «no com una manera d’emmascarar-se, sinó més aviat com una manera de despullar-se» davant del públic.

Ideat pel mateix Liñán, que també va prendre com a referència un extracte de Juego y teoría del duende de Federico García Lorca, el muntatge compta amb Alberto Velasco com a assessor d’escena, la direcció musical de Francisco Vinuesa i l’assistència en la coreografia de la resta d’intèrprets, els ja esmentats M. Betanzos, J. Miró, H. López, M. Heredia, V. Martín i D. Ramos (aquests dos últims cedits pel Ballet Nacional d’Espanya).

Aquest cant a la llibertat del moviment, on la faceta masculina abraça la femenina com a pròpia i «els patrons de gènere en el flamenc es trenquen des de l’alegria i el gaudi», pujarà a l’escenari del Generalife de Granada del 3 al 12 d’agost. Al setembre passarà per Alcalá de Henares i a l’octubre serà Burgos com a pas previ del nou espectacle que Manuel Liñán i companyia tenen entre mans, Performance, que sortirà a la llum el proper octubre al Teatro Conde Duque de Madrid.

Sobre el coreògraf andalús

Manuel Liñán (Granada, 1980). Artista i creador d’arrel flamenca que desborda puresa tant des del punt de vista personal com en el ball que transmet. Després d’anys de recerca orientada a les noves tendències, va inclinar-se per continuar amb la tradició, fins a portar-la un punt insòlit entre la genialitat i la senzillesa, fet que el situa a l’avantguarda flamenca. Els seus espectacles es caracteritzen per un domini absolut de l’espai escènic i per la capacitat de crear nous paradigmes, extraient-ne el màxim potencial. Sobresurt com a bailaor, però també com a coreògraf i director. Ha esta convidat en nombroses ocasions a coreografiar espectacles per a companyies com el Ballet Nacional d’Espanya o el Nuevo Ballet Español, i també per a les ballarines Rafaela Carrasco i Teresa Nieto. Sota aquestes premisses va sorgir Rew, un projecte que li va permetre desenvolupar una feina coreogràfica i de direcció conjunta amb Daniel Doña. L’any 2008 va iniciar la seva trajectòria en solitari estrenant-se amb Tauro. Més endavant va continuar amb Mundo y aparte i Sinergia, espectacles que li van permetre recórrer nombrosos certàmens de prestigi, com el Festival de Jerez, on va obtenir el premi al ballarí revelació 2012. Un any més tard va rebre el Premi Max de les Arts Escèniques al millor intèrpret masculí de dansa i el Premi de la Crítica Flamenco Hoy com a millor bailaor. L’any 2004, a Jerez, va estrenar Nómada, un espectacle de gran format en què posava de manifest els seus dots com a ballarí i coreògraf. L’any 2016 va presentar el treball Reversible, que va aconseguir el Premi de la Crítica del Festival de Jerez. Actualment forma part de la programació de cites especialitzades de renom, com ara el Festival de Nimes, la Biennal d’Holanda o el Flamenco Festival de Londres. L’any 2017 ve rebre el Premi Nacional de la Dansa en la modalitat d’interpretació, i el 2018 va presentar Baile de autor, una proposta íntima que va estrenar al Teatro Villamarta i que continua de gira nacional i internacional. Ara, amb el seu espectacle ¡Viva!, ha pogut sumar aquest nou Premi Max al reconeixement de la crítica que ja havia obtingut al Festival de Jerez el mes de març.

Tres premis especials

Organitzats per la Fundació SGAE des de l’any 1998, els Premis Max ―amb un guardó dissenyat pel poeta i artista plàstic Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), impulsor d’un dels col·lectius renovadors de l’art espanyol de postguerra― s’han consolidat al llarg dels anys com el reconeixement més ampli en l’àmbit de les arts escèniques a l’Estat espanyol, amb un nombre cada cop més gran de seguidors, i han despertat l’interès de companyies de tot tipus procedents de tot el territori estatal.

Aquests guardons arriben a la seva 23a edició mantenint els seus tres premis especials: el Premi Max d’Honor, que enguany ha distingit la dilatada trajectòria com a intèrpret i coreògraf de Nacho Duato; el Premi Max de Caràcter Social o Aficionat, dedicat als projectes en favor de la integració i la projecció social, i a les companyies aficionades amb una contribució destacada, que ha recaigut en l’Escuela Municipal de Teatro Ricardo Iniesta d’Úbeda, i el Premi Max del Públic, concedit a ¡Viva!, de la companyia de dansa Manuel Liñán, que ha sumat el nombre més gran de vots a través de l’aplicació en línia #VotaMax.

El Comitè Organitzador de la XXIII edició dels Premis Max de les Arts Escèniques està integrat pel dramaturg i director Juan Luis Mira, director institucional d’Arts Escèniques de la Fundació SGAE; Óscar Castaño, Garbitxu, dramaturg, director i president del Comitè Territorial de la SGAE a Euskadi; Paloma Pedrero, dramaturga i directora; els membres del Col·legi de Gran Dret de la SGAE Eduardo Galán, dramaturg i productor, i Yolanda García Serrano, dramaturga i directora; el dramaturg i director Alfonso Zurro, i el coreògraf i ballarí Daniel Doña.