La SGAE lamenta la mort de Juan Marsé 19/jul/2020
Va ser soci de l’entitat, com argumentista-guionista i lletrista, des del 1964

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) lamenta profundament la mort de Juan Marsé, el 18 de juliol, als 87 anys.

Autor fonamental de la cultura del segle XX, el reconegut escriptor barceloní era el soci número 18.809 de la SGAE, de la qual n’ha estat membre des del 17 d'abril de 1964. Associat a l'entitat com a argumentista-guionista i lletrista, comptava amb diverses obres adscrites a la Societat.

Nascut a Barcelona el 8 de gener de 1933, Juan Marsé Carbó va ser novel·lista, guionista, periodista i traductor. Va ser membre de la denominada Escola de Barcelona de la generació dels 50, juntament amb Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, Juan García Hortelano, Manuel Vázquez Montalbán, Juan Goytisolo, Terenci Moix i Eduardo Mendoza.

En els seus inicis, va treballar durant algun temps a la revista barcelonina de cinema Arcinema, i el 1958 va començar a publicar els seus primers relats literaris a les revistes Ínsula i El Ciervo. Va obtenir el seu primer premi el 1959 pel conte Nada para morir i el 1961 va ser finalista del Premi Biblioteca Breve de Seix Barral amb la seva primera novel·la Encerrados con un solo juguete (1960).

El 1960 es va traslladar a París on va hi treballar com a professor d'espanyol, traductor, guionista i ajudant de laboratori al Departament de Bioquímica Cel·lular de l'Institut Pasteur.

En tornar a Barcelona va publicar Esta cara de la luna (1962) i el 1966 Últimas tardes con Teresa que es va dur al cinema el 1983. També va col·laborar amb el món publicitari i el de l'empresa editorial. A partir de 1966 es va dedicar a la seva vocació literària i va col·laborar en diverses publicacions i el cinema. El 1970 fou nomenat redactor en cap de la revista Bocaccio i també va ser redactor de la revista Art-Cinema. Aquell any també va publicar La oscura historia de la prima Montse.

La seva novel·la Si te dicen que caí (1973) es va publicar a Mèxic a causa de la censura espanyola, i aquí no es va publicar fins al 1976 i es va dur al cinema el 1989. El 1974 va col·laborar en la publicació Por favor i va continuar la seva tasca al cinema. Va guanyar el Premi Planeta el 1978 amb La muchacha de las bragas de oro, que va dur al cinema Vicente Aranda el 1979.

Els anys 80 i 90 van ser prolixos per Juan Marsé: Un día volveré (1982), Ronda del Guinardó (1984), El fantasma del cine Roxy (1985), La fuga del río Lobo (1985), Teniente Bravo (1986), El amante bilingüe (1990) que Aranda va dur al cinema el 1992, i El embrujo de Shanghai (1993) que Fernando Trueba va dur al cinema el 2002.

Així mateix, durant els anys 1988-1989, va publicar quinzenalment un serial al diari El País sota el títol Aventuras del capitán Blay.

Les seves obres més recents han estat Rabos de lagartija (2000), Cuentos completos: 1957-1994 (2002), Amor de un gladiador (poesia, 2003), La gran desilusión (2004), Canciones de amor en Lolita's Club (2005) que Aranda va dur al cinema el 2007. Les darreres obres de Marsé han estat Caligrafía de los sueños (2011), Noticias felices en aviones de papel (2014) i Esa puta tan distinguida (2016).

La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes (alemany, francès, hongarès, anglès, polonès, portuguès, romanès, etc.). Al llarg de la seva carrera Marsé va rebre, a més dels guardons anteriorment esmentats, altres premis com el Ciutat de Barcelona (1984), Ateneo de Sevilla (1994), de la Crítica (1994 i 2001), d'Europa de Literatura Aristeión (1994), el premi Nacional de Narrativa (2001) i la Medalla d'Or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2002), entre molts d’altres. L'any 2008 va obtenir el premi Cervantes.

Els Autors i Editors que integren la Societat General d'Autors i Editors se sumen, en aquests difícils moments, al dolor de la seva família i amics, als quals volem traslladar el nostre més sentit condol per la defunció d'un gran autor.