Només un de cada quatre espectacles escènics està dirigit per dones 23/set/2020
La Fundació SGAE i l'Asociación Clásicas y Modernas presenten l'estudi «¿Dónde están las mujeres en las artes escénicas?», un diagnòstic sobre la bretxa de gènere que existeix en la creació escènica i en la direcció dels teatres de l’Estat espanyol durant la temporada 2018-2019

L'Asociación Clásicas y Modernas per la igualtat de gènere en la cultura, en col·laboració amb la Fundació SGAE, ha elaborat l'estudi «¿Dónde están las mujeres en las artes escénicas?» en el qual s'analitza la bretxa de gènere en aquest sector. Les dades posen de manifest que la participació de la dona en aquest camp encara és molt lluny d’allò que seria desitjable en termes de paritat i igualtat.

Les dades s’han fet públiques en la presentació de l'estudi que ha tingut lloc, de manera virtual, i ha comptat amb la participació de Juan Luis Mira, director institucional de les Arts Escèniques de la Fundació SGAE; Anna Caballé, presidenta de l'Asociación Clásicas y Modernas; Carme Portaceli, directora artística del Teatre Nacional de Catalunya; Natalia Álvarez Simó, directora del Centro Cultural Conde Duque de Madrid, i Margarita Borja, autora, directora escènica i coordinadora nacional de les Temporadas de Igualdad Mujeres/Hombres en las Artes Escénicas de Clásicas y Modernas, qui ha explicat les dades analitzades.

Del total d’espectacles analitzats en recintes estatals i autonòmics en la temporada 2018-19, es desprèn que només el 22% van ser escrits per dones. En el cas de la direcció escènica, les xifres tampoc són millors: únicament un de cada quatre espectacles programats (un 25%) van ser dirigits per una dona.

En línies generals, es pot afirmar que la presència de dones continua sent molt inferior a la dels homes en el procés creador de les arts escèniques a l’Estat espanyol. En la temporada 2018-19, només el 31% dels recintes escènics analitzats en aquest estudi van ser dirigits o gestionats per dones. En el cas dels continguts programats, el 9% dels espectacles musicals els van compondre dones mentre que únicament en el 4% dels casos, la direcció musical va tenir una dona al capdavant. Respecte als textos, el 28% van ser versions o adaptacions realitzades per dramaturgues. La paritat només s'aconsegueix en la dansa: el 53% dels espectacles coreografiats programats en aquest període de temps van tenir una dona al darrere.

Unes dades que no són números gaire positius però que sí suposen una millora lleu respecte a temporades anteriors. «Tot i que la meitat dels teatres analitzats han incrementat la presència de dones en els espectacles, la igualtat encara és lluny d'aconseguir-se. Només el Teatre Rialto de València i el Salón Teatro de Santiago de Compostel·la superen la mitja», ha declarat Margarita Borja.

«Aquest estudi neix d'una impressió. De la sensació que sempre hi havia menys dones en la cultura. El 2014, per comprovar que la Llei d'igualtat es complís, vam desenvolupar aquest estudi que avui posa de manifest la gran desigualtat existent entre homes i dones», ha afirmat Caballé durant la seva intervenció, per qui aquesta publicació és «fonamental» en la lluita per la igualtat de gènere.

En la mateixa línia s'ha mantingut Portaceli, qui ha clamat la necessitat d’ «exigir a les autoritats que es penalitzi l'incompliment de la Llei d'igualtat». La catalana ha recordat la seva experiència com a directora escènica del Teatro Español, on va desenvolupar una «programació completament paritària que va provocar un increment del 60% del públic».

Finalment, Natalia Álvarez Simó ha recordat també la seva experiència com a directora dels Teatros del Canal on, segons ha explicat, va prendre consciència de la seva situació com a dona. «Sempre hi havia algú que se sorprenia que una dona estigués en aquest lloc, sempre em donaven explicacions sobre com fer el meu treball i les entrevistes per a premsa per ser dona», ha denunciat.

El director institucional d'Arts Escèniques de la Fundació SGAE, Juan Luis Mira, ha recordat la implicació de la Fundació SGAE amb les polítiques d'igualtat de gènere en la cultura. Així, ha fet referència al premi SGAE de Teatre per a textos escrits per dones, batejat en honor a la creadora Ana Diosdado, el Premi Dunia Ayaso a la pel·lícula que millor representa el paper de la dona en la societat i que es falla aquest divendres al Festival de Cinema de Sant Sebastià, entre altres.

Creixement feble

Les dades d'aquest estudi són la continuació de les presentades fa tres anys, quan l'Asociación Clásicas y Modernas i la Fundació SGAE van analitzar les programacions de la temporada 2015/2016 als teatres públics de gestió estatal o autonòmica de l'Estat espanyol. Lamentablement, les dades llancen uns percentatges de creixement feble sobre la igualtat de gènere en les arts escèniques i posen de manifest que «no hi ha cap teatre que aconsegueixi la igualtat», tal com mostren les dades exposades per Margarita Borja. També l'any passat es va publicar l'estudi ¿Dónde están las mujeres en la música sinfónica?, i malauradament es va  tornar a incidir en les males dades d'igualtat, en aquest cas de les orquestres: només l'1% de les obres programades per les orquestres simfòniques estatals en la temporada 2016-2017 corresponen a dones.

Sobre Clásicas y Modernas

Clásicas y Modernas és una associació creada l’any 2009 que treballa per la igualtat de gènere en el sector cultural. L’integren més de 200 creadores i la presideix Anna Caballé Masforroll. L'escriptora Laura Freixas n’és la Presidenta d'Honor.