30 anys sense el Gato Pérez 18/oct/2020

Fa tres dècades que la rumba catalana i la salsa troben a faltar al Gato Pérez, soci de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) amb més de 130 obres musicals adscrites. El lletrista, compositor i cantant, de nom real Javier Patricio Pérez Álvarez, va ser qui les va tornar a popularitzar i després les va deixar orfes prematurament el 18 d’octubre de 1990. Va ser un músic de cabdal importància en el desenvolupament i l’evolució de la música de so genuïnament barceloní i, tal com deia el periodista Miquel Jurado, «pocos como él se han mantenido siempre en un discreto e inmerecido segundo plano».

De pare català, el Gato Pérez va néixer a Buenos Aires (Argentina) l’any 1950, on hi va passar la seva infància, i es va traslladar a Barcelona als 15 anys, per viure-hi l’adolescència i la maduresa. Va iniciar-se en el món musical a principis dels anys 70, en el moment del rock progressiu i la música laietana, dels quals en va ser un puntal amb el seu grup Secta Sónica.

Quan el rock laietà es va començar a diluir, el Gato es va acostar cap a la rumba catalana i li va donar un toc més urbà, de manera que l’essència gitana de la rumba del barri barceloní de Gràcia es va mesclar amb el seu passat rocker. Paral·lelament, les lletres de les seves cançons van ser més crítiques i parlava de la discriminació d’alguns sectors de la societat, ja que per ell la música era una forma d’amplificar el què passava al carrers. La seva música i el seu pensament anaven alhora i el Gato va esdevenir el rellançador de la rumba catalana, redescobrint el ventilador rumbero dels gitanos barcelonins i acostant-se a les figures del Pescaílla i Peret, de qui en va recuperar els seus palmeros amb el nom de Chipén i va organitzar Las Estrellas de Gracia, la banda que millor ha mesclat la salsa antillana amb la rumba catalana.

L’any 2017, la Fundació SGAE va col·laborar amb la família de Gato Pérez i la formació La Troba Kung-Fú per fer possible la pàgina web www.gatoperez.cat. L’objectiu del lloc web és fer visible i posar a l’abast de tothom l’obra d’aquest artista fonamental que va aportar innovació en la fusió de gèneres i que, malgrat la seva desaparició, continua sent una gran influència per a les noves generacions.

Gato Pérez va morir en un món encara analògic, amb poca informació i pocs treballs accessibles en els suports de consum cultural actuals. Per aquest motiu, Jèssica Pérez, la seva filla, va concentrar els seus esforços en digitalitzar sis àlbums pràcticament desapareguts, descatalogats i gairebé oblidats del seu pare. El rescat d’aquest llegat va suposar el posicionament dels materials recuperats al món de les xarxes i va mostrar, de nou, l’univers d’aquest gran artista en totes les seves facetes.