Josep Julien, guanyador del Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela 2020 amb 'Bonobo' 23/nov/2020
Escrita en català, l’obra ha estat seleccionada entre 340 obres presentades

El guardó té l’objectiu de donar suport als autors dramàtics i impulsar la creació de nous textos que contribueixin a l’enriquiment del panorama teatral

El dramaturg i actor català Josep Julien és el guanyador del XXIX Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela 2020 per l’obra Bonobo. L’autor ha obtingut el guardó que concedeix la Fundació SGAE, dotat amb 8.000 euros, la inclusió de l'obra al Cicle SGAE de Lectures Dramatitzades 2021 i la publicació del text dramàtic a la Col·lecció Teatroautor, que edita l'entitat.

Josep Julien expressa sentir-se «molt afortunat per saber que el meu nom s'afegirà a la llista de dramaturgues que ja han obtingut aquest premi, referent de la dramatúrgia contemporània d’àmbit estatal. És, a més, un guardó especial ja que en Jardiel va ser un revolucionari i un innovador del nostre teatre». Bonobo és una road movie en clau de thriller, «una peça escrita en dues etapes. La primera capa, la referent a la identitat dels protagonistes i la seva possible peripècia, la vaig començar a l'estiu del 2019. La segona, més centrada en l’estil, el vernís literari, la vaig completar entre els mesos de març i abril de 2020, durant el moment més cru de la pandèmia».

La història de Bonobo transcorre en un espai que pot evocar la sala d'interrogatoris d’una comissaria. En Fadi, un jove de 20 anys nascut a Sant Joan, un poble fictici del Ripollès (Girona), narra per què i com ha arribat fins allà a la Magda, aparentment una agent d'una indeterminada unitat antiterrorista. El protagonista desgrana en el seu relat els mecanismes que el van abocar, en el seu moment, a un procés de radicalització en el marc del yihadisme el qual ha estat a punt de culminar en una tragèdia. Un esdeveniment imprevist en una gasolinera, a partir de la trobada amb una jove treballadora sexual romanesa, trastoca els plans del jove i aboca la inusitada parella a una fugida cap endavant que tindrà conseqüències imprevisibles tan pels protagonistes com per l’espectador.

L'obra parteix d'una intensa vivència personal de Josep Julien. L'autor explica que viu «en un poble del Penedès a poca distància d'on, l'any 2017, es va abatre en Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta que va provocar l’espantós episodi de les Rambles. L’angoixa d’aquell dia em va generar una mirada cap aquell xaval postadolescent que, si bé en cap cas podia ser empàtica, sí que conté bones dosis de compassió i de dolorós desconcert. A partir d’aquí em vaig emparar en l’enorme poder de la ficció per fer transitar un personatge de característiques socioculturals homologables a aquell noi per camins alternatius als quals havia triat ell. Uns camins que, si bé voregen en tot moment diversos i terribles precipicis, també el condueixen a través d’una road movie iniciàtica, la qual ha d’acabar tenint un efecte sanador tan sobre ell com sobre l’espectador que l’acompanya». A Bonobo, en Josep Julien reflexiona i fa reflexionar al voltant del concepte de redempció i de la massa fràgil, i gairebé sempre trencadissa, consistència de la condició humana.

Per escriure Bonobo, Julien ha necessitat connectar amb «una veu que ve de dins, carregada de tota la innocència pròpia d’un nen i que intento cuidar tant com puc, com un tresor, ja que només des d’aquest candor em puc permetre abordar temes tan absolutament adults com els que s'expliquen en aquesta peça. Una reflexió només mental no serviria, quan s'escriu, igual que quan es mira de viure amb dignitat, és necessari posar-s'hi des de les entranyes».

Preguntat sobre quin espera que sigui el recorregut de Bonobo ara, l'autor confia «que el text pugi dalt d'un escenari. Espero també que es tradueixi al castellà i això n'ampliï el recorregut. Estrenar en condicions al meu país ho és tot menys fàcil». Mentrestant, en Josep Julien és un habitual de la petita pantalla i dels teatres. Actualment treballa en una col·laboració amb TV3, és a punt d'estrenar l'obra Avinguda Nacional de Jaroslav Rudiš a la Sala Beckett i també aviat començarà els assajos d'una altra obra.

Enguany han estat 340 els originals que han concorregut al Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela 2020, l'any 2019 van ser 167, la qual cosa demostra que el confinament dels mesos de març i abril, durant la primera onada i l'etapa més dura de la COVID-19, el sector cultural va estar actiu, creant i aviat veurem més fruits del talent imparable.

El jurat del Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela 2020 estava presidit per Juan Luis Mira, dramaturg i director institucional d’Arts Escèniques de la Fundació SGAE, i integrat pels dramaturgs Olatz Beobide, Lola Blasco, Ánxeles Cuña, Juana Escabias, Pep Antón Gómez, Aizpea Goenaga, Eva Mir y Juan Alberto Salvatierra.

Sobre Josep Julien

Josep Julien i Ros (Barcelona, 1966) és dramaturg, guionista, actor i docent. Graduat en Interpretació a l'Institut del Teatre, Julien s'ha format com a autor en escriptura dramàtica a L'Obrador de la Sala Beckett amb autors com Martín Crimp i Biljana Srbljanović, i en direcció i dramatúrgia amb Neil Labute. Com a actor, ha treballat amb directors com Claudio Tolcachir, Xicu Masó, Àlex Rigola, Lurdes Barba, Sílvia Munt, David Selvas, Joan Lluís Bozzo i Javier Daulte, entre molts d'altres.

Julien ha publicat quatre textos teatrals els quals, a més, també han estat guardonats en diversos certàmens i concursos teatrals: Absolutament lluny, finalista del Premi Ignasi Iglesias de textos teatrals, i editat amb l'editorial de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC); Aitta Split, Premi 50 aniversari del Crèdit Andorrà i publicat amb Arola Editors; Sex N’ Drugs N’ Johan Cruyff , Premi Octubre i publicat amb 3 i 4 Edicions, i Hong Kong Haddock, IV Premi Fundació Romea i publicat amb Arola editors.

Com a actor de teatre ha participat en nombroses produccions com Tot esperant Godot, Benefactors, La gavina, Aloma, El bon lladre, Dogville... I també en nombroses sèries de televisió com Hache, Com si fos ahir, El Ministerio del Tiempo, Cites, Amar es para siempre, Cuéntame como pasó, La Riera, El cor de la ciutat, Laberint d'ombres, Estació d'enllaç, i un llarg etcétera.

També el cinema ocupa una part important de la seva carrera actoral i ha format part de Born, de Claudio Zulian; Los Totenwackers, d'Ibón Cormenzana o Anita no pierde el tren, de Ventura Pons, entre molts d'altres llargmetratges.

Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela

La Fundació SGAE convoca aquest guardó des de fa 29 anys amb l'objectiu de fomentar la creació de nous textos dramàtics que, tant per la bona qualitat i originalitat dels seus diàlegs com per la seva visió escènica, contribueixin al desenvolupament del teatre. Des de l'edició de 2014, el guardó s'anomena Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela per reivindicar la figura del dramaturg, l'estil del qual ha tingut una gran influència en la cultura iberoamericana contemporània. Des de l'any 2000, el premi ha reconegut els autors següents: Daniela Feixas (2019), Pablo Remón i Roberto Martín Maiztegui (2017), Pedro Martín Cedillo (2016), Raúl Dans (2015), Fernando Epelde (2014), Antonio Morcillo (2013), Fernando Epelde (2012), Carlos Contreras (2011), Irma Correa (2010), José Manuel Mora (2009), Gracia Morales (2008), Antonio Morcillo (2007), Álex Mañas (2006), Juan Carlos Rubio (2005), Angélica Liddell (2004), Julio Escalada (2003), Alberto Miralles (2002), Antonio Morcillo (2001), i Antonio Jesús González (2000).

Sandra, de Daniela Feixas, al cicle SGAE de Lectures Dramatitzades de  la Fundació SGAE, a la Sala Berlanga de Madrid

Demà dimarts, 24 de novembre, a les 19.30 hores, la Sala Berlanga de la Fundació SGAE a Madrid organitza la lectura dramatitzada de l'obra guanyadora del Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela 2019, Sandra, de la catalana Daniela Feixas, dramaturga, escriptora, guionista, actriu, ajudant de direcció i docent. Escrita originalment en català, Sandra ha estat traduïda per a l'ocasió i compta amb la direcció de Denise Despeyroux, i les interpretacions d'Irene Pozo i Antonio Romero.

A Sandra, un escriptor d'èxit que porta una vida voluntàriament solitària rep la inesperada visita d'una desconeguda. És evident que la Sandra fuig d'alguna cosa o d'algú, busca un lloc on dormir i demana a l'home que la deixi refugiar a la caseta del jardí. Fascinat per aquesta figura misteriosa que sembla sortida d'una de les seves novel·les, l'home hi va accedir. La Sandra torna un dia darrere un altre i, poc a poc, es forja entre tots dos un vincle tan ferm com irracional. Una nit, la menor apareix visiblement alterada: confessa que creu que ha matat a algú. La seva confidència situa l'home davant d'un dilema moral decisiu: avisar la policia i desentendre's de tot, o deixar-se portar per l'estrany instint de protecció que el lliga a aquesta criatura ferida.