Francisco Javier Suárez Lema obté el Premi LAM 2020 per a textos teatrals de temàtica LGTBIQ+ 10/nov/2020
Amb «Afuera están los perros», el dramaturg gallec vol «normalitzar l’amor entre dues persones del mateix sexe, tot i que alguns i algunes encara el voldrien confinar dins d’una habitació il·luminada per un canelobre»

El jurat, presidit per Pablo Peinado, ha estat integrat pels dramaturgs Jesús Cracio, Beth Escudé, Victoria Szpunberg i Marcos Gisbert

La Fundació SGAE i l’Associació Cultural Visible convoquen aquest premi per visibilitzar el col·lectiu LGTBIQ+

El dramaturg gallec Francisco Javier Suárez Lema ha guanyat el XIV Certamen Internacional Leopoldo Alas Mínguez per a textos teatrals LGTBIQ+ (Premi LAM 2020). La Fundació SGAE i l'Asociación Cultural Visible convoquen anualment aquest guardó amb l’objectiu de donar suport i estimular la creació de nous textos teatrals que atorguin visibilitat al col·lectiu LGTBIQ+. L’autor ha obtingut el premi amb Afuera están los perros, un text sobre dues dones que s'estimen des de l'ombra, però que sempre han envejat com uns altres habitaven l'espai públic que també a elles els corresponia: una plaça, la taula d'un restaurant, la part de darrere d'un taxi, la sala d'espera d'un hospital, les avingudes de la seva ciutat.

Presidit per Pablo Peinado, president de l'Asociación Cultural Visible, el jurat del XIV Premi LAM ha estat integrat pels dramaturgs Jesús Cracio, Beth Escudé, Victoria Szpunberg i el guanyador de l'anterior edició del certamen, Marcos Gisbert. El guardó està dotat amb 4.000 euros, la publicació de l'obra dins de la sèrie editorial de la Fundació SGAE i la seva dramatització dins del Cicle SGAE de Lectures Dramatitzades. L'obra ha estat escollida d’entre un total de 86 textos presentats al concurs.

«Em sento molt honrat», ha dit Suárez Lema quan se li ha anunciat la decisió del jurat, «pel fet que la meva autoria sigui reconeguda i perquè això passi a través d'un premi amb un fort component ètic, que promou la tolerància i el compromís social. Em trobo molt còmode en aquestes coordenades. En el seu moment, ja vaig rebre la Menció d’Honor del Premi LAM pel meu text Siveria i, aquesta vegada, ser-ne el guanyador és una satisfacció total».

L'autor rep el Premi LAM 2020 «enmig de diverses notícies que he llegit i rebut amb desolació. D'una banda, un nen d'onze anys ha hagut de ser operat a Cartagena perquè, al seu institut, un altre xaval li va assestar una pallissa mentre l’escridassava dient-li «marica». D'una altra, la detenció a Palma de Mallorca d'un subjecte, per dir-li’n d’alguna manera, que es va liar a cops de puny amb dos nois que havia vist besar-se a la terrassa d'un bar perquè, segons ell, «mereixien un càstig». Resulta tan dolorós que la tasca d'escriure és, per a mi, reparadora. Em faig la pregunta següent: A què espera aquest país per aprovar una llei integral LGTBI?».

Suárez Lema parafraseja a Sant Joan de la Creu: «Una cosa és acceptar la foscor i una altra, ben diferent, és acceptar les tenebres». Desitja que el Premi Leopoldo Alas Mínguez 2020 per a Afuera están los perros serveixi «normalitzar l’amor entre dues persones del mateix sexe, tot i que alguns i algunes encara el voldrien confinar dins d’una habitació il·luminada per un canelobre».

Sobre l'obra premiada: Afuera están los perros

A la sinopsi d'Afuera están los perros, una actriu de gran reputació rep la trucada d'un amic actor que no veia des de deu anys enrere. En el passat havien treballat junts en una sèrie de pel·lícules, i el públic en general es pensava que eren parella. En realitat, ella tenia una relació sentimental amb una altra dona, ja morta, però el record de la qual era molt viu. Aquell amor mai va transcendir i la trucada d'aquest vell amic farà que la protagonista es plantegi divulgar qui és, amb qui va compartir la seva vida, a qui va estimar realment.

En paraules de l'autor, «és un text lliurat a la tasca de la paraula, com a epicentre del relat. A l'obra, els temes clau tenen a veure amb la necessitat de ser exemplaritzants, de mostrar-nos, en lloc d'aixecar fossats dissuasius al voltant de les nostres identitats. A la peça hi ha una metàfora molt important entorn de la idea de guanyar la carrera als intolerants, als censors, als neoinquisidors de la política ultra i, sobretot, als qui esperen i desitgen del col·lectiu LGTBI+ una resposta silenciosa, tal vegada discreta, acceptablement neutra».

Sobre l'autor: Francisco Javier Suárez Lema

Nascut a Corcubión (A Coruña) el 1979 i actualment resident a Madrid, Francisco Javier Suárez Lema és psicòleg i dramaturg, però, per sobre de tot, és un apassionat del món del guió i el teatre. Amb menys d'una dècada escrivint per l'escena, el seu recorregut és important: entre les seves obres, Siveria va ser distingida amb una Menció d'Honor al Premi LAM (2015); Gertrude Stein no es el nombre de un piano va guanyar el Premi Internacional Iberescena (2016); Arde ya la yedra va recollir el prestigiós Premi Born entre més de 250 aspirants (2017), i 165 canciones va ser seleccionada per al Cicle SGAE de Lectures Dramatitzades (2018).

Cinc dels seus textos han estat publicats per diverses editorials i traduïts al francès i al japonès. I, per al 2021, hi ha previstes les estrenes teatrals de tres de les seves obres: Siveria (K Producciones al Teatro Español de Madrid); La langosta no se ha posado (Maror Producciones al Teatre Principal d'Alacant), i Arde ya la yedra (Festival Territorio Violeta). Ara, cal sumar-hi el Premi LAM per Afuera están los perros (2020).

Normalitzar la presència del col·lectiu LGTBIQ+

El Premi LAM, certamen teatral organitzat per la Fundació SGAE amb la col·laboració de l’Asociación Visible, busca estimular i normalitzar la presència del col·lectiu LGTBIQ+ en la creació teatral contemporània en tots els idiomes oficials de l’Estat espanyol, de manera que dona suport a la visibilitat i la igualtat de drets d’aquest col·lectiu. El certamen, l’únic en el seu gènere al món, duu el nom de l’escriptor i periodista de la Rioja Leopoldo Alas Mínguez, mort a Madrid el 2008, reconegut intel·lectual i home compromès amb la causa de l’activisme i la cultura LGTBIQ+.

Els textos premiats són publicats per la Fundació SGAE i es presenten al Cicle SGAE de Lectures Dramatitzades. Anteriorment, van resultar guanyadores del certamen les obres següents: De hombre a hombre (Mariano Moro, 2007); Levante (Carmen Losa, 2008); La playa de los perros destrozados (Nacho de Diego, 2009); Clift (Acantilado) (Alberto Conejero, 2010); Beca y Eva dicen que se quieren (Juan Luis Mira, 2011); El año que se rompió mi corazón (Iñigo Guardamino, 2012); Eudy (Itziar Pascual, 2013); La tarde muerta (Alberto de Casso, 2014); Alimento para mastines (Javier Sahuquillo, 2015); El océano contra las rocas (Sergio Martínez Vila, 2016); El suelo que sostiene a Hande (Paco Gámez, 2017); Eloy y el mañana (Iñigo Guardamino, 2018); y La armonía de las esferas (Marcos Gisbert, 2019).