La SGAE lamenta la mort de Josep Maria Mestres Quadreny, un dels grans referents de l’avantguarda musical catalana 18/gen/2021
Mestres Quadreny va ser un dels mestres indiscutibles de les arts sonores i musicals contemporànies

Nascut el 4 de març de 1929 a Manresa, Josep Maria Mestres Quadreny ha mort avui, 18 de gener a Barcelona. Tenia 91 anys i era el soci número 10.427 de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), de la qual n’ha estat membre des del 14 de novembre de 1952. Associat a l’entitat com a compositor, comptava amb més de 260 obres adscrites de gènere simfònic, electroacústic, lleugera, cançó, òpera, comèdia...

El compositor Josep Maria Mestres Quadreny ha estat un dels grans referents de l’avantguarda catalana, amic i col·laborador de creadors com Joan Miró, Antoni Tàpies, Moisès Villèlia, Perejaume o Joan Brossa. Mestres Quadreny va ser president de la Fundació Joan Brossa entre els anys 2012 i 2017.

La col·laboració i l’amistat entre Josep Maria Mestres Quadreny i Joan Brossa va començar el 1959 amb Tres cançons de bressol i l’òpera El ganxo. Al llarg de més de trenta anys, van crear conjuntament un nombre important d’obres de tota mena, sempre des d’una radicalitat i innovació permanents. Entre d’altres obres, cal destacar els ballets Roba i ossos (1961), Petit diumenge (1962) i Vegetació submergida (1962), i les accions musicals Satana (1962), Divertimento La Ricarda (1962), Concert per a representar (1964) o Conversa (1965), que van donar lloc a la Suite bufa (1966), una de les seves obres més celebrades, estrenada per Carles Santos, Anna Ricci i Terri Mestres, amb direcció escènica de Lluís Solà, al Festival Sigma de Bordeus de 1966. Posteriorment, la col·laboració entre Mestres Quadreny i Brossa culminà en la peça de teatre musical L’armari en el mar (1978), en l’òpera Cap de mirar (1991), encara no estrenada, o, entre altres creacions, en l’Acció musical per a Joan Miró (1993).

Mestres Quadreny era un profund coneixedor del món operístic i instrumental català. Explorador de les connexions entre avantguarda i cultura popular. Personalitat complexa, inquieta, investigadora i, tot que afí a alguns dels moviments més revulsius de la segona meitat del segle XX, la seva radical independència d'escoles i de tendències el va erigir en un dels mestres indiscutibles de les arts sonores i musicals contemporànies.