La bretxa salarial de gènere en la indústria cultural és del 19,6% segons un informe de la Fundació SGAE 08/març/2021

Dia Internacional de la Dona

L’estudi «Autoras en el audiovisual, la música y las artes escénicas»> posa de manifest les desigualtats de gènere dins del sector cultural

S’ha presentat aquest matí en el marc de la trobada «Converses sobre el futur de les creadores», organitzada per la SGAE a Barcelona i Madrid, i retransmesa en directe per Youtube

La Fundació SGAE ha elaborat l’informe Autoras en el audiovisual, la música y las artes escénicas. Un estudio sobre el desarrollo profesional desde una perspectiva de genero, en el qual s’analitza amb dades estadístiques i econòmiques la bretxa de gènere dins del camp de l’autoria. Les dades posen de manifest les desigualtats existents entre sexes al sector cultural i evidencia que la participació de la dona encara és molt lluny del que seria desitjable en termes de paritat i igualtat.

Totes les dades s’han fet públiques avui a la presentació de l’estudi en el marc de la trobada «Converses sobre el futur de les creadores», organitzada per la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) amb motiu del Dia Internacional de la Dona. La iniciativa, que ha tingut lloc a Barcelona i a Madrid i s’ha retransmès en directe a través del canal Youtube de la SGAE, ha reunit creadores de diverses disciplines, com ara Sílvia Quer, Carmen Fernández Villalba, Marta González de Vega, Pilar Palomero, Giulia Valle, Cecilia León, Victoria Szpunberg, Merche o Pilar Granados, directora general del Centro de Investigación de Mercados del Entorno Cultural (CIMEC).

La investigació revela dades desoladores sobre l’activitat econòmica i professional de la dona en els camps de l’audiovisual, les arts escèniques i la música. Per a l’anàlisi de dades, s’ha pres com a referència de contrast la situació dels autors masculins socis de la SGAE als mateixos sectors, davant dels quals les dones només representen el 17% dels socis de la SGAE. A més a més, s’han dut a terme més de mil entrevistes a autors i autores i hi ha hagut tres grups de discussió.

Així doncs, d’una banda, l’estudi reflecteix tant el discurs personal i les vivències de les dones en les seves trajectòries professionals com el seu discurs col·lectiu davant dels típics escenaris als quals s’enfronten en aquest context. D’altra banda, també presenta dades objectives per conèixer la situació de la dona, i aporta xifres sobre la seva presència, el desenvolupament de la seva professió i les característiques de la seva situació laboral, així com les seves principals barreres d’entrada: la formació acadèmica, el rebuig de l’entorn familiar, la dificultat per a la conciliació familiar, la taxa d’atur, els obstacles d’accés a posicions de lideratge i un salari més baix.

Les dones: millor formades, però amb menys feina

La baixa presència de les dones en el sector cultural no es correspon amb la seva formació acadèmica. L’estudi ha analitzat la matriculació en els diferents ensenyaments artístics i presenta dades esperançadores: el 56,1% de l’alumnat són dones, davant del 43,9% d’homes. La diferència augmenta entre el col·lectiu autoral de la SGAE, en què el 68,9% de les dones tenen algun títol universitari, màster o doctorat; una xifra que és del 48,6% entre els homes. La diferència formativa favorable a la dona es dona en tots els grups d’edat.

La conciliació laboral i l’absència de suport, principals barreres per a la dona

Així doncs, l’estudi aprofundeix en les barreres d’entrada a les quals s’enfronta l’autoria femenina: a les reticències de l’entorn familiar (a la pràctica, elles reben menys suport a l’hora de considerar com a vàlida aquesta alternativa professional: el 76,5% dels homes davant del 58,7% de les dones) se sumen l’escassa confiança en les pròpies possibilitats (el 60,7% dels homes tenia una gran confiança en les seves possibilitats a l’inici de la seva carrera, davant de només el 46,3% de les dones) i la dificultat per a la conciliació laboral: «Mai no he estat en una reunió de guionistes en què un home se n’hagi hagut d’anar corrents perquè té dentista amb el nen», destaquen alguns testimonis recollits en l’estudi.

Malgrat que el seu temps de feina remunerada fora de la llar no és gaire inferior al de l’home, la dona dedica un 45% més de temps a les tasques domèstiques i de cura familiar. En aquest sentit, tornar a l’activitat professional després d’una aturada domèstica és més complicat per a les autores que per als autors. El 33,5% de les creadores entre els 55 i els 65 anys no és capaç de tornar a treballar un cop acaba les tasques de la llar, davant d’una taxa del 14,5% en els homes del mateix grup d’edat.

«Els guionistes de Mad Men eren un matrimoni, tots dos amb la mateixa trajectòria, escrivien junts; doncs el que va ascendir va ser ell i no ella.»

Al sector cultural també es duplica la taxa d’atur entre gèneres (19,5% de dones «inactives» davant del 9,3% dels homes). Aquesta dada es contraposa amb la de la pluriocupació, necessària per a la supervivència de la majoria de les autores, segons indica l’estudi: el 39,4% de les dones davant del 28,9% dels homes, ja que el seu nivell de dedicació exclusiva al sector està per sota del nivell masculí (el 44,1% dels homes poden treballar en exclusiva en el sector, davant del 40,3% de les dones).

La bretxa salarial de gènere se situa en el 19,6%

Dins de la indústria, destaca l’escassa presència de la dona en posicions de lideratge, ja que la dona també està més relegada pel seu entorn i se l’adreça a tasques de docència, més invisibles i menys reconegudes.

«Als anys vuitanta i primers dels noranta, van sortir un munt d’òperes primes, però moltíssimes dones no van aconseguir passar d’aquí.»

En xifres: las dones ocupen posicions de jerarquia en el 27,6% dels casos, enfront del 36,8% dels homes. L’estudi determina que hi ha una segregació vertical que encamina les dones a posicions de menor lideratge i poder. El fet que la dona trigui més a arribar a aquesta etapa en comparació amb els homes es deu majoritàriament a un menor reconeixement del talent i la qualitat de les seves propostes, a una menor possibilitat de poder-se dedicar en exclusiva a la professió, a problemes per conciliar la vida laboral i familiar, a un menor nivell de suport, relacions i contactes en el sector, a una discriminació més gran per raó de gènere i a problemes d’assetjament.

La proporció de dones que s’han presentat a algun premi és similar a la dels homes, i també ho és el nombre de concursos que han guanyat o en què han rebut alguna menció. Tanmateix, tenint en compte el pes que la dona té a la SGAE, les dades indiquen que, del total dels premis atorgats, el 85,8% hauria anat a parar a homes i, a les dones, tan sols la resta (16,3%).

Pel que fa a la mitjana d’ingressos anuals, el mostreig de l’estudi indica que el salari mitjà de les dones representa el 80,4% del salari mitjà masculí. La bretxa salarial entre homes i dones, doncs, se situa en el 19,6%.

Sobre l’estudi

L’objectiu central d’Autoras en el audiovisual, la música y las artes escénicas. Un estudio sobre el desarrollo profesional desde una perspectiva de género és conèixer la situació laboral de les dones autores sòcies de la SGAE en l’audiovisual, les arts escèniques (teatre, òpera, sarsuela i dansa) i la música (clàssica i popular) des d’una perspectiva de gènere. La investigació utilitza com a referent de contrast la situació dels autors masculins socis de la SGAE en aquests mateixos sectors.

Començar a llegir en PDF