La companyia amateur Teatro Estudio de San Sebastián, Premi Max de Caràcter Social 2021 05/maig/2021
La seva trajectòria va començar  l’any 1965 en una parròquia, de la mà de Manolo Gómez,  fundador i actual director

Més de 60 muntatges i un bon grapat de premis, distincions i participacions en iniciatives de caràcter social, programacions i festivals d’arreu de l’Estat, n’avalen l’indiscutible compromís teatral

El comitè organitzador dels XXIV Premis Max de les Arts Escèniques ha concedit el Premi Max Aficionat o de Caràcter Social 2021 a la companyia amateur Teatro Estudio de San Sebastián, fundada el 1965 a la parròquia de Sant Sebastià Màrtir per Manolo Gómez, qui dirigeix actualment a 14 persones compromeses i amb passió. Incansable i feliç, Gómez ha rebut la notícia amb la serenor de l'experiència. «Després de la sorpresa hi ha la sensació d'agraïment i reconeixement a una tasca que vem començar de molt joves uns quants amants del teatre del barri, amb la finalitat de canalitzar les nostres inquietuds socials i culturals en una ciutat en la qual, sobretot al final de la dictadura, hi bullia l'ambient comunitari, associatiu i veïnal». Gómez rebrà el guardó el proper 4 d'octubre a la cerimònia de lliurament dels XXIV Premis Max al Teatre Arriaga de Bilbao.

Més de 60 muntatges n’acrediten la indiscutible aposta per la formació teatral en valors, la dinamització cultural veïnal i l'acostament a la societat del teatre com a eina d'integració social. Des de la seva primera representació el 1965 fins al darrer espectacle en cartell, Baile de huesos de la dramaturga Elena Belmonte estrenat el 20 de febrer de 2019 al Teatre Victoria Eugenia, Teatro Estudio de San Sebastián han representat textos d’autors com José Sanchís Sinisterra, Juan Mayorga, Fernando Arrabal; els clàssics Bertold Brecht, Tenesse Williams, Valle Inclán i Chejov, i també peces d’autors més propers com Paco Sagarzazu, Alberto Miralles i Eduardo Ladrón de Guevara. Els han dut a la seva ciutat, al País Basc i a diferents festivals de l'Estat, així com en una destacable presència que la companyia va tenir al Festival Internacional de Festival Internacional de Teatro Hispano de Miami l’any 1991.

La companyia compta amb guardons com el premi a la millor companyia, millor actriu (Esther Remiro) i millor direcció (Manolo Gómez) del XII Certamen Arcipreste de Hita de Guadalajara, el 1990; el premi al millor actor per a Fernando Mikelajauregui al Festival Martín Arjona d'Herrera, Sevilla, el 2007, o el premi al millor actor per José Luis Torres i a la millor direcció en el I Certamen de Teatro Aficionado Tirso de Molina de Almazán, Soria, el 2008. En definitiva, multitud de distincions i reconeixements en bona part dels festivals, certàmens i programacions de teatre amateur de pràcticament tot l’Estat i també, per descomptat, els propers a casa seva:  Certamen del III Sector de Tafalla (2012), Certamen d’Alegría-Dulantzi (2008), secció OFF-Feria de la Feria de Artes Escénicas de San Sebastián DFERIA (2005), Jornadas de Teatro de Eibar en diverses ocasions; Barakaldo, Sestao...

En la seva faceta més social i integradora, Teatro Estudio ha estat un actiu en els cursos d’estiu de la Universitat del País Basc-Euskal Herriko Unibertsitatea, i en la creació de la primera escola de teatre impulsada pel Govern Basc, Antzerti. Donostia també ha estat testimoni de la implicació i compromís social de la companyia gràcies a les col·laboracions amb el Centre Penitenciari de Martutene, l'Associació de Dones del barri de Loiola, el Patronat Matia, el Club de Arte Catalina de Erauso, la residència de gent gran de Berio, l'Associació Cultural Katxola de Aiete, etc. Dones, joves, gent gran i interns són els col·lectius socials amb els quals Teatro Estudio ha estat més proper durant els seus 56 anys d'història. «Tot i que la situació del teatre amateur ha canviat molt, aquest n’és el fil conductor des d’aleshores i fins ara, la nostra vocació de treballar amb diferents grups desfavorits i amb risc: els joves que ens veuen com a plataforma d'aprenentatge, la gent gran per qui som una eina d'expressió, col·lectius com el de les dones i l’aposta per la igualtat, o l'esperança de la reinserció i integració per a les persones que viuen privades de llibertat».

«Malgrat tot,» destaca Gómez, «el teatre professional d’aleshores era una rara avis que complementava un vigorós teatre amateur veïnal, mentre que ara passa precisament a l'inrevés, l'amateur és un complement d'una xarxa més professional en la qual les institucions hi han d'apostar per mantenir el seu suport en totes les fases de la carrera de l'actor».

Un lluitador incondicional

Manuel Gómez Martínez (Donostia, 1938) és el quart fill d'una família de neulers dedicada a la venda ambulant. Va néixer i va créixer al carrer Escolta Real de Donostia. Es va poder formar per desenvolupar una carrera professional a la banca, on li van transcórrer 40 anys sense que el teatre fos aliè a la seva vida ni un sol dia. «Sobretot des dels anys previs a la mort del dictador, això era un formiguer cultural, i mentre alguns es dedicaven a coses menys honroses, uns altres canalitzàvem les nostres protestes o inquietuds de tota mena a través del teatre». A punt de fer els 83 anys, Gómez diu sentir-se un privilegiat «perquè tothom ens ha tractat sempre fenomenal, el públic, la societat donostiarra així com les institucions». «Continuem treballant perquè estimem el que fem», afirma convençut. Actualment, integren el grup Esther Remiro, Mari Carmen Oianeder, Fernando Mikelajauregi, Eva Rodríguez, Mikel Larrañaga, Manuel Luaces, Koro Burgoy, Enara Martínez Abelleira, Iñaki Aramburu, Peio Arnaez, Saioa Royo, Miriam P. Aranguren, Nagore Olarra i Xabier Zelarain.

El proper 4 d'octubre, el director de Teatro Estudio San Sebastián pujarà a l'escenari del Teatre Arriaga de Bilbao per recollir el seu guardó en el marc de la gala de la XXIV edició dels Premis Max de les Arts Escèniques, organitzada per la Fundació SGAE amb la col·laboració de l'Ajuntament de Bilbao i el mateix Teatre Arriaga. Calixto Bieito, director artístic del centre teatral bilbaí i reconegut per les seves nombroses distincions (la darrera, la Medalla d'Or de l’Academia de las Artes Escénicas de España), dirigirà el lliurament de premis.
«Estic desitjant compartir aquest premi amb els teatreros que ens han acompanyat tots aquests anys, fer realitat aquest bonic somni. Són tantes les persones que han contribuït i que se sentiran afalagades... », ha declarat Gómez quan se l’ha preguntat sobre com s'imagina que serà l’entrega.

Tres premis especials i 20 categories a concurs

Els guardons de les arts escèniques de més prestigi de l’àmbit estatal arriben a la seva 24a edició mantenint 20 categories a concurs i tres premis especials: el Premi Max d'Honor, que distingeix la trajectòria d'una persona per la seva aportació, defensa i dedicació a les arts escèniques; el Premi Max del Públic, que es concedeix a l’espectacle que obté el nombre més grans de vots del públic a través de l’aplicació en línia #VotaMax i es dóna a conèixer el dia de la gala, i el Premi Max Aficionat o de Caràcter Social, dedicat als projectes en favor de la integració i la projecció social, i a les companyies aficionades amb una contribució destacada a les arts escèniques.

Sobre els Premis Max

Organitzats per la Fundació SGAE des del 1998, els Premis Max —amb un guardó dissenyat pel poeta i artista plàstic Joan Brossa (1919-1998), impulsor d’uns dels col·lectius renovadors de l’art espanyol de postguerra— s’han consolidat com el reconeixement més ampli en l’àmbit de les arts escèniques a l’Estat espanyol.

En els últims anys, els Premis Max s'han consolidat com els referents del sector de les arts escèniques, han aconseguit un nombre cada cop més gran de seguidors, i han despertat l’interès de companyies de tot tipus procedents de tot el territori estatal.  En la darrera edició, celebrada el 7 de setembre de 2020 al Teatre Cervantes de Màlaga, hi van concórrer 386 espectacles.

FOTOS flickr SGAE recursos gràfics d’aquest reconeixement
VÍDEO de l’entrevista a Youtube
Copyritght de les fotos: ©Juantxo Egaña/Fundació SGAE