Lleonard Balada obté el XVIII Premi SGAE de la Música Iberoamericana Tomás Luis de Victoria 2021 07/des/2021

El jurat destaca la universalitat del seu llenguatge musical sense perdre les seves arrels i la força vital de la seva obra

Compositor de projecció internacional, el Mestre Balada ha desenvolupat una activitat creativa intensa i és reconegut com el pioner en la simbiosi de música ètnica amb tècniques avantguardistes

Són molts els compositors catalans que han obti​ngut el Premi SGAE de la Música Iberoamericana Tomás Luis de Victoria: Xavier Montsalvatge (1998), Joan Guinjoan (2004), Josep Soler (2011), Xavier Benguerel (2015) i Lleonard Balada (2021)

El compositor català Lleonard Balada (Barcelona, 1933) ha guanyat el XVIII Premi SGAE de la Música Iberoamericana Tomás Luis de Victoria que convoca la Fundació SGAE. El respectat i apreciat autor ha obtingut el guardó, considerat el reconeixement públic més alt a un compositor viu de la comunitat iberoamericana, per haver contribuït substancialment a l’enriquiment del patrimoni musical dels pobles iberoamericans a través de la seva obra creativa.

«Em sento profundament honrat de rebre aquest premi que ja ha reconegut tants distingits compositors», declara el prestigiós creador internacional de música simfònica i lírica contemporània des de Pittsburgh, lloc on resideix des de fa 52 anys. Preguntat sobre com creu que la seva música ha influenciat les noves generacions de compositors, com a pioner en la simbiosi de la música ètnica amb tècniques avantguardistes, Balada confessa que «espero haver comunicat, a través de la meva música i en l’ensenyament, que les tècniques simples i directes i l’escriptura musical poden produir efectes interessants. També que és possible produir alguna cosa nova, utilitzant tradicions i tècniques existents, juntament amb les noves tècniques».

Preguntat sobre la seva activitat actual, atès que durant anys Lleonard Balada ha combinat la seva tasca de composició amb l’ensenyament, comenta que «ara mateix estic escoltant i segueixo els treballs i les carreres dels meus antics alumnes». Ha estat professor a la Universitat Carnegie-Mellon de Pittsburgh (Estats Units) durant 50 anys, fins que es va retirar el mes d’agost de 2020.

«Des del moment en què vaig saber de la candidatura del compositor Lleonard Balada al Premi SGAE Tomás Luis de Victoria 2021, vaig tenir la nítida sensació d’alegria i gran satisfacció que fos ell qui el guanyés. És molt important per al premi comptar en la seva història amb un compositor del valor de Lleonard Balada» expressa Marlos Nobre, compositor, pianista, director d’orquestra brasiler, soci de SGAE, Premi Tomás Luis de Victoria en la seva VI edició (2005), i president del jurat del Premi SGAE de la Música Iberoamericana Tomás Luis de Victoria 2021.

Sobre la trajectòria mundial de l’obra de Balada, Nobre certifica que «la integritat artística i el gran, immens, nivell de la seva profunda artesania musical i el seu nivell de realització fan que Lleonard Balada destaqui com un dels més importants pensadors de la gran música en l’actualitat». «I vull remarcar també la seva impressionant força creativa en tots els gèneres musicals, però especialment en l’òpera. És el meu profund desig que aquest important Premi Tomás Luis de Victoria parli al món musical d’aquest immens compositor de la nostra Amèrica i Espanya».

El jurat, reunit telemàticament el 23 de novembre de 2021, va decidir concedir-li al Mestre Balada el premi «per la universalitat del seu llenguatge musical sense perdre les seves arrels, per la força vital d’una obra que ha sabut imposar-se a banda i banda de l’Atlàntic, per la seva trajectòria internacional, per l’amplitud del seu catàleg i pel seu compromís ètic».

El jurat d’aquesta XVIII edició ha estat integrat per Marlos Nobre; el director de la revista Melómano i del Festival Diacronías, Alfonso Carraté; la doctora en musicologia i acadèmica de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Rosa María Fernández García; la doctora en musicologia i professora de la Universitat Complutense de Madrid, María Nagore Ferrer; i el musicòleg i escriptor, Stefano Russomanno.

 

Sobre Lleonard Balada

Va néixer a Barcelona el 22 de setembre de 1933. És catedràtic de Composició de la Universitat Carnegie-Mellon de Pittsburgh (Estats Units), on va exercir de professor durant 50 anys i va fundar i dirigir el Contemporary Music Ensemble. També va impartir cursos de postgrau en composició a la Universitat Politècnica de València.

Després de cursar els seus estudis de piano i teoria al Conservatori del Liceu de Barcelona el 1953, es va traslladar a Nova York el 1956 on va estudiar a la Manhattan School of Music, el New York College of Music i, finalment, va concloure els seus estudis de composició a la Juilliard School el 1960. Entre els seus mestres, hi ha Sigfried Landau, Aaron Copland, Vincent Persichetti, Norman Dello Joio, Alexandre Tansman i Igor Markevitch. Durant els seus anys de formació es va guanyar la vida com a periodista, crític musical, organista i professor, compartint vivències amb grans noms de l’exili espanyol.

Algunes de les seves obres més conegudes van ser compostes en un estil de gran drama en el marc de les avantguardes dels anys seixanta (Guernica, María Sabina, Steel Symphony, No-res, etc.). Posteriorment, se’l reconeix com a pioner en la simbiosi de música ètnica amb tècniques avantguardistes, amb la qual cosa ha creat un estil personal i influent.

Aquest estil es va iniciar amb Simfonia en negre – Homenatge a Martin L. King (1968) i es va consolidar amb Homenatges a Casals i Sarasate (1975), a partir dels anys 80, explora el gènere operístic. Ha rebut nombrosos premis internacionals.

La seva extensa llista d’obres s’interpreta regularment a Europa i Amèrica per part de les principals orquestres i solistes. Entre les primeres, hi figuren les Filharmòniques de Nova York, Los Angeles, Israel i Ciutat de Mèxic; l’Orquestra de Filadèlfia; les Simfòniques de Pittsburgh, Dallas, Cincinnati, Detroit, Nova Orleans, Praga, Mèxic i Düsseldorf; les Orquestres Nacionals de Washington, Irlanda, Espanya, Lió, Tolosa i Jerusalem; la Philarmonia de Londres; les orquestres de les ràdios de Luxemburg, BBC, Berlín, Leipzig, Hèlsinki, Berna, Hannover, RTVE i Moscou, i les Orquestres de Cambra de Chicago i Lausana; la Sinfonietta Txeca, etc.

Entre els directors i solistes que han interpretat les seves composicions destaquen Lorin Maazel, M. Rostropovitch, Frühbeck de Burgos, López-Cobos, Lukas Foss, Mariss Jansons, S. Comissiona, J. Mester, Lawrence Foster, Neville Marriner, Alicia de Larrocha, N. Yepes, Lucero Tena, Ángel Romero, The American Brass Quintet i l’actor-narrador José Ferrer. Balada va col·laborar amb Salvador Dalí, Antonio Gala, Fernando Arrabal i Camilo José Cela, premi Nobel de literatura.

Un elevat nombre de les seves composicions estan gravades en segells discogràfics de renom com Deutsche Grammophone, The Louisville Orchestra Editions, New World Record, Albany i sobretot Naxos Records, amb qui té publicats 12 CD monogràfics. Entre les seves composicions destaquen la Simfonia de l’acer i la Música per a oboè i orquestra, dirigides per Lorin Maazel, així com les cantates Torquemada i María Sabina. Un dels seus CD amb Naxos va ser seleccionat per Amazon.com com «Un dels 10 millors CD de l’any 2001» en la categoria de música clàssica instrumental i va rebre a més el prestigiós premi Rosette concedit per Penguin Guide.

Ha rebut nombrosos encàrrecs de prestigioses institucions: l’Òpera de San Diego, Aspen Festival, Benedum Center for the Performing Arts, The National Endowment for the Arts, Sociedad Estatal del V Centenario (l’òpera Cristòfol Colom), orquestra de la Ràdio de Berlín, Orquestra de Cambra de Lausana, les simfòniques de Pittsburgh, Cincinnati, Hartford, Nacional d’Espanya, OBC, RTVE, etc.

Compositor primordialment simfònic i líric, ha compost vàries òperes, entre les quals sobresurten Zapata (1984) i Cristòfol Colom (1986). Aquesta darrera es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1989, interpretada per Josep Carreras i Montserrat Caballé, i va atraure l’atenció internacional. La crítica del Washington Times va qualificar la música de l’òpera d’«obra mestra» i el New York Times d’«un regal a seva terra natal». Balada va seguir la seqüela d’aquesta òpera component les peces La mort de Colom (1996), editada a Naxos, i La resurrecció de Colom (2012) amb la qual va completar la trilogia.

A partir del 2003, Balada va compondre una sèrie de suites a les quals va denominar Capricis. El primer va ser Capricis Nº 1 per a guitarra i orquestra de cordes: Homenatge a Federico García Lorca, interpretada pel Quartet Miró i el guitarrista Eliot Fisk, i el va seguir el Capricis Nº 2 per a violí solista i corda, el 2004. Durant la temporada 2005-06, Balada va estrenar el Capricis Nº 3. Homenatge a les Brigades Internacionals, interpretat per Andrés Cardenes i l’Orquestra de Cambra de la Simfònica de Pittsburgh; el Capricis Nº 4 (Quasi Jazz) el va acabar el 2007 i va ser estrenat per la Pittsburgh Symphony Chamber Orchestra. El 2008, Balada va compondre el Capricis Nº 5 Homenatge a Isaac Albéniz per encàrrec del Festival de Música Española de León. El 2009 va compondre el Capricis Nº 6 per a clarinet i piano i Capricis Nº 7 Fantasies de La Tarara. El 2010 es va estrenar Capricis Nº 8 Abstraccions d’Albéniz i el 2012 el Capricis Nº 9 per a violí. Capricis Nº 10. Fantasia de “La Pastoreta”, va ser compost el 2013 i Capricis Nº 11: Abstraccions de Granados, escrit per a guitarra el 2013, és un homenatge a Granados. Capricis Nº 12. Abstraccions del Amor Brujo de Falla va ser estrenat el 2017 i Capricis Nº 13: Transparències d’Espanya, encarregat pel Quantum Ensemble, es va estrenar a Tenerife el febrer de 2016.

L’abril de 2005, Lleonard Balada va acabar la Simfonia n.º 6 – Simfonia de las Penes, dedicada a les víctimes innocents de la Guerra Civil espanyola i encarregada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona Nacional de Catalunya, dirigida per Salvador Mas. Als Estats Units, i com a Symphony of Sorrows, es va presentar el mes de novembre de 2013, interpretada per l’Orquestra Simfònica de Pittsburgh, dirigida per Rafael Frühbeck de Burgos.

El 2008, Balada va estrenar les òperes de cambra The town of Greed juntament amb Hangman, Hangman! Al Teatro de la Zarzuela de Madrid i el Foier del Liceu, i a l’octubre el Concert per a tres violoncels i orquestra. Concert alemany amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín. El febrer de 2009 va estrenar Faust-bal, una òpera de gran format encarregada pel Teatro Real de Madrid en col·laboració amb el dramaturg Fernando Arrabal i, a més, va ser el compositor principal en el Festival Internacional de Música Contemporánea de Lima. El 2011 Balada va estrenar el Concert per a viola, un encàrrec de la Banda Municipal de Barcelona per a la commemoració del seu 125è aniversari. Un dels seus últims concerts compostos va ser el Doble concert per a oboè, clarinet i orquestra acabat el 2010 i estrenat el juliol de 2011 per l’Orquestra Simfònica de Querétaro de Mèxic.

El 2012, el XVIII Ciclo de Música Contemporánea de Málaga organitzat per l’Orquestra Filharmònica de Màlaga va homenatjar el compositor Lleonard Balada. A més, l’Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid van interpretar i gravar el seu repertori coral a cappella, i destaca a més la interpretació de la Simfonia Nº 6 per la Simfònica de Galícia sota la direcció de J. López Cobos el novembre. L’editorial Naxos va gravar tres CD monogràfics de Balada. De 2013, destaquen l’estrena de Fantasy on viola concerto per a viola sola en el Festival de Tres Cantos i Memories No. 1 Barcelona 1938 a Pittsburgh i interpretació de la Simfonia en negre per l’Orquestra i Cor de Ràdio i Televisió Espanyola. Memorias Nº 2 – New York 1956, composta el 2014, és una breu peça per a orquestra en la qual recorda la seva arribada a Nova York per realitzar els seus estudis musicals.

El Premi SGAE Tomás Luis de Victoria

El Premi SGAE Tomás Luis de Victoria va ser creat per la Fundació SGAE i la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) el 1996. L’elecció del guanyador, a càrrec d’un jurat internacional, es du a terme a partir d’un llistat de candidats presentats per institucions musicals o culturals de prestigi que han d’avaluar-ne els mèrits. El guardó està dotat amb 20.000 euros.

Anteriors guanyadors

El compositor català Lleonard Balada és l’últim guardonat amb el Premi SGAE de la Música Iberoamericana Tomás Luis de Victoria. L’autor succeeix en el palmarès el cubà Harold Gramatges (1996), el català Xavier Montsalvatge (1998), el peruà Celso Garrido-Lecca (2000), el veneçolà Alfredo del Mónaco (2002), el català Joan Guinjoan (2004), el brasiler Marlos Nobre (2005), l’aragonès Antón García Abril (2006), l’argentí Gerardo Gandini (2008), el basc Luis de Pablo (2009), el cubà Leo Brouwer (2010), el català Josep Soler (2011), el mexicà Mario Lavista (2013), l’argentí Alcides Lanza (2014), el català Xavier Benguerel (2015), el madrileny Tomás Marco (2016), el porto-riqueny Roberto Sierra (2017) i l’argentí Horacio Vaggione (2019).

​​