El compositor Moisès Bertran presenta 'Camins de vidre', el seu nou treball
Serà el dimarts, 2 de febrer, a les 12 hores a la Sala Mompou de la seu de la SGAE a Catalunya

L’obra conté vuit peces per a violí i piano interpretades per Ala Voronkova i Guerassim Voronkov

La Sala Mompou de la seu de la Societat General d’Autors i Editors a Catalunya (passeig de Colom, 6, de Barcelona) acull el proper dimarts, 2 de febrer, a les 12 hores, la presentació de Camins de vidre, el nou treball del soci i compositor Moisès Bertran. L’àlbum, que va veure la llum a principis de novembre de 2020, conté 8 obres interpretades pel violí d’Ala Voronkova i la viola i el piano de Guerassim Voronkov.

Camins de vidre ha estat editat per Columna Música i la distribució física és càrrec de de la pròpia discogràfica i també Discmedi. La venta digital és a través d’iTunes i Amazon, i l’escolta per streaming es pot fer a Spotify, Deezer i YouTube Music.

Geon-Yong Lee, professor emèrit de composició i cofundador de la Universitat Nacional d’Arts de Corea (K-Arts), glossa el mestratge de Moisès Bertran a Camins de vidre i opina que «en escoltar i estudiar la música de Moisès Bertran, vaig tenir una doble impressió. La primera, en la superfície, fou que no era fàcil copsar-ne les coordenades compositives en relació a l’ampli espectre d’estils musicals existents avui en dia. La segona, més profunda, adonar-me que Bertran, amb una expressió pròpia i precisa, escriu una música personal i única». Per ell, «la música de Bertran no sembla revelar cap estil en particular ni presenta una tècnica o una sonoritat noves. Les seves partitures i les seves notes són modestes i, de vegades, s'assemblen a les dels compositors barrocs. Bertran crea una música que no es pot definir fàcilment a partir d’elements tècnics i estilístics coneguts o a través de l'aparença òbvia d'elements musicals. L’escolta atenta de les peces d’aquest nou CD em va fer adonar, de manera definitiva, que Moisès Bertran expressa, d’una manera molt personal, vivències que li són essencials; relats de vida, que no estan ocults per elements superficials que ens pugin distreure, sinó que les seves notes, humils i úniques, ens descobreixen el seu jo més profund; ens mostren la seva esfera emocional i sentimental».

Apunt biogràfic

Moisès Bertran i Ventejo (Mataró, 1967) inicià estudis musicals de piano a l'Escola de Música de Mataró - Cercle Catòlic amb la professora Teresa Feliu i posteriorment amb el Mestre Josep Canals.  Bertran compta amb les titulacions de Professor Superior de Piano, Professor Superior de Solfeig i Teoria de la Música, i Professor de Composició pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. També ha realitzat un Màster en Música i és Doctor en Arts Musicals per The Hartt School (Universitat de Hartford, EUA). Els seus principals mestres han estat Salvador Pueyo i James Sellars en composició, i Mª Jesús Crespo i Luiz de Moura Castro en piano.

Bertran ha treballat en diverses institucions com el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, el Conservatori Municipal de Música d'Igualada, The Hartt School – University of Hartford (EUA) i la Universidad EAFIT de Medellín (Colòmbia), on també en va ser director del departament de Música. Actualment és el professor de composició i el director del Conservatori de Música de la Universitat Nacional de Colòmbia, amb seu a Bogotà.

La seva producció compositiva, que en la actualitat compta amb més d'un centenar de títols, conté obres per a piano sol, música de cambra, música vocal, el gènere coral i la música simfònica. Moltes de les seves peces s'han interpretat sovint en concert. Entre elles, cal mencionar: Catalanesca (orquestra simfònica), Somnis (orquestra de cambra), String Quartet Hatrford (quartet de corda), Trio per a Piano i Fustes (ob, fg i pn), Tres Cançons Canadenques (soprano i orquestra de corda), Tres Poemes de Suite de Parlavà (soprano i orquestra simfònica), Esguards Silents (guitarra i orquestra de corda), Tres Momentos en Antioquia (orquestra sinfònica), Tema amb variacions nº 2 (vln i pn), Sonatine pour Mykeko (fl i pn), Cinc petites peces per a piano, Trio per a Piano i Cordes (vln, vlc i pn), Quartet Ciutat Vella (fl, vln, vla i vlc), Variacions i Fantasia sobre un tema de Salvador Pueyo: Concert per a Piano i Orquestra… La seva música ha estat publicada a les editorials Clivis Publicacions, La Mà de Guido, Amalgama-Tritó, Dinsic Publicacions Musicals i Boileau.

A l'agost de 2006 va estrenar i dirigir Homenatges, Suite en 8 moviments i epíleg per a 22 pianos a Medellín i va aconseguir un ampli ressò internacional. També ha realitzat la revisió i finalització del Quintet per a piano i cordes op. 49 en sol menor del compositor català Enric Granados a partir de manuscrits originals coneguts. El seu primer CD monogràfic, Variacions i Fantasia conté obres per a piano sol, piano a 4 mans i música de cambra. És el director de la Setmana Colombo-Catalana, festival de música contemporània al voltant de les músiques dels segles XX i XXI de Colòmbia i Catalunya.

Ha rebut diversos premis tant a l'Estat Espanyol com a l'estranger com ara el tercer Premi Oreste Sindici Ceccano (Itàlia), el 2003; el segon Premi en el XVII National Association of Composers USA - Concurs per a Joves Compositors (Los Ángeles, Califòrnia, EUA), el 1995; el segon premi en el Concurs Internacional de Composició Francesc Civil, Ciutat de Girona, el 1996; la menció especial Autor Jove al Concurs de Composició Ceret-Banyoles de 1996; Normand J. Bayles Memorial Award for Composition (The Hartt School, West Hartford, Connecticut, EUA),  el 1993; IX Premio Constitución (Junta de Extremadura), el 1991.

Fou escollit membre de la Societat d'Honor Musical Americana Pi Kappa Lambda l'any 1994 i és membre de l'Associació Catalana de Compositors des de l'any 1993.