La mexicana Sara Pinet obté el XXII Premi SGAE de Teatre Infantil 2021 05/nov/2021

Amb l’obra «Un No Monstruo que no vuela», un text sobre el valor de l’honestedat i de l’amor en totes les seves formes

La dramaturga Sara Pinet (Ciudad de México, 1985) ha guanyat el XXII Premi SGAE de Teatre Infantil 2021, que convoca anualment la Fundació SGAE, per l’obra Un No Monstruo que no vuela, un text que ensenya a estimar sense complexos, a atrevir-se a descobrir noves formes d’amor i a acceptar-nos i acompanyar els altres en els seus viatges.

«Quan me’n vaig assabentar, el cor per poc no em surt del cos i el somriure de la cara. El reconeixement és bonic i em sento molt honorada de rebre’l. El sento com una abraçada de mil braços i moltes ales», va explicar Sara Pinet quan li van anunciar la decisió del jurat.

Presidit per Antonio Álamo (guanyador de l’edició anterior), el jurat del XXII Premi SGAE de Teatre Infantil ha estat compost per les dramaturgues Julia Carazo i Ana Carreira i per l’autor Xavo Giménez. El guardó està dotat amb 8.000 euros, la publicació de l’obra a la sèrie editorial Sopa de Libros que la Fundació SGAE coedita amb el Grupo Editorial Anaya i la seva dramatització dins del Cicle SGAE de Lectures Dramatitzades. L’obra ha estat escollida entre un total de 55 textos presentats a concurs, dels quals 11 han arribat a la fase final.

«El que més m’emociona és la idea que, gràcies a aquest premi, Un No Monstruo que no vuela podrà arribar a més ulls, a més persones, a més teatres, a més països, i que podrà trobar, tot sol, quin és el seu lloc i la gent a la qual pertany. Per a mi, el més bonic que té el teatre és el fet de poder compartir, i tot el meu desig se centra en compartir aquest text, aquests personatges, aquestes idees i aquest premi amb la gent que estimo i la gent que algun dia, qui sap quan i qui sap on, sentirà que estima aquest o algun altre No Monstre», continua l’autora.

El jurat ha destacat «la forma en què està escrita i la intel·ligència dels personatges infantils, que doten l’obra d’agilitat, ritme i humor. Un text que parla de la necessitat de parlar, de saber escoltar, de comprendre i d’acceptar...».

Sara Pinet repeteix en el teatre familiar, disciplina per la qual el 2014 ja va obtenir el Premi de Dramatúrgia Belles Arts d’Obra de Teatre per a Infants per l’obra Lo que queda de nosotros, escrita en coautoria amb Alejandro Ricaño i publicada per l’Editorial Paso de Gato: «Escric per a nenes i nens perquè hi confio. Confio en la seva llibertat, en la seva saviesa sense límits, en el seu poder, en la seva generositat, en els seus cors que bombegen alegria i en els seus ulls que ho veuen tot amb una claredat que no tothom conserva en fer-se gran; perquè confio en les seves petites passes que il·luminem, descobreixen i proposen sempre noves rutes, noves formes, noves opcions de ser, de viure, de sentir, de parlar, de voler, de volar, d’entendre. Perquè els admiro i els vull regalar riures i joia i perquè vull, després, compartir aquests riures i aquesta joia amb elles i ells», explica.

Amb Un No Monstruo que no vuela, Pinet parla de «l’autenticitat, de l’immens poder que té el fet de saber-nos i sentir-nos lliures de ser qui volem ser, d’estimar qui volem d’estimar, de dir el que volem dir, de sentir el que volem sentir i de regalar-nos la vida que volem viure. És una obra sobre la llibertat, sobre l’honestedat i sobre l’amor. Un amor que inclou i que mai no exclou perquè és un amor que també es pronuncia: amistat, família, compartir, riure, respectar, acompanyar, gaudir...».

Sobre l’obra premiada: Un No Monstruo que no vuela Un dia, sense avís previ, la mama de l’Ele porta a viure a casa un No Monstre que no vola… - Si almenys fos un No Monstre que vola... però no. - No. Ha d’estar descompost.
- Buuu.
…el tanca a l’habitació del fons, li demana a l’Ele que no s’hi apropi per res del món...
- Ni per un bocinet de formatge? - No, PER RES DEL MÓN! - Ui… ok.
…i no torna a parlar del tema. A partir d’aquest moment, la vida de l’Ele fa un gir inesperat i, amb l’ajuda de la seva millor amiga, la Be, es llençarà a l’aventura de descobrir tots els misteris que amaga la llegenda d’aquest ser terrorífic. - I…  sí que és molt terrorífic? – Molt superterrorífic! -Oh… Juntes aniran descobrint la importància de l’honestedat, l’amistat, la família, el perdó, la comunicació, el respecte i l’amor.  – I de posar-se un mitjó doble quan fa fred!

- Ah, sí, això també!

Sobre l’autora               Sara Samano Pinet és una actriu i dramaturga mexicana nascuda el 1985. És llicenciada pel Centro Universitario de Teatro (CUT) de la Universidad Nacional Autónoma de México.  Al llarg de la seva carrera ha treballat com a actriu en més d’una trentena d’obres de teatre, entre les quals destaquen El No Show d’Alexandre Facteau; El amor de las luciérnagas, Lo que queda de nosotros, Todos los peces de la tierra i La guerra bajo la niebla, sota la direcció d’Alejandro Ricaño; Algo de un tal Shakespeare d’Adrián Vázquez, i Escurrimiento y anticoagulantes i Simulacro de idilio, sota la direcció de David Gaitán, entre d’altres. Ha participat en festivals nacionals i internacionals, com ara el FIT Cádiz, el Festival Internacional de Teatre Hispà a Miami, el Festival Internacional de Teatre Clàssic a Almagro, el Casa Latin American Theatre Festival a Londres, el Festival Teatralia a Madrid, el Festival Internacional de Teatre a Manizales, el Festival de les Arts a Costa Rica, etc. Va obtenir el Premi de Dramatúrgia Belles Arts d’Obra de Teatre per a Infants 2014 per l’obra Lo que queda de nosotros, escrita en coautoria amb Alejandro Ricaño, publicada per l’Editorial Paso de Gato. Actualment viu al costat del mar i es dedica principalment a l’escriptura, a impartir tallers d’actuació i a gaudir de la vida.

Sobre el Premi SGAE de Teatre Infantil La Fundació SGAE convoca aquest guardó des de fa 21 anys amb l’objectiu d’impulsar i donar suport a la creació de nous textos dramàtics adreçats a infants que, tant per la qualitat i l’originalitat dels seus diàlegs com per la seva visió escènica, contribueixin al progrés del panorama teatral orientat al públic infantil. Des de l’any 2000, el premi ha reconegut: Antonio Álamo (l’any passat); Rocío Bello i Javier Hernando, el 2019; Paco Romeu, el 2018; Nieves Rodríguez Rodríguez, el 2017; Paco Gámez, el 2016; Itziar Pascual, el 2015; Rodrigo Muñoz, el 2014; Luis Matilla, el 2013; Mariano Lloret, el 2012; Gracia Morales, el 2011; Cesc Adrià, el 2010; Magdalena Labarga, el 2009; Luis Matilla, el 2008; Helena Tornero, el 2007; Juan Luis Mira, el 2006; Joseph Albanell, el 2005; Rafael Alcaraz, el 2004; Carmen Fernández Villalba, el 2003; Luis Matilla, el 2002; José González Torices, el 2001, i Luis Matilla, el 2000.

La increíble historia de la caca mutante, ja disponible La Fundació SGAE acaba de publicar la seva nova sèrie de novetats editorials, entre les quals destaca La increíble historia de la caca mutante, d’Antonio Álamo, text guanyador del XXI Premi SGAE de Teatre Infantil 2020. L’obra s’integra en el catàleg Sopa de Libros, que la Fundació SGAE coedita amb el Grupo Editorial Anaya, i pot adquirir-se per 9,90 euros. Més informació