Caídos del Cielo, Premi Max de Caràcter Social 2022

L’ONG de teatre per a persones en risc d’exclusió fundada per Paloma Pedrero el 2009 ha estat escollida pels seus companys de professió

«Tothom que forma part de Caídos del Cielo sempre ve a donar», explica Pedrero sobre l’agrupació

El comitè organitzador dels XXV Premis Max Menorca ha concedit el Premi Max de caràcter social 2022 a l’ONG fundada el 2009 per la dramaturga Paloma Pedrero: Caídos del Cielo. Amb el suport que implica el reconeixement de molts companys de professió que han valorat aquest projecte, Pedrero reconeix que després de tants anys de feina s’agraeix al premi a la seva tasca.

La directora rebrà el Max de caràcter social el proper sis de juny al Teatre Principal de Maó, durant la cerimònia de lliurament dels XXV Premis Max – Menorca que organitza la Fundació SGAE amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament de Maó, la Fundació Foment de Turisme Menorca, el Ministerio de Cultura y Deporte a través de l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música (INAEM), el Grup Eulen i Ernest & Young. La cerimònia es retransmetrà a partir de les 20 hores a La 2 d’RTVE i a través del Canal Internacional i d’RTVE Play.

La directora i autora teatral Paloma Pedrero (Madrid, 1957) estrena la seva primera obra, La llamada de Lauren, el 1985 i l’any 1998 comença a organitzar tallers de teatre amb persones sense sostre. La feina que duu a terme durant anys culmina el 2008 amb un projecte teatral molt ambiciós: l’escriptura d’una dramatúrgia sobre aquestes persones interpretada per elles mateixes al costat d’un selecte grup de professionals de les arts escèniques. La posada en escena de Caídos del cielo es va estrenar en el marc del Festival de Tardor, al Teatro Fernán Gómez de Madrid. Aquesta obra va ser tot un èxit, tant ètic com artístic, i va comptar amb una àmplia difusió mediàtica.

«Caídos del cielo va ser tot un èxit. La gent va quedar impressionada de tot l’esforç dut a terme, de l’autenticitat. Vam assajar durant un any i mig i el resultat va ser commovedor. Per a mi, va ser transformador i avui puc dir que ha esdevingut el sentit de la meva vida», detalla Pedrero.

A partir d’aquesta experiència, el 2009 va crear l’associació cultural Caídos del Cielo, amb el convenciment que el teatre és capaç de transformar les persones, pot millorar-ne les vides i ser motor de canvi per combatre l’exclusió. Confessa que per a ella «les arts són la millor eina per canviar el món» i, en aquest sentit, considera que el caràcter col·lectiu del teatre el converteix «en l’art més social de tots: el teatre és un acte d’humilitat i de companyonia. Hi ha un grup de persones que, humilment, han de remar en la mateixa direcció per poder culminar, i es pren consciència que no estem sols. A més a més, les persones excloses s’adonen de tot el que poden fer i també del fet que fins a on arribin dependrà sempre d’altres persones», explica.

«A Caídos del Cielo venim a donar»

Caídos del Cielo va començar especialitzant-se en persones sense llar i, progressivament, es va anar obrint a persones en altres situacions: persones en situació de solitud no desitjada, refugiats, immigrants, víctimes de violència masclista, persones LGTBIQA+, gent gran, persones amb problemes de salut mental i persones amb diversitat funcional són les actrius i els actors que treballen a Caídos del Cielo.

«Actuem amb persones que han perdut en algun moment la fortalesa amb si mateixes i que necessiten tornar a començar. No només fem un teatre que mobilitza consciències, sinó un teatre en què aquestes persones són les protagonistes. A Caídos del Cielo la primera cosa que els preguntem és: tu què vens a donar? I comencen a descobrir tot el que tenen», declara Pedrero.

Els muntatges de Caídos del Cielo sempre seran autèntics i de veritat

Caídos del Cielo ha estrenat set muntatges que parteixen, també, d’experiències vitals de l’autora i de les veus del seu elenc: Transformación (sobre les persones trans i la construcció de la seva identitat), Una guarida sin luz (interpretada per immigrants i refugiats) i Magia café (que ens acosta l’univers vital de les persones sense sostre). Tots ells s’han estrenat en teatres de prestigi (al Fernán Gómez, s’hi sumen el Centro Cultural Conde Duque, La Cuarta Pared, el Centro Dramático Nacional i diverses gires).

Tot plegat és fruit del gran treball col·lectiu i pedagògic que duu a terme Paloma Pedrero amb els seus companys de l’ONG: «Quan arribem al muntatge, els intèrprets de Caídos del Cielo ja fa dos anys que s’estan formant en tallers. A banda de tot el treballa un actor (la veu, la improvisació, etc.), també treballem les experiències d’aquestes persones per poder donar-los veu, i sobretot els donem afecte», explica Pedrero, que no deixa de sorprendre’s de la gran professionalitat i el compromís dels «caídos»: «Mai no se salten cap assaig, perquè són conscients de com són d’importants per als altres», incideix. «Són imprescindibles, cosa que feina molt de temps que no sentien a la resta de la societat», lamenta.

«El que mai no perden és la seva veritat, l’autenticitat. L’experiència la duen al rostre, a la pell, a les mans i sobretot a l’ànima. Mai no hi haurà un muntatge de Caídos del Cielo que sigui superflu», comenta. Això converteix Caídos del Cielo en un centre de pedagogia afectiva i social a través de les arts escèniques: «on hi ha amor, hi ha camí. Això és Caídos del Cielo, un lloc que parteix d’aquesta vocació d’estimar els desemparats. Caídos del Cielo és el miracle de l’amor a través de teatre», destaca.

Una tasca assistencial que li retorna aquesta alegria, l’alegria que el teatre canviï la vida del proïsme, i que Pedrero aprofita per denunciar la manca d’assistència social a través de l’art des de les institucions: «Lluitem per ideals en condicions precàries, contra la realitat. És cert que la gent és més solidària, però les institucions són més reticents a aquest tipus de feina. Donen suport a les persones excloses per mitjà d’ajuts econòmics o a través de feines que no són aptes per a aquestes elles, però poques vegades intenten ajudar-les acostant-les a l’art», manifesta.

Reconeixements

Un compromís que no només ha adoptat la fundadora de l’organització, sinó també els mateixos actors, i que els ha permès de conquerir nombrosos reconeixements, com els premis Talia i Dionís de la UNESCO, el SAMUR SOCIAL de la Comunitat de Madrid, l’Art for Change de l’Obra Social La Caixa o dues nominacions al Valle-Inclán de Teatre. Amb tot, malgrat les xifres, el més important per a Caídos del Cielo és ajudar aquestes persones en situació d’especial vulnerabilitat a aixecar-se: «Quan algú té una faceta admirable, cal que l’aplaudim, i aquestes persones ho necessiten més que les que estan en un bon moment. De vegades necessiten més una ovació que no pas menjar», conclou la fundadora de l’organització, Paloma Pedrero.

Dos  premis especials

Els guardons d’arts escèniques més prestigiosos de l’àmbit estatal celebren 25 anys mantenint 20 categories a concurs i dos premis especials: el Premi Max d’Honor, que distingeix la trajectòria d’una persona per la seva aportació, entrega i defensa de les arts escèniques, i el Premi Max Aficionat o de Caràcter Social, que engloba projectes a favor de la integració i la projecció social i companyies aficionades amb una contribució destacada a les arts escèniques. Els darrers anys, els Premis Max de les Arts Escèniques s’han consolidat com els referents del sector, han aconseguit un nombre cada cop més gran de seguidors i han despertat l’interès de companyies de tota mena i de tot el país.

25 anys dels Premis Max

Organitzats per la Fundació SGAE des del 1998, els Premis Max celebren aquest any el seu 25è aniversari. El guardó, dissenyat pel poeta i artista plàstic Joan Brossa (Barcelona, 1919-1999), impulsor d’un dels col·lectius renovadors de l’art del país de postguerra, s’ha consolidat al llarg d’aquests anys com el reconeixement més ampli en l’àmbit de les arts escèniques a l’Estat espanyol.

Al llarg dels seus 25 anys d’història, els Premis Max no només han contribuït a impulsar la nova dramatúrgia, que ha ajudat a crear una escena fructífera i sòlida capaç de renovar-se i renéixer constantment. També han posat en valor la tradició de les nostres arts escèniques amb el Max d’Honor, guardó que han rebut, entre altres figures del panorama teatral, Antonio Buero Vallejo, Ana Diosdado, Paco Nieva, Lola Herrera, Nacho Duato, Rosa María Sardà, Víctor Ullate o Adolfo Marsillach, i han sabut reconèixer totes les institucions i promotores que han apostat per l’escenari, des del Teatro de la Zarzuela fins a Escenamateur, passant per la Biennal de Flamenc de Sevilla, el Centro Dramático Nacional o el Teatro de la Abadía. Amb un esperit itinerant que connecta amb les arrels mateixes del teatre, la gala s’ha celebrat fins ara en dotze ciutats de l’Estat i a vint teatres diferents, i alhora s’ha centrat en la projecció internacional de les nostres arts escèniques i en els grans noms del teatre iberoamericà, amb un premi especial lliurat fins al 2013 i que van rebre Héctor Alterio, Les Luthiers o Daniel Veronese. Trobem la mateixa heterogènia en la nòmina de directors i directores que han posat la seva imaginació al servei d’aquesta gran festa. Amb més de 400 espectacles premiats, el seu recorregut també és el relat recent de les nostres arts escèniques, que passa inexorablement per autors i autores i altres professionals (damunt o darrere l’escenari) de tot rang i condició i amb tota mera de motivacions, sensibilitats i enfocaments: Sanchis Sinisterra, Alfredo Sanzol, Andrés Lima, Vicky Peña, Sol Picó, Israel Galván, Eva Yerbabuena, Juan Mayorga, Elisa Sanz, Curt Allen Wilmer, Josep Maria Flotats, Blanca Portillo, Juanjo Llorens, Carlos Hipólito, María Hervás, Jordi Casanovas, Laila Ripoll, Nao Albet i Marcel Borràs…