LLOGUER I CONSULTA DE FONS
Arxiu SGAE

El Centre de Documentació i Arxiu (Cedoa) de la SGAE és l’arxiu de música civil més important d’Espanya i alhora una de les biblioteques teatrals més completes del país. El nostre origen va en paral·lel al de la mateixa SGAE, ja que des del mateix moment en què es va fundar (el 1899, amb les sigles SAE) es va crear l’arxiu, que no ha deixat de créixer al llarg d’aquests més de cent anys de vida gràcies a l’activitat creativa dels socis de la SGAE.

VOLS PROGRAMAR SARSUELA I MÚSICA ESPANYOLA?
Lloguer de materials d'orquestra

Al Centre de Documentació i Arxiu de la SGAE conservem fonts musicals de milers de sarsueles, òperes i música simfònica espanyola. Si vols programar aquest repertori, el nostre arxiu t'ofereix un servei de lloguer de materials d'orquestra. No dubtis a preguntar-nos si les obres que t'interessen no apareixen en els extractes del nostre catàleg




ELS NOSTRES MATERIALS
Quins són els nostres fons?
  • Dins de la col·lecció general, destaca pel seu caràcter únic l'arxiu líric, que atresora materials d'orquestra de més de deu mil sarsueles; també custodia un important conjunt de partitures manuscrites originals de sarsuela i una voluminosa col·lecció de llibrets editats o manuscrits. El denominat Arxiu simfònic conté més de quaranta mil partitures de música clàssica no teatral (tant vocal com instrumental, simfònica i de cambra). L'Arxiu històric de Petit Dret el componen quaranta mil partitures de música comercial del 1940 al 1985. La Biblioteca té un nodrit fons bibliogràfic sobre música, teatre i drets d'autor. Completa aquesta secció de la col·lecció un ampli conjunt de fons iconogràfics (imatges d'autors, intèrprets i obres musicoteatrals), hemerogràfics (publicacions periòdiques antigues i modernes de música i teatre) i especials (documentació diversa o efectes personals d'autors i intèrprets).

    Dotada de perfecta complementarietat amb la Col·lecció General, la secció de Col·leccions Especials i Arxius Personals està formada per una cinquantena llarga de donacions o llegats d'autors musicals i teatrals. També hi ha representació d'arxius d'empresaris teatrals, actrius i actors, cantants, instrumentistes o editors musicals, i dues col·leccions especials del fons històric de la SGAE integrades en aquesta secció per la seva especificitat.

  • 10.000MATERIALS ORQUESTRALS DE TEATRE LÍRIC
    40.000PARTITURES DE MÚSICA DE CAMBRA I SIMFÒNICA
    40.000PARTITURES DE POP CLÀSSIC
    15.000TEXTOS COMERCIALS
    55LLEGATS PERSONALS
VISITA L'ARXIU
Com es poden consultar?

El Centre de Documentació i Arxiu de SGAE té obertes les seves portes a qualsevol persona, ja siguin investigadors o intèrprets com públic en general. Disposa d'un servei de reprografia per a aquelles persones que, per motius de recerca o d'estudi, necessitin obtenir reproduccions dels fons (aquest servei està sotmès al compliment de la legislació en matèria de propietat intel·lectual). Les col·leccions es reparteixen en tres localitzacions: el madrileny Palau de Longoria i les seus de la SGAE a les ciutats de Barcelona i València.

SEUS TERRITORIALS

Barcelona

  • Facebook - Twitter

     

    Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres laborables de 9 a 14 h.​

     

    Passeig Colom, 6, Barcelona, 08002

Madrid

  • Facebook - Twitter

     

    Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres laborables de 9 a 14 h.​

     

    Palau de Longoria (soterrani). Carrer Fernando VI, 4. Madrid - 28004

Barcelona

  • Facebook - Twitter

     

    Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres laborables de 9 a 14 h.​

     

    Passeig Colom, 6, Barcelona, 08002

Madrid

  • Facebook - Twitter

     

    Horari d’atenció al públic: de dilluns a divendres laborables de 9 a 14 h.​

     

    Palau de Longoria (soterrani). Carrer Fernando VI, 4. Madrid - 28004

ARXIU SGAE
Llista de col·leccions

Col·lecció General

Teatre Líric – partitures orquestrals

L’arxiu líric de partitures orquestrals aplega prop de dues mil partitures d’orquestra de les sarsueles més conegudes (entre elles, títols com ara Jugar con fuego, Marina, La Gran Vía, El rey que rabió, La rosa del azafrán o La chulapona). A més a més, moltes d’aquestes partitures, que daten tant del segle xix com del xx, són autògrafes. Aquesta col·lecció és el corpus més important d’aquesta naturalesa de tots els que es conserven al món.

Teatre Líric – materials d’orquestra

A voltant de vuit mil sarsueles disposen de materials d’orquestra (juntament amb els corresponents llibrets i reduccions per a cant i piano utilitzades com part d’apuntar o dirigir), fet que la converteix en una col·lecció única al món. Aquest arxiu té, també, una funció comercial, atès que teatres, auditoris i companyies líriques d’arreu del món utilitzen aquests materials en lloguer per a la interpretació de la immensa majoria dels títols de sarsuela que es posen en escena o que s’interpreten en versió de concert. La col·lecció madrilenya de materials lírics es complementa amb la dels arxius musicals que la SGAE té a les seves seus de València (on es custodien prop de tres-centes cinquanta obres líriques, la majoria peces en llengua valenciana) i de Barcelona (que aplega tres mil sent-centes obres, de les quals cinc-centes són sarsueles catalanes).

Llibrets (teatre líric i teatre declamat)

La voluminosa col·lecció de llibrets conté exemplars editats i manuscrits del repertori dramàtic de la SGAE (tant obres de teatre musical com de teatre declamat). Aquest corpus inclou també traduccions d’autors forans. Destaca per la seva singularitat i importància la col·lecció de teatre català (original o traduït a aquesta llengua), amb prop de tres mil volums.

Música Instrumental

Es tracta de la secció de l’arxiu més viva, ja que es nodreix (setmana a setmana) amb la música clàssica d’autors socis de l’SGAE que se segueix composant i enregistrant. Consta de partitures i parts d’orquestra de tota la música clàssica no lírica present al nostre arxiu (simfònica, coral, de cambra, etc…) De singular importància és el corpus d’obres simfòniques escrites per a la dansa i per al cine. A dia d’avui existeixen més de quaranta mil registres.

Repertori de Petit Dret (Arxiu històric del carrer de la Bola)

Integren aquest arxiu majoritàriament guions manuscrits, materials per a diverses agrupacions instrumentals (des de bandes de rock a orquestrines, passant per un ampli ventall de grups) i reduccions per a cant i piano, ja siguin manuscrites o editades. Es tracta d’un conjunt d’enorme rellevància, pràcticament inèdit, fonamental per a l’estudi del repertori de música popular espanyola d’entre els anys 1940 i 1985. Està format per més de quaranta mil partitures.

Bibloteca

Formada a partir de les donacions fetes per socis i editorials, la Biblioteca va començar a agafar forma a mitjan segle xx per iniciativa de l’escriptor Federico Carlos Sáinz de Robles. Es tracta d’una col·lecció bibliogràfica especialitzada, en què el teatre i la música tenen una especial rellevància, però en què també hi ha una presència notable de publicacions sobre cinema, dansa, drets d’autor i literatura no dramàtica.

Fons Hemerogràfics

És un fons petit però ric, en què destaquen les publicacions de final del segle xix i principis del segle xx dedicades a la música o al teatre, com també les revistes cinematogràfiques publicades durant la segona meitat del segle xx. També inclou publicacions seriades musicològiques modernes.

Fons Fotogràfics

La important col·lecció fotogràfica de l’arxiu té com a punt de partida la donació feta pel compositor i director de l’arxiu musical Ángel Andrada, que va reunir fotos que li havien dedicat diversos autors i compositors. Un altre conjunt destacat d’imatges és el generat per l’activitat institucional de la SGAE (imatges que testimonien reunions, presentacions, premis, concerts...). També destaquen les col·leccions de fotografies procedents de diversos llegats personals, entre les quals sobresurt la del compositor i lletrista de cuplets Álvaro Retana. Aplega aproximadament deu mil imatges.

Fons Especials

Una gran quantitat de documents i objectes heterogenis i de difícil adscripció a la resta de categories de la col·lecció general completen els rics fons que la formen: des d’objectes personals d’autors o intèrprets fins a documents diversos, com ara autògrafs, cartes, programes demà, fullets amb «argument i cantables», cartells, documentació administrativa, etc.

Col·leccions Especials i Fons Personals

Fons José Serrano (1873-1941)

Fons de José Serrano Simeón, un dels compositors lírics més importants del segle xx a l’Estat espanyol, autor de títols paradigmàtics de la sarsuela. Aquest conjunt documental rebut la tardor de 2016 inclou fonamentalment partitures i particel·les d’obres líriques i instrumentals.

Fons Conrado del Campo (1878-1953)

El juliol de 1999, Elsa del Campo, filla i hereva de Conrado del Campo, va fer lliurament a la SGAE de les partitures i els esborranys de les seves obres, anteriorment dipositades a la Fundació Juan March. Aquest gran músic i intèrpret de viola, que al seu torn va ser professor de diverses generacions de compositors (Bacarisse, Julián Bautista, Remacha, Miguel Alonso, etc.), va ser un dels grans creadors espanyols del segle xx. Es tracta d’un corpus valuosíssim que agrupa tant la seva música de cambra, com la lírica i la simfònica.

Fons Pablo Luna (1879-1942)

Cedit a la SGAE pels hereus de Pablo Luna Carné el 1994. Té una especial importància per la seva varietat tipològica, ja que a les partitures de les obres de Pablo Luna (majoritàriament líriques, moltes d’elles autèntics èxits de la història de la sarsuela, però també música simfònica, ballets, cançons i música per a cinema) se suma un ric conjunt d’esborranys, materials d’orquestra, banda, orquestrina i sextet, partitures editades (de música seva o d’altres compositors), cartes, retalls de premsa, fotografies, llibrets, a més de la col·lecció personal de la seva dona, la cantant Lola Monti.

Fons Eduardo Marquina (1879-1946)

El dramaturg (a més de periodista, novel·lista i poeta) Eduardo Marquina Angulo va tenir un protagonisme indiscutible durant mig segle de teatre espanyol, amb títols que encara avui es recorden: En Flandes se ha puesto el sol, Doña María la Brava o Las hijas del Cid; també va signar llibrets d’algunes obres líriques que avui dia ja han passat a la història, però que són d’un gran interès per la seva innovadora significació estètica. Després de passar per la presidència de la SGAE, que acabava de néixer (en va ser el primer president, càrrec que va ocupar de 1932 a 1946), va donar a la institució documentació diversa, una important col·lecció fotogràfica i diversos manuscrits de les seves obres.

Fons Antonio Torrandell (1881-1963)

Compositor i pianista mallorquí, va estudiar a la Schola Cantorum de París i va assolir fama i reconeixement com a intèrpret i compositor. La seva carrera va quedar truncada pel seu retorn a Mallorca l’any 1933 per motius familiars i per l’esclat de la Guerra Civil espanyola. El seu ampli arxiu, conservat pel seu fill a Palma, va ser donat a la SGAE l’any 1997. Inclou partitures manuscrites amb números d’opus de l’1 al 42, partitures de música simfònica i religiosa sense número d’opus, música editada, música signada amb el pseudònim d’Antonio del Ranto, cartells i programes de mà.

Fons Francisco Alonso (1887-1948) (* Custòdia compartida amb l’ICCMU)

El compositor Francisco Alonso López, conegut com a «rei del pasdoble», va ser àrbitre indiscutible de les escenes musicals anterior i posterior a la Guerra Civil, amb nombrosos títols de sarsueles i revistes que formen part de l’imaginari popular de diverses generacions d’espanyols. El seu importantíssim arxiu musical, donat conjuntament a la SGAE i a l’ICCMU pels seus hereus l’any 2000, consta de partitures manuscrites, música editada, particel·les per a sextets, orquestrines i bandes de música, i llibrets de les seves obres líriques.

Fons Luis Barta (1887-1978)

El compositor de Ciudad Real Luis Barta Galé, que va arribar a ser «degà de la cançó espanyola», no només va escriure cuplets i es va dedicar a l’ensenyament des de la seva acadèmia, sinó que també va conrear el teatre musical i la música instrumental. El ric fons que els seus nets van llegar a la SGAE l’any 2015 inclou esborranys, manuscrits i edicions de tota la seva producció musical, a més de materials del seu arxiu d’orquestrines i cançons de múltiples autors destinades a l’ensenyament a la seva acadèmia. També integra documentació administrativa, cartes i alguns discos.

Fons Francisco Serrano Anguita (1887-1968)

Francisco Serrano Anguita va compartir interessos literaris en dos àmbits, el periodisme i el teatre, amb una producció molt fructífera en ambdós terrenys. Estretament vinculat a la Societat General d’Autors i Editors (entre altres càrrecs, va exercir el de director de la Biblioteca), va donar a l’arxiu de la casa una important col·lecció fotogràfica en què destaca un nodrit grup de reportatges de les seves estrenes teatrals.

Fons Ernesto Pérez Rosillo (1893-1968)

El maig de 2010, la SGAE va rebre el llegat del «mestre Rosillo». Gran protagonista del teatre musical anterior a la Guerra Civil, Rosillo va continuar treballant intensament després del conflicte i fins que va morir. Aquesta important col·lecció conté música manuscrita (tant obres de teatre musical com peces coreogràfiques, vocals o merament instrumentals), esborranys, música impresa (edicions de les seves obres més populars), correspondència, cartells, documentació administrativa, llibrets de les seves obres, etc.

Fons Jesús Tordesillas (1893-1973)

L’actor i empresari teatral Jesús Tordesillas va donar a la SGAE l’arxiu teatral de la Compañía Española de Alta Comedia que ell mateix dirigia. Aquest important fons de llibres teatrals arriba als gairebé tres mil títols dramàtics, que en alguns casos presenten diferents edicions. D’aquesta manera, completen de manera molt notable la nòmina de llibrets de teatre líric i de teatre declamat de la nostra col·lecció general.

Fons Genaro Monreal (1894-1974)

Llegat per la Mutualitat de Previsió Social d’Autors i Editors l’any 2000, l’arxiu de Genaro Monreal Lacosta integra documents (correspondència, autoritzacions, convenis, llistats d’obres) i partitures d’aquest cèlebre compositor que a banda de dedicar-se a les varietats també va abordar el teatre musical cap a mitjan segle xx.

Fons Manuel Blancafort (1897-1987)

El compositor Manuel Blancafort de Roselló fou un destacat membre de la Generació del 27 o de la República, integrat en el denominat Grup de Barcelona. El 19 de març de l’any 2001, la seva filla, Camila Blancafort, va donar a la SGAE un seguit de partitures simfòniques, de cambra, per a veu i piano, i també pianístiques, signades pel seu pare.

Fons Joaquín Gasca (1897-1984)

Aquest fons va entrar a formar part de l’arxiu de la SGAE l’any 1996. Inclou partitures d’orquestra d’obres líriques originals i arranjades, música per a ballet, composicions per a veu i orquestra, música per a piano i per a veu i piano, així com particel·les per a banda, orquestrina i diversos conjunts de cambra. També conté documentació. Destaca per la seva importància la col·lecció de partitures simfòniques d’aquesta figura, que sempre va apostar per la música contemporània i que va ser un important dinamitzador de la vida musical de l’Estat espanyol, no només com a compositor sinó també com a director d’orquestra.

Fons José Forns (1898-1952)

El llegat del compositor, historiador, crític i pedagog José Forns Quadras es va recollir de la casa familiar l’any 2001. Aquesta col·lecció inclou partitures orquestrals simfòniques, líriques, cinematogràfiques i de cançons, esborranys, parts d’apuntar, música editada pròpia i d’altres compositors, recopilacions de les seves crítiques publicades en premsa, apunts que prenia de les classes magistrals que impartia Conrado del Campo, així com anotacions manuscrites per als seus llibres d’història de la música.

Fons José Mª Legaza (1898-1983)

L’arxiu del compositor i director orquestral José Mª Legaza Puchol, donat l’any 1995, està format fonamentalment pels nombrosíssims (i exitosos) cuplets i cançons que va escriure durant els anys trenta i quaranta del segle xx per a cantants tan assenyalats com Antonio Molina, Rafael Farina o Pastora Imperio. També conté apunts, esborranys i materials d’orquestra d’obres líriques.

Fons Guillermo Cases (1899-1961)

Guillermo Cases Casañ va repartir la seva carrera musical entre la interpretació pianística (ja de petit va ser un virtuós concertista) i la composició (amb obres de teatre musical, cançons, música per a piano o música per a cinema). El seu arxiu inclou partitures orquestrals, partitures per a piano, materials d’orquestra i esborranys de les seves obres, a més de música editada d’altres compositors.

Fons Manuel Gordillo (1899-1982) i Editorial Música de España

A banda de destacar com a compositor de copla i cançó andalusa, Manuel Gordillo va crear una acadèmia musical per on van passar els intèrprets més importants del gènere, com ara Raphael. El seu arxiu es va rebre el juny de 2011 i conté partitures de les seves cançons i obres de teatre musical i documentació relacionada amb la seva editorial, Editorial Música de España.

Fons Josep Maria Torrens (1899-2001) - Seu de Barcelona

El llegat del longeu compositor Josep Maria Torrens i Ventura va ingressar a l’arxiu musical de la SGAE a Barcelona l’any 2001. Interessat per diversos gèneres musicals, com la sardana, les bandes sonores o el lied, Josep Maria Torrens és conegut sobretot per les seves cançons i revistes, moltes d’elles representades amb gran èxit al Paral·lel barceloní. Integren aquesta col·lecció partitures, documentació personal, programes de mà, discos, retalls de premsa i fotografies de representacions.

Fons Daniel Montorio (1904-1982)

Els fons del llegat de Daniel Montorio Fajó són els més rics, quantitativament parlant, de totes les nostres col·leccions especials. Inclouen partitures orquestrals de sarsuela, revista i comèdia musical, bandes sonores cinematogràfiques i particel·les per a sextet i orquestrines. Es complementen amb cartes, retalls de premsa i infinitat de documents de qui fou un dels grans noms de la «música comercial» de la postguerra espanyola.

Fons Jaume Mestres (1907-1994) - Seu de Barcelona

El llegat del director, compositor i empresari teatral Jaume Mestres i Pérez va ingressar a la seu barcelonina del nostre arxiu l’any 2012. L’integren partitures, fotos de representacions, figurins, esbossos escenogràfics i retalls de premsa de les exitoses revistes que va produir al mític Paral·lel, del qual va ser un dels noms imprescindibles.

Fons José Muñoz Molleda (1905-1988)

Encara que aquest fons documental formalment pertanyi a la Col·lecció General, a causa del seu volum i singularitat, s’ha segregat com a arxiu personal. Està integrat pels materials orquestrals i partitures d’una llarga sèrie de bandes sonores cinematogràfiques composades per aquest fèrtil músic nascut a La Línea de la Concepción.

Fons Joseíto Fernández (1908-1979)

El compositor i intèrpret cubà José Fernández Díaz, Joseíto Fernández, va formar part de trios i sextets d’aficionats fins que va començar a cantar amb diferents orquestres del seu país. El seu èxit internacional va arribar amb Guantanamera, basada en els versos de José Martí. Els seus descendents van llegar el seu arxiu a la SGAE als anys noranta del segle passat.

Fons Salvador Ruiz de Luna (1908-1978)

Aquest compositor va ser alumne de Pablo Luna i de Conrado del Campo. La seva producció comprèn obres líriques, bandes sonores i nombrosíssimes cançons. El seu Cancionero Hispánico fou interpretat per Alfredo Kraus, entre altres cantants. El seu arxiu, que integra partitures, materials d’orquestra i documentació, fou lliurat a la SGAE per la seva filla, Marianela Ruiz de Luna, durant l’estiu de 2010.

Fons Enrique Cofiner (1909-1996)

Conjunt documental que cobreix el conjunt de la producció musical del compositor i intèrpret barceloní Enrique Escudé-Cofiner Graugés, conegut com a «mestre Cofiner». Inclou partitures orquestrals, esborranys, reduccions per a piano, edicions o particel·les de cançons, i obres de concert, cinematogràfiques o de teatre musical, a banda d’enregistraments, llibres de temàtica musical i retalls de premsa tant de les seves estrenes com de les gires que va fer amb la seva orquestra.

Fons Hugo Monte (Ugo Chiaramonte) (1911-1975) / Rosario del Álamo

Aquest fons el va donar l’any 2001 Rosario del Álamo, vídua de l’autor dramàtic i empresari musical i teatral cubà d’origen italià Ugo Chiaramonte Sidoti. L’arxiu està integrat per una nodridíssima col·lecció de llibrets, guions televisius, partitures vocals i materials orquestral, d’obres originals i d’adaptacions espanyoles d’operetes europees dutes a terme per Chiaramonte. Inclou també un interessant fons de materials d’orquestra del repertori de cançó espanyola que interpretava Rosario del Álamo, amb les orquestracions originals d’un bon nombre d’obres mítiques.

Fons César de la Fuente (1911-1998)

El compositor César de la Fuente Perona es va dedicar a la música de moda ballable cap a mitjan segle xx (va compondre valsos, foxtrots, rumbes, sambes, bayones, etc.). El juliol de 1999, la seva vídua, María Cruz Valero, va donar l’arxiu del seu marit , format fonamentalment per esborranys, particel·les de sextets i documentació.

Fons Fernando Moraleda (1911-1985)

L’any 1998, els hereus de Fernando Moraleda Bellver van llegar a la SGAE l’arxiu d’aquest important compositor escènic, que va desenvolupar el gruix de la seva tasca compositiva durant les dècades de 1940, 1950 i 1960. A banda de partitures teatrals, aquest arxiu inclou també música cinematogràfica. La Sala Barbieri (Biblioteca Nacional d’Espanya, Madrid) acull un altre llegat de Fernando Moraleda que complementa la nostra col·lecció.

Fons Carlos Martínez Campos (1911-1998)

Fons documental sobre l’autor de cançons i locutor radiofònic d’origen argentí José María Martínez Blanco, conegut pel nom artístic de Carlos Martínez Campos. La seva filla, Milagros Román Martínez, el va donar a la SGAE el juliol de 2016. El fons inclou, fonamentalment, músiques i textos de cançons de les quals va ser lletrista, així com alguns guions radiofònics.

Fons Fernando García Morcillo (1916-2002)

Els hereus del «mestre Morcillo», un dels grans noms de la comèdia musical de la segona meitat del segle xx, van donar el seu voluminós arxiu a la SGAE. L’arxiu està format per música manuscrita i impresa de les seves obres escèniques, pel·lícules, cançons i anuncis publicitaris. També inclou documentació administrativa, retalls de premsa i una important col·lecció de cintes magnetofòniques amb enregistraments de les seves obres.

Fons Carmen Ontiveros (Carmen Serrano Díaz) (1916-2007)

Carmen Serrano Díaz (Carmen Ontiveros), a més de mestra de ball i coreògrafa, era filla de José Ontiveros, un gran còmic del género chico. L’any 2007, va llegar en testament a la SGAE un conjunt de documentació, fotografies, cintes magnetofòniques i programes de mà relacionats amb la seva trajectòria autoral. També forma part del llegat un àlbum amb retalls de premsa i fotografies que il·lustra la trajectòria artística de José Ontiveros.

Fons Antonio Buero Vallejo (1916-2000)

Antonio Buero Vallejo va revitalitzar el panorama teatral de la postguerra espanyola amb títols que han esdevingut clàssics de la nostra escena. L’eminent dramaturg castellà va donar a l’arxiu de la SGAE una col·lecció de fotografies amb imatges de les estrenes de les seves obres i diversos retrats, a més del manuscrit del seu drama en tres actes La tejedora de sueños.

Fons Jesús Aguirre (1920)

Important conjunt documental amb música impresa o manuscrita del repertori vocal del tenor d’origen alabés Jesús Martínez de Aguirre, qui va iniciar la seva carrera vocal com a nen cantor solista de la Catedral de Madrid i va arribar a protagonitzar estrenes de nombrosos compositors contemporanis espanyols. A aquest conjunt vinculat a la seva pròpia trajectòria professional com a cantant s’hi ha de sumar un riquíssim fons de música religiosa reunit pels seus avantpassats familiars que inclou parts vocals i instrumentals de repertori litúrgic dels segles XIX i XX.

Fons Miguel Alonso (1925-2002)

Társila Alonso, germana i hereva del compositor i musicòleg Miguel Alonso Gómez, va donar aquest arxiu a la SGAE el 5 de maig de 2003. Està integrat per partitures, documentació (entre la qual destaca la que fa referència a la seva participació en la reforma de la música litúrgica després del Concili Vaticà II, la de la seva època a Ràdio Nacional d’Espanya i la que va reunir arran de la seva recerca sobre Domenico Scarlatti), conferències, publicacions i un important corpus relacionat amb Conrado del Campo que va rebre de mans del fill d’aquest últim, Ricardo del Campo. Miguel Alonso havia estat alumne de Conrado del Campo i va catalogar-ne l’obra.

Fons Jaime Salom (1925-2013)

Els tràmits per iniciar la donació de l’arxiu de Jaime Salom Vidal a la SGAE els va endegar el mateix dramaturg en vida l’any 2012, any en què es van rebre els manuscrits de totes les seves obres, amb l’excepció dels de Tiempo de espadas, La casa de las chivas i El baúl de los disfraces, que ja havia donat anys enrere a la Biblioteca de la SGAE. Arran del seu desafortunat traspàs a principis de l’any 2013, la seva vídua, l’actriu Montserrat Clot, va afegir a aquesta donació la resta del voluminós arxiu de l’escriptor. El fons inclou correspondència, fotografies, edicions, retalls de premsa, programes de mà, invitacions, cartells, etc., relacionats amb la trajectòria artística d’un dels grans protagonistes del teatre espanyol de l’últim terç del segle xx.

Fons Pascual Aldave (1924-2013)

El 13 de febrer de 2018 la família de Pascual Aldave va donar l’arxiu històric del compositor navarrès. Després d’un període de formació a Bilbao, Mèxic i Barcelona aquest autor va desenvolupar la seva vida artística a França i Espanya vinculat a orquestres com la de la radiotelevisió francesa o la del Conservatori de Pamplona (que ell mateix va fundar). També va ser membre de la secció de música de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Conformen el fons els manuscrits de la seva producció simfònica-coral.

Fons Ángel Arteaga (1928-1984)

Fons documental d’Ángel Arteaga de la Guía, compositor manxec format a Espanya i Alemanya i premiat en diverses ocasions durant els seus anys de joventut. Professionalment es va dedicar sobretot a l’ensenyament i a la composició de música cinematogràfica o televisiva, que és la que nodreix el gruix d’aquest conjunt documental. També hi figuren diverses obres concertístiques.

Fons Ricardo Rodríguez Buded (1928-2016)

L’any 2017 la SGAE va rebre l’arxiu personal del dramaturg Ricardo Rodríguez Buded, format pels manuscrits d’una producció teatral desenvolupada durant dècades i en què destaquen diversos títols estrenats els anys seixanta: La madriguera (1960), Un hombre duerme (1960, Premi Valle Inclán 1959) i El charlatán (1962). En aquest complet fons documental, també hi figuren les seves adaptacions teatrals de diversos textos dramàtics i novel·lístics d’autors estrangers, fotografies d’algunes de les seves estrenes, llibres i discos, a més d’una voluminosa col·lecció de programes de mà.

Fons Juan Olías (1929-2015)

Fons documental de Juan Olías Fernández, el qual havia estat cap de l’Arxiu Musical de la SGAE (antecessor de l’actual CEDOA). Reuneix programes de mà, cartes, fotografies, llibres i discos amb dedicatòries dels seus autors, testimoni d’una intensa vida durant la qual va establir intensos vincles professionals amb nombrosos compositors i intèrprets.

Fons Adolfo Waitzman (1930-1988)

Adolfo Waitzman Goldstein va ser un compositor argentí resident a l’Estat espanyol que va desenvolupar el gruix de la seva carrera musical en l’àmbit audiovisual. L’any 2017, els hereus del compositor van llegar a la SGAE els manuscrits orquestrals amb la música de les seves pel·lícules.

Fons Waldo dels Ríos (1934-1977)

El compositor argentí Waldo de los Ríos (Oswaldo Nicolás Ferraro), traspassat prematurament, és conegut principalment per la seva faceta d’arranjador. El seu arxiu, donat l’any 1996, consta de partitures d’orquestra, esborranys, música editada i materials orquestrals de les seves obres.

Fons Agustín Serrano Mata (n. 1939)

El pianista Agustín Serrano Mata va iniciar de nen una llarga carrera com a concertista que s’ha anat diversificant en àmbits com la docència (com a Professor de piano del Reial Conservatori Superior de Música de Madrid), la fonografia (com a arranjador i director orquestral, a més d’intèrpret de múltiples projectes discogràfics) o la composició. Integren aquest arxiu donat pel mateix autor l’any 2009 música manuscrita original i materials d’orquestra d’obres seves i del seu pare, el també compositor Agustín Serrano Sanz. Així mateix existeixen nombrosos arranjaments d’obres d’altres compositors (tant sarsueles com música simfònica) mentre que un tercer conjunt de partitures corresponen a música editada firmada per altres compositors.

Fons Alfonso Santisteban (1943-2013)

La major part de l’obra d’aquest compositor, arranjador, productor i director d’orquestra són bandes sonores per a cinema i televisió. El seu arxiu està format per partitures d’orquestra (tant d’obres originals com d’arranjaments), particel·les, música editada pròpia, esborranys, cintes magnetofòniques i documentació.

Fons Bernardo Bonezzi (1946-2012)

Bernardo Silvano Bonezzi Nahón va ser un dels representants de la movida madrileña, en la qual va participar tant com a membre del grup Zombies com de manera independent. Molt lligat a la figura de Pedro Almodóvar, per a qui va escriure diverses bandes sonores, Bonezzi va dedicar gran part de la seva reconeguda trajectòria artística a la música cinematogràfica i televisiva. El seu arxiu musical, rebut el 2013 per disposició testamentària, reuneix partitures, particel·les i edicions de moltes de les seves composicions.

Fons Douglas Riva

El pianista i musicòleg dels Estats Units Douglas Riva, gran coneixedor de l’obra d’Enric Granados -de la qual n’ha estat editor crític- va tenir la generositat de donar al nostre centre entre 2016 i 2018 un conjunt documental relacionat amb el compositor lleidatà que inclou bibliografia històrica, edicions musicals, fotografies, programes de mà i el manuscrit autògraf de la música incidental de Torrijos.

Fons Antonio San Nicolás

L’agost de 2016, el net d’Antonio San Nicolás, Félix Sanz, va donar a la SGAE un petit fons personal del compositor. Fonamentalment conté música per a banda i alguns llibrets d’obres de teatre líric amb música seva i d’altres compositors. També inclou alguns documents i retalls de premsa.

Documentació Històrica del Teatro Real de Madrid

Aquest fons, tot i que petit en volum, té rellevància històrica. Per això resulta un complement inexcusable a les dues grans col·leccions conservades sobre el coliseu operístic madrileny (la del Museu Nacional del Teatre, a Almagro, i la de l’Institut del Teatre, a Barcelona). La seva documentació es divideix en quatre sèries (de 1899 a 1901, de 1907 a 1913, de 1918 a 1924 i de 1928 a 1934) i integra documents administratius mot diversos (inventaris, correspondència, contractes, etc.).

Documentació de la Compañía de Revistas Zorí-Santos

Aquesta singular col·lecció reuneix documentació de la companyia d’espectacles de revista que van dirigir els còmics i empresaris teatrals Tomás Zorí i Fernando Santos. Integren aquest fons figurins, esbossos escenogràfics, programes de mà, fotografies, autoritzacions de censura i molts altres documents administratius relacionats amb les revistes que va preparar i posar en escena aquesta companyia.

Arxiu Històric de la Unión Musical Española

Es tracta d’un dels més importants conjunts d’edicions comercials de música espanyola custodiats per una institució arxivística. Conforma aquest fons l’arxiu històric de l’editorial Unió Musical Espanyola, una empresa que al llarg de la seva història va anar aglutinant a la majoria dels editors musicals del país (Casimiro Martín, Casa Dotesio, Fuentes i Asenjo, Ildefonso Alier, etc.) Inclou, per tant, una representació molt àmplia (ja que el seu volum és superior a les vint-i-tres mil partitures) del total de la música comercialitzada a Espanya des de mitjans del segle XIX fins al primer terç del XX. El fons ha incorporat recentment un important conjunt de materials d’orquestra històrics del repertori simfònic i de cambra de l’editorial.

Altres fons personals

Fons Celso Lucio (1865-1915)

Celso Lucio y López és conegut sobretot per la seva tasca com a llibretista de género chico. Va escriure textos, alguns de gran èxit, tant en solitari com en col·laboració amb altres cèlebres autors dramàtics. El 19 de novembre de 2007, una hereva seva va donar a la SGAE un conjunt de llibrets, partitures per a cant i piano d’obres líriques en què fou llibretista i un guió radiofònic adaptat a partir d’un text teatral seu.

Fons Carmen Cobeña (1869-1963) i Federico Oliver (1873-1957)

La parella formada per l’autor dramàtic Federico Oliver y Crespo i l’actriu Carmen Cobeña Jordán fou la primera generació d’una nissaga artística a la qual també pertanyen la seva filla, Carmen Oliver Cobeña, i el seu net, Jaime de Armiñán. Oliver va ser autor d’una exitosa producció teatral adscrita al moviment noucentista i va ocupar la presidència de la Societat d’Autors Espanyols entre 1930 i 1931. Carmen Cobeña va ser una de les actrius més importants del seu temps. L’arxiu de la SGAE custodia un interessant àlbum fotogràfic familiar amb imatges tant personals com il·lustratives de les seves respectives carreres artístiques.

Fons Enrique Arroyo Lamarca (1884-1963)

Conjunt de documents administratius d’aquest llibretista i dramaturg.

Fons María Caballé (1892-1976)

Partitures editades amb repertori líric d’aquesta cantant que contenen dedicatòries dels autors de les obres.

Fons Ricardo Amiano (1896-1958)

Es tracta d’un àlbum que conté més de mig centenar de cançons i cuplets amb música de Ricardo Amiano Garmendia així com d’un parell d’edicions per a orquestrina d’altres tantes composicions seves. Va ser donat el 2016 per una neboda del compositor bilbaí.

Fons María Lacalle y Vicente Aparici

Col·lecció de partitures editades amb repertori líric d’aquesta parella de cantants que contenen dedicatòries dels autors de les obres.

Fons Victoriano Sánchez

Fons amb documentació administrativa de l’empresari teatral Victoriano Sánchez, que va regentar companyies de teatre musical cap a finals del segle xix.