La SGAE únicament es dedica a recaptar diners?
A més de la gestió dels drets, la SGAE fa una infinitat de tasques a favor de la promoció de la cultura i la protecció de la creació, com ara:
- Garantir les polítiques de suport als socis més necessitats.
- Donar suport a la creació més jove i amb més problemes per entrar en el difícil món de la música.
- Propiciar l’apropament de les noves tecnologies als autors.
- Organitzar cursos de formació.
Al llarg dels darrers cinc anys d’existència s’han publicat més de 80 estudis científics sobre la situació de la cultura en estreta col·laboració amb gairebé mig centenar de departaments universitaris i instituts de recerca, s’han programat més de 622 cursos i s’han format aproximadament 11.000 alumnes.
D’altra banda, la SGAE impulsa l’acció cultural a l’Estat espanyol i Iberoamèrica a través de la protecció i la promoció dels autors i la seva obra. La Fundació Autor fa més d’una dècada que promou activitats i serveis assistencials en benefici dels seus socis i que atén activitats de formació i promoció dels seus autors que, en definitiva, suposen la promoció de la cultura espanyola i iberoamericana.
On s’han de registrar les obres, al Registre de la Propietat Intel·lectual o a la SGAE?
La manera més senzilla d’acreditar la propietat d’una obra és inscrivint-la en el Registre de la Propietat Intel·lectual. A més, aquesta inscripció pot constituir una important prova de la paternitat de l’obra i d’altres aspectes en un procediment judicial, així com reforçar,si escau, el registre de l’obra a la SGAE.
Per tant, el Registre de la Propietat Intel·lectual és diferent al Registre de la Societat General d’Autors i Editors, que serveix perquè aquesta entitat pugui atorgar les llicències de l’obra que li és lliurada per a la seva gestió, identificar-ne la utilització per part dels usuaris i encarregar-se de pagar al creador les remuneracions derivades de la seva explotació.
Què cal saber sobre drets d’autor per negociar un contracte?
La negociació dependrà fonamentalment del tipus de contracte que es vulgui subscriure. Cal precisar, però, algunes puntualitzacions que convé recordar abans de signar un contracte que inclogui la cessió de drets de propietat intel·lectual.
El primer aspecte que cal tenir en compte és que en la majoria dels contractes, tant d’edició com de producció audiovisual, fonogràfics, etc., el cessionari procura obtenir el màxim nombre de drets d’explotació sobre l’obra, fins i tot més dels necessaris per a l’explotació que pretén dur a terme, així com una cessió de llarga durada, que en molts casos es concreta en una cessió del dret fins que caigui en domini públic, la qual cosa implica que el contracte pot arribar a vincular el creador i fins i tots els hereus durant tota la vida, independentment de les vicissituds que puguin sorgir i de la modificació de la situació personal i professional del creador.
Per tot això, sempre és recomanable que el creador rebi assessorament d’un especialista en la matèria per procurar que el contracte compleixi la finalitat principal d’aconseguir la màxima divulgació i/o explotació de l’obra, sense que per a això sigui necessari hipotecar l’obra durant tota la vida i de vegades fins i tot lesionar la mateixa finalitat del contracte.
D’altra banda, convé recordar que la Llei de propietat intel·lectual, especialment protectora amb els creadors, que solen ser la part més dèbil en la negociació, estableix unes normes obligatòries que no deixen marge de llibertat per als contractants però que, en la pràctica i per desconeixement dels creadors, són objecte de negociació contractual. A continuació s’especifiquen alguns drets que, per la seva importància, convé tenir en compte en la negociació d’un contracte:
- Drets morals: són indisponibles i, com a tals, intransmissibles. El creador conserva les facultats del dret moral durant tota la vida, i fins i tot algunes de les facultats són transmissibles per causa de defunció (mortis causa), de cap manera pot el creador renunciar a aquests drets o transmetre’ls en vida.
- D’altra banda, l’ordenament jurídic espanyol prohibeix l’anomenada «venda del dret de propietat intel·lectual»: els drets patrimonials de propietat intel·lectual poden ser objecte de cessió o de transmissió en vida (inter vivos), però el creador sempre està vinculat a la seva obra, tant a través dels drets morals com mitjançant la preceptiva participació en els rendiments econòmics de l’obra (vegeu l’article 46 de la Llei de propietat intel·lectual), de manera que en cap cas es produeix una transmissió plena de la propietat intel·lectual.
- Els drets de simple remuneració (còpia privada, dret de participació, lloguer i comunicació pública en els termes de l’article 90, etc.) són irrenunciables i, per tant, indisponibles.
En definitiva, el creador abans de signar un contracte sobre la seva obra ha de tenir plena seguretat sobre els termes del contracte: formes d’explotació cedides, compensació econòmica de cadascuna, temps de cessió, previsions d’explotacions accessòries de l’obra (com ara el marxandatge), per la forta vinculació que sol implicar, i tenir present que molts dels drets que se cedeixen o que sembla que es reserven al creador per bondat de l’altra part contractant són drets indisponibles.
Què és un contracte editorial?
El contracte editorial és un contracte mitjançant el qual el creador o drethavent cedeix, a títol onerós (per una remuneració econòmica), alguns drets d’explotació de la seva obra, concretament els drets de reproducció i distribució (en alguns casos, el de comunicació pública, habitual en el contracte d’edició musical) a un editor (persona física o jurídica) perquè dugui a terme, per compte i risc propis, la divulgació i l’explotació de l’obra, a canvi d’una participació en els rendiments econòmics. L’editor, per tant, té l’obligació d’aportar coneixements, mitjans i infraestructures per aconseguir la màxima difusió de l’obra. És un contracte caracteritzat pel fet de formalitzar-se en consideració a la persona concreta (editor), de manera que el seu component fiduciari és molt marcat. En aquests contractes, el creador-cedent manté totes les facultats del dret moral, a més de totes les modalitats del dret patrimonial que no hagi cedit expressament o que siguin intransmissibles.
El contracte editorial està regulat al capítol II del títol V de la Llei de propietat intel·lectual, on es recullen normes especials per al contracte d’edició en forma de llibre i per al contracte d’edició musical. Convé destacar algunes particularitats d’aquests contractes: el contracte d’edició musical no requereix la determinació del nombre d’exemplars, i el termini de l’obligació de l’editor per a la posada en circulació dels exemplars de l’única o la primera edició no pot excedir els dos anys en el cas d’edicions literàries i els cinc anys en el cas d’obres simfòniques o dramaticomusicals. Els anys es compten des del moment en què l’autor entrega l’obra a l’editor. Convé recordar que el contracte d’edició musical no té un termini màxim de durada (al contrari del que passa amb els contractes d’edició en forma de llibre, limitats a deu o quinze anys, segons la forma de retribució acordada).
La participació de l’editor en els rendiments econòmics de l’explotació de l’obra no por superar el 50% dels rendiments generats per l’obra. D’aquesta manera s’aconsegueix que el creador tingui sempre una participació equitativa en els fruits de la seva obra.
Què són els contractes de coedició, subedició i representació?
Partint de l’existència d’un contracte d’edició formalitzat entre un creador i un editor, existeixen uns supòsits d’intervenció d’una pluralitat de subjectes en l’edició de l’obra, que es regulen mitjançant diferents tipus de contractes, sempre celebrats amb la finalitat d’aconseguir la màxima explotació i/o difusió de l’obra:
- Contractes de coedició. Són els establerts entre un o diversos editors amb un altre editor amb l’objectiu de contribuir a una millor explotació, difusió i promoció de les obres objecte del contracte. Per formalitzar un contracte de coedició i, en conseqüència, per transmetre els drets d’explotació al coeditor, es necessita el consentiment del creador de l’obra, i la cessió està limitada a la participació establerta a favor de l’editor original.
Convé recordar que els articles 27-30 de la Llei 9/1975, de 12 de març, que regulen els contractes de coedició, no han estat derogats.
- Contractes de subedició. Són els formalitzats entre editors de diferents països que tenen com a objectiu principal la cessió en exclusiva dels drets d’explotació objecte de gestió per la societat respecte del territori d’un país o més amb la finalitat de contribuir a una millor explotació, difusió i promoció de les obres.
- Contractes generals de representació. Són els establerts entre editors de diferents països (editor representat i editor substitut) que tenen com a objectiu principal la cessió en exclusiva de drets d’autor respecte del territori d’un país o més i en relació amb totes les obres, presents i futures, del seu fons o catàleg editorial. Mitjançant aquest contracte, l’editor substitut queda habilitat per representar i gestionar en un àmbit territorial concret el fons editorial de l’editor representat.
Els articles 131 i següents del reglament de la SGAE estableixen les normes relatives al règim jurídic i les limitacions d’aquest tipus de contractes.
Els drets d’autor estan inclosos en el caixet que cobra el grup?
No. Són dos conceptes totalment diferents. El caixet representa el preu que el grup musical té establert i que, de fet, percep per la seva actuació com a intèrpret. Els drets d’autor pertanyen al creador, independentment que aquest sigui també l’intèrpret. És a dir, en alguns casos l’intèrpret és també el creador, però no sempre és així. Per tant, no s’han de confondre els drets d’autor en sentit estricte amb els drets connexos, veïns o contigus, que són els que corresponen als intèrprets. Els uns i els altres són independents, compatibles i acumulables. D’altra banda, el dret d’autor gairebé sempre serà gestionat per una entitat de gestió (a l’Estat espanyol, la SGAE), que recaptarà els drets corresponents per l’explotació de les obres, al marge del caixet que el grup estableixi per la seva actuació musical.
Quan les cançons s’interpreten en un concert benèfic, és obligatori renunciar als drets d’autor?
No, en absolut. L’organitzador d’un espectacle en pot destinar la recaptació a fins benèfics o altruistes, però davant l’organització d’un espectacle, el creador ocupa una situació similar a la de qualsevol proveïdor de béns (electricitat, local, etc.). És a dir, el creador no és ni coorganitzador ni coresponsable de l’esdeveniment musical, de manera que res no l’obliga a renunciar als seus drets, ni hi ha cap excepció legal en aquest sentit. Si el creador, sensibilitzat amb la causa benèfica justa de l’acte, un cop percebuts els drets els vol destinar al mateix fi, ho pot fer, però això serà sempre a posteriori i sense interferència de l’entitat de gestió col·lectiva de drets d’autor.
Què és un contracte discogràfic?
És un contracte mitjançant el qual l’intèrpret cedeix al productor fonogràfic el dret de fixació de la seva actuació-interpretació, així com els drets de reproducció, comunicació pública i distribució d’aquestes fixacions.
A canvi, la companyia de discos normalment s’obliga a satisfer a l’artista una remuneració (royalties) que consisteix en un pagament sobre les vendes de discos.
Gestiona la SGAE els drets de les obres quan es difonen per Internet?
Sí. La transmissió en línia de les obres protegides comporta el dret de comunicació pública (posada a disposició) i de reproducció. Tots dos drets són gestionats per la nostra entitat, ja que els titulars dels drets li han encomanat aquesta gestió.
Si un creador fa una obra amb un altre creador i ara té problemes amb ell, li’n pot impedir l’ús?
La Llei de propietat intel·lectual estableix que els drets sobre una obra que sigui el resultat unitari de la col·laboració de diversos creadors corresponen a tots ells. Un cop divulgada l’obra, el coautor no pot negar, injustificadament, el seu consentiment per a l’explotació de l’obra en la forma en què es divulgui.
D’altra banda, en aquest tipus d’obres, anomenades «obres en col·laboració», d’acord amb el pacte entre els coautors, aquests poden explotar separadament les seves aportacions sempre que no causin perjudici a l’explotació comuna.
Pot un creador prohibir a un intèrpret que utilitzi la seva obra?
Un creador només pot prohibir a un intèrpret que utilitzi la seva obra quan aquesta no ha estat divulgada, és a dir, abans de l’estrena. El dret moral que tenen els creadors respecte de les pròpies obres els faculta per decidir si la seva obra ha de ser divulgada i en quina forma.
En línies generals, quan l’obra ja ha estat divulgada, el creador no pot prohibir a un intèrpret que utilitzi la seva obra. No obstant això, excepcionalment, l’autor pot comunicar a l’entitat de gestió (en aquest cas, la SGAE) que per a una obra determinada queda prohibida la utilització per part d’un intèrpret concret. Així, quan la societat atorgui una llicència sobre aquest tema específic del seu repertori, haurà de fer constar aquesta condició imposada pel creador.
Si un creador interpreta les seves pròpies obres o les del seu grup, cedeix els drets al productor quan grava un disc?
En aquest cas en què la mateixa persona és alhora creador i intèrpret, l’autor-intèrpret no cedeix els drets autorals al productor quan grava un disc. En realitat, el que fa l’intèrpret és signar un contracte en què es regula la seva actuació com a tal, a canvi dels royalties que lliurement pacti, cosa que afectarà els seus drets afins com a artista-intèrpret, però no els que li corresponguin com a autor-compositor.
L’arranjador o adaptador té drets d’autor?
La Llei de propietat intel·lectual estableix que, sense perjudici dels drets d’autor sobre l’obra original, també són objecte de propietat intel·lectual les obres derivades, com ara les adaptacions i els arranjaments musicals. A l’autor de l’obra original li correspon l’exercici exclusiu del dret de transformació (traducció, adaptació i qualsevol altra modificació de la forma de la qual es derivi una obra diferent). Tanmateix, els drets de propietat intel·lectual de l’obra resultat de la transformació correspondran a l’autor d’aquesta transformació (sense perjudici del dret de l’autor de l’obra preexistent d’autoritzar) durant tot el termini de protecció dels seus drets sobre l’obra, l’explotació d’aquests resultats en qualsevol forma. Per això, en la pràctica, se sol acordar un repartiment dels ingressos derivats de l’explotació de l’obra nova entre l’autor de l’obra preexistent i el seu adaptador.
D’altra banda, si es fa una adaptació d’una obra de domini públic, seria l’adaptador qui en tindria els drets corresponents. És a dir, el pas d’una obra al domini públic el determina l’extinció dels drets d’explotació de l’obra.
Es poden fer adaptacions i/o arranjaments d’una obra ja existent?
Sí, sempre que els arranjaments o les adaptacions estiguin degudament autoritzats pel creador de l’obra preexistent. En aquests casos està afectat el dret de transformació, l’exercici exclusiu del qual correspon per imperatiu legal al creador respecte de la seva obra.
En darrer lloc, convé assenyalar que si l’obra preexistent ha caigut en domini públic, no caldrà tenir el permís del creador, tot i que qualsevol adaptació o arranjament sobre l’obra sí que haurà de respectar el dret moral del creador de l’obra preexistent.
